Les famílies de l’escola institut Daniel Mangrané de Jesús han fet arribat als Serveis Territorials d’Educació de les Terres de l’Ebre un escrit demanant a la Generalitat que reconsidere la sol·licitud de prorrogar l’horari intensiu durant el curs 2022-2023 i no acaben aplicant l’Ordre segons el qual els alumnes d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) passarien a tenir uns dies d’horari partit de matí i tarda.
La problemàtica es remunta al desembre del 2021, quan les famílies van ser consultades per tal de saber si volien o no mantenir l’horari actual, l’intensiu. Es va obtenir una clara resposta positiva d’entre el 96 % i 100 %, segons si els que responien eren alumnes, pares i mares o comunitat educativa. El 29 de juny passat, el centre va rebre, des dels Serveis Territorials, un escrit en què desestimaven la sol·licitud de continuar amb la jornada intensiva a l’ESO.
Les famílies denuncien que el Consell Escolar fou convocat d’urgència el 8 de juliol, “i hem sigut informats que en este consell escolar els participants eren fora de quòrum per prendre esta decisió. El canvi d’horari es va fer sense informar com cal les famílies, que ni tan sols hi estaven prou representades, ja que es va reunir en horari laboral, cosa que va impossibilitar l’assistència d’alguns representants”.
En l’escrit d’al·legacions, en què fan una extensa cronologia que defensa el manteniment de l’horari intensiu des de punts de vista de conciliació i, també, educatiu, hi expliquen que el Daniel Mangrané reunix les condicions per a tenir “un dret a l’excepcionalitat”, tal com preveu l’Ordre. Des de Jesús creuen que si es vol aconseguir més conciliació familiar, “en el nostre cas i a causa de les peculiaritats de les nostres famílies i alumnes, s’aconseguix tot el contrari”.
El total d’alumnes de secundària és de 170, el 50 % dels quals viuen o bé en poblacions limítrofes o bé en habitatges que el municipi té disseminats, “fet que obliga a utilitzar el vehicle i que fa que els alumnes no puguen ser autònoms a l’hora de tornar a casa. Això fa que s’haja de conciliar l’horari lectiu amb els horaris laborals de pares i mares”. Segons els autors de l’escrit presentat davant d’Educació, els canvis d’horari que volen aplicar-se resulten del tot inviables, “ja que no hi ha temps possible per a desplaçar-se, recollir la nena o el nen, dinar i després tornar al centre; i cal recordar, a més a més, que no existix un transport escolar que done servei al Daniel Mangrané de Jesús”.
Les famílies sostenen que és inviable donar cobertura a les necessitats de l’alumnat perquè no tenen temps per a demanar ajuts de menjador, situació que segons ells “pot agreujar enormement la situació econòmica de les famílies i repercutir en la correcta alimentació dels alumnes”. Uns altres motius argumentats en l’escrit d’al·legacions és allò que fa referència al servei de menjador del centre, que diuen es troba al límit de la seua capacitat. L’estrès a què seria sotmès el menjador seria insostenible i l’alternativa de menjar en carmanyola, pensen, tampoc és viable perquè no es disposa d’espais i infraestructura adequats.
L’aplicació de l’Ordre, segons les famílies, “vulnera aspectes fonamentals, com obtenir el consens del consell escolar, per no dir el poc temps que hi ha hagut per a presentar la queixa davant del Departament d’Educació o el fet que els pares no hagen tingut temps per a escollir un altre centre de la ciutat i dur els fills a continuar estudiant en un horari lectiu intensiu”.
Els arguments de les al·legacions van una mica més enllà i constaten que en el seu cas, com que es tracta d’una escola institut, “el canvi horari lectiu pot provocar un èxode massiu d’alumnes a d’altres instituts, fet que faria inviable el sosteniment de l’escola institut Daniel Mangrané, que ha viscut darrerament grans èxits acadèmics, socials i culturals”. Altres interrogants que es plantegen són saber si Educació permetrà les famílies que no puguen adaptar el nou horari canviar de centre, ara, amb les inscripcions tancades; què faran aquelles que han comprat els llibres per al nou curs, o si es podrà o no ampliar el termini per a sol·licitar els ajuts de menjador. La posició de les famílies compta amb el suport de l’EMD de Jesús, de l’Associació de Veïns i de l’AMPA.
Montse Perelló, directora dels Serveis Territorials d’Educació a les Terres de l’Ebre, que ha mantingut diverses reunions amb la comunitat educativa i l’EMD de Jesús, recorda que és una ordre que es coneix des del maig i que és d’obligat compliment, “i hem d’entendre que el model de les escoles institut és diferent. Tenir alumnat de 3 a 16 anys en un mateix lloc és un model d’èxit a tot Europa, i des de fa temps els nous centres, que a Catalunya s’han obert amb esta fórmula, tenen tres tardes de classe a la setmana mentre que abans eren quatre”.
Perelló recorda que el projecte de nova disponibilitat horària es coneix des del mes d’abril, “i, per exemple, escoles institut com el de Móra la Nova fa temps que treballen per a adaptar-se al nou horari”. La directora dels Serveis Territorials creu que entre tots cal trobar solucions als contratemps que puga generar l’horari partit, “per tal de no dixar ningú que tinga dret a beques de menjador sense poder-les demanar, i fer les inversions que calguen per a adaptar l’espai del menjador perquè puguen fer els torns que siguen necessaris”. Al setembre i al juny l’ordre preveu que les classes es facen de manera intensiva.
