HomeOpinióLa teoria fallida

La teoria fallida

La realitat que tenim no és gens fàcil i en aquest context dir que la sida, la gana, el canvi climàtic o la malària han deixat molts més morts que la Covid-19. Per aquest motiu la reacció que ha tingut tot el planeta enfront la pandèmia amb gran solidaritat per molts sectors de la societat té un fons d’egoisme molt carregat que només es pot explicar sobre la base del capitalisme i la seva gran influència cultural.

L’economista més influent del segle XX, Milton Friedman , va posar les bases del neoliberalisme i la seva visió de la macroeconomia, la que utilitzem en el dia a dia de les coses que comprem o de cada cosa que volem, la seva teoria es basa que cada dia prenem decisions que comporten  uns riscos sovint petits i a vegades molt grans, nosaltres podem prendre la decisió d’aquests actes si n’assumim les conseqüències.

El mercat és el que sap més que qualsevol govern i l’avarícia dels consumidors promou el benestar de la gent a llarg termini. Les teories de Friedman ens han guiat més de cinquanta anys a gairebé tots els països del món i que a contra pronòstic els ciutadans han assumit com a lògica. Bàsicament aquest és el sistema econòmic que fins ara es creia infal·lible, tot i haver tingut alguna davallada, la pandèmia ha fet sortir a la llum que els defensors de les teories de Friedman, de reduir la feina de l’estat a la mínima expressió, han sigut els primers a demanar. La intervenció d’aquest per aturar-la, el model que venien perfecte ha tornat a fallar i ara les veritables conseqüències de les nostres decisions cauran sobre les persones que no van poder prendre aquestes decisions. 
Ha hagut d’arribar una nova tipologia de crisi ,que des de fa temps es venia avisant connectat amb el canvi climàtic, per entendre que aquest suposat èxit del sistema ha fallat, la crisi de la pandèmia sobrepassa lo econòmic, afecta l’àmbit humà i ens hauria de tornar a la reflexió humanista, la defensa dels drets dels ciutadans i l’estat del benestar. El planeta s’està esmicolant  per l’egoisme entre el Nord i els ciutadans del Sud que en aquesta croada comencen a entendre que els pobles desenvolupats nomes són uns nius de neoliberals decadents dominats pels hobbys, les dades macroeconòmiques , pel balanç de les empreses , els seus guanys i que cada pas que donen es fa per augmentar les llibertats i drets dels que estan en la zona de confort retallant-les als que menys tenen, la solidaritat hauria de guiar aquests actes per convertir-se en el centre de l’estat del sistema econòmic i del medi ambient. Reflexionem-hi. 

Joan Cunill
Joan Cunill
Tècnic en medi ambient
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 23 = 29

Últimes notícies