Amb estius cada cop més calorosos, amb onades de calor cada cop més habituals i amb l’absència d’aigua provocada per la sequera, el debat sobre l’elevat nombre de piscines que hi ha a Catalunya s’ha posat damunt la taula. Amb restriccions d’aigua en alguns municipis catalans la controvèrsia sobre la idoneïtat de les piscines, la seua sostenibilitat i el possible malbaratament de l’ús de l’aigua que s’hi fa torna a primera línia. La sequera ha posat en el punt de mira les piscines, també a les Terres de l’Ebre que duplica el nombre de piscines per habitant que té Catalunya.
A les Terres de l’Ebre hi ha 9.944 piscines no cobertes (privades i públiques), una xifra que representa una piscina per cada 19 habitants, segons les últimes dades corresponents a l’any 2023 del Cadastre del Ministeri d’Hisenda. La mitjana catalana se situa en una piscina per cada 40 habitants i l’espanyola, en una piscina per cada 37 habitants. És a dir que mentre per cada 40 habitants a Catalunya hi ha una piscina a les Terres de l’Ebre n’hi ha dos.
El paisatge de la regió de l’Ebre, igual que altres indrets de Catalunya i de la península Ibèrica, s’ha transformat en els darrers 50 anys i les piscines privades han sorgit com a bolets. Si l’aigua tradicionalment s’ha utilitzat per al regadiu d’hortes, la tendència en les darreres dècades ha estat utilitzar-la també per al gaudi privat.
Els municipis amb major nombre de piscines [se pot consultar tot el llistat al quadre publicat] són l’Ametlla de Mar (2.257 piscines), Tortosa (1.705), Roquetes (837), Deltebre (773) i Alcanar (681). Paradoxalment, el major nombre de piscines se concentren al litoral de la costa de l’Ebre, mentre que estes zones de bany artificial se reduïxen significativament a l’interior, especialment a municipis de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Així per exemple, segons les dades del Cadastre a Prat de Compte només n’hi ha una, a Paüls i la Pobla de Massaluca, dos; a Caseres, quatre o la Fatarella, Benifallet i la Palma d’Ebre, cinc.
El contrast entre el litoral i l’interior se fa més evident en l’anàlisi de les ràtio de piscina per habitant i constata que no tothom a les Terres de l’Ebre té les mateixes facilitats per a tindre-les al seu abast.
L’Ametlla de Mar i l’Ampolla són els municipis que tenen les ràtios més baixes. A la Cala hi ha una piscina per cada tres habitants i a l’Ampolla, una per cada sis, unes xifres resultat del nombre i mida de les urbanitzacions (Tres Cales i Sant Jordi d’Alfama, entre d’altres) que hi ha en estos municipis del litoral, la població dels quals se triplica com a mínim durant els mesos d’estiu, en bona part per estes segones residències i cases de lloguer totes amb la corresponent piscina. A l’altra cara de la moneda hi trobem Paüls, que té una piscina per cada 278 habitants; Prat de Comte, una per cada 188 habitants i la Fatarella, una per cada 175.
Consum d’aigua
Al Camp de Tarragona (incloent-hi el Baix Penedès) hi ha 30.600 piscines (privades i públiques no cobertes) per a una població de 645.578 persones, la qual cosa significa que hi ha una piscina per cada 21 habitants, una ràtio gairebé igual que a la de les Terres de l’Ebre.
Omplir totes estes piscines un cop a l’any, una bona part amb aigua del minitransvasament que subministra el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), equival a un consum d’aigua que podria oscil·lar entre 1 i 1,5 hectòmetres cúbics.
Els municipis que tenen més piscines, segons el Cadastre, són Calafell (2.742), el Vendrell (2.686), Mont-roig del Camp (2.551), Cambrils (1.672), Cunit (1.527), Tarragona (1.484), el Catllar (1.254), Roda de Barà (1.198) i Reus (1.061). Si incorporéssem a este rànquing els municipis de les Terres de l’Ebre, l’Ametlla de Mar i Tortosa ocuparien la quarta i cinquena posició, respectivament.
, una xifra que representa una piscina per cada 19 habitants.){kind=link}