HomeOpinióL'aigua potable als municipis

L’aigua potable als municipis

El passat 22 de març es va celebrar el dia mundial de l’aigua. A Catalunya, des d’alguns organismes públics es van proposar activitats diverses relacionades amb l’aigua i la sequera, l’estalvi i l’ús racional del recurs. Fins aquí, tot molt bé!. Les activitats en relació amb la sequera fetes al març, època de demanda agrícola baixa, no sé si servixen de massa. En relació amb l’estalvi, mentre vagi sortint aigua per l’aixeta no es nota massa, la demanda diària continua sense disminuir. Respecte a l’ús racional del recurs, suposo que hauríem de parlar del que és o no racional, el cert és que a qui li arriba a l’aixeta continua fent el mateix de sempre, els que tenen pou també. 

És de suposar que en anys passats i/o futurs es tractaran sensibilitats en relació amb la qualitat de l’aigua de boca. La tranquil·litat en la qual obrim l’aixeta de casa per beure, fer el menjar, higiene, etc., tots la tenim. Només faltaria. 

Ajuntaments, concessionàries o gestores de l’aigua, Departament de Sanitat, hem de suposar que vetllen perquè l’aigua que arriba a les cases siga potable i amb les anàlisis fetes, complint els terminis establerts segons el tipus de municipi i la normativa vigent. Entre altres, el RD 140/2003, de 7 de febrer, establix criteris sanitaris de qualitat de l’aigua de consum humà, que des de la captació fins que surten per l’aixeta han de garantir la seua salubritat i qualitat perquè no altere la salut de les persones degut a possibles tipus de contaminació. El RD 314/2016 de 29 de juliol, que modifica el RD 140/2003, el RD 1798/2010 d’explotació i comercialització d’aigües minerals…; i el RD 1799/2010 que regula el procés d’elaboració i comercialització d’aigües preparades…
Fa molt de temps que sempre que puc parlar amb responsables de la gestió de l’aigua o ajuntaments els demano que publiquen de manera continuada les analítiques de les aigües municipals. La veritat siga dita. No he aconseguit que cap interlocutor ho hagi dut a terme. El normal és que et diguen que el ciutadà pot consultar el SINAC. 

Però què és el SINAC?.És el que establix el RD 140/2003. Artícle 30. Sistema d’Informació Nacional d’Aigua de Consum (SINAC). Art. 30.1. El Ministeri de Sanitat i Consum establix un sistema d’informació relatiu a les zones d’abastament i control de la qualitat de l’aigua de consum humà denominat SINAC. El gestor, el municipi i l’autoritat sanitària vetllaran perquè les dades generades en l’autocontrol, vigilància sanitària o control a l’aixeta del consumidor, estiguen recollides al SINAC. S’establix un àmbit d’aplicació “…a tota zona d’abastament o parts d’ella…” que “… aporte com a mitjana diària anual més de 10 m3 d’aigua de consum humà…” i també amb “… els que aporten menys de 10 m3 diaris com a mitjana diària anual…. “tot i que en certs” … “casos, l’autoritat sanitària podrà fer excepcions…” En relació amb l’obligatorietat, establix que “…. SINAC a través d’Internet, http://sinac.msssi.es/SinacV2/, “…és obligatori per a … tota persona o entitat pública o privada que gestione zones d’abastament …  d’aigua de consum humà; els municipis; … tots els organismes competents relacionats amb la gestió i qualitat de l’agua de consum humà…”. L’usuari domèstic no pot accedir a dades concretes de les anàlisi que s’estan fent. Només accedirà a si “l’aigua és apta per al consum humà”. 
A les Terres de l’Ebre, a la Ribera d’Ebre amb 17 municipis, 5 no diuen res; Terra alta, 12 municipis, 5 no diuen res; al Montsià, 12 municipis, 2 no diuen res; al Baix Ebre, 14 municipis, tots diuen que és apta; al Priorat, 23 municipis, 22 no diuen res. Normalment les dades analítiques, que no es poden consultar, fan referència a anys passats. Cal dir que el CAT publica les dades d’anàlisi al seu web. 

“L’aigua forma part de tot el que ens envolta. L’aigua és la substància més important per als humans, animals i plantes.”

En el moment d’escriure el present article (30-6-2018 19:30h) s’ha consultat al web la qualitat de l’aigua a Móra la Nova, on encara posa “apta per al consum humà”. És evident que el gestor, ajuntament i sanitat han advertit a la població que s’ha superat lleugerament el límit recomanat per sanitat de desisopropil, plaguicida molt usat en el conreu de vinya, s’ha arribar a detectar 0,00012 mg/l quan el límit és 0,00010 mg/l. Segons la premsa una part de la població manifesta que com que és una quantitat baixa no estan preocupats, altres tenen dubtes. El Departament de Salut ha emès un requeriment instant a no consumir agua de l’aixeta a Móra la Nova, si no es té un sistema de filtració de carbó actiu. L’autoritat municipal ha dit, “…com que és una quantitat mínima, … tranquils, és simplement una mesura de precaució….”; “… hi ha molts cultius … els plaguicides són un problema global … s’infiltren a la terra i no hi ha solució immediata.”. La gestora, Aigües de Catalunya, “no havia detectat l’increment del pesticida, però una contraanalítica sí”. Entre altres qüestions, caldria saber en quina periodicitat s’analitzen les aigües del pou? El pou, en el seu dia, va ser ben construït i aïllat de les possibles infiltracions?, etc. 

Cal pensar que les entitat gestores d’abastament d’aigua potable als municipis han desenvolupat els protocols necessaris per a dur a terme els controls analítics periòdics que han de garantir la millor potabilitat. Esperem que sigue així i que l’episodi de Mora la Nova aguditze les precaucions. A tot això, s’han de sumar els programes de vigilància que el Departament de Salut pública te per a garantir la màxima qualitat d’aigua servida als municipis. Amb tot, en principi, sembla que la suma dels controls participen positivament a no superar els límits paramètrics establerts i en els casos necessaris aplicar les mesures necessàries per a prevenir i/o corregir qualsevol anomalia. Així sembla que ha passat a Móra la Nova. Esperem que es valore la situació del pou, l’aqüífer i possibles alternatives a la construcció d’una captació ben construïda i en els aïllaments necessaris perquè no es torne a repetir un episodi semblant, ni a Móra la Nova, ni a cap municipi.

L’aigua forma part de tot el que ens envolta. L’aigua és la substància més important per als humans, animals i plantes. Més enllà de la informació legal que el SINAC aporta al ciutadà, per cert poca cosa, cal reivindicar que cada municipi, sigue gestor propi de l’aigua o ho hagi dixat en mans d’alguna empresa gestora, publique les anàlisis de l’aigua que subministra a la població. Cal reivindicar-ho!
 

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

13 + = 16

Últimes notícies