HomeOpinióLes tribulacions de Xavier Pallarès

Les tribulacions de Xavier Pallarès

El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, li ha tocat patir les darreres setmanes. És bona persona i desitja el millor per a aquestes comarques, però des del Palau de Generalitat no li fan fàcil. Els darrers temps han estat de tribulacions.

A banda de les maleses provocades per la tempesta “Glòria”, no imputables a ningú en concret, el projecte de Pressupostos de la Generalitat ha posat Pallarès contra les cordes. 

A aquestes comarques els toca xavalla. La gent ho entén millor com a “calderilla”. Un total de 23,3 milions per a les quatre comarques. Quan és important que les inversions puguin ser impulsores de desenvolupament, i més en zones tan aturades com aquesta, aquí no hi cau quasi res.

La inversió més gran és de poc més de dos milions d’euros per a l’edifici d’instal·lació d’un aparell a l’hospital Verge de la Cinta. Curiosament l’Ajuntament de Tortosa el voldria a Jesús, però això és una història col·lateral.

Algú es pot imaginar si la inversió més gran de l’Estat o de la Generalitat a la ciutat de Tarragona, o a la de Lleida, fos de dos milions d’euros? Sortiria foc pels queixals. Però a l’Ebre cap inversió important, ni tan sols el pàrquing de l’hospital Verge de la Cinta. Molts creiem que allò raonable hauria estat fer un nou hospital amb comunicacions més fàcils, però ja que han pres la decisió de mantenir aquell on està, com a mínim executar el que proposen. 

Quan es va donar a conèixer el nivell d’inversions, el bon Pallarès va haver de fer equilibris, mans i mànigues, i va dir que es podien fer altres inversions a banda del pressupost general. Tant de bo, però és deduïble el nivell que poden assolir aquestes altres inversions.

A més, en vista de l’èxit, el conseller de Territori, Damià Calvet, va anunciar als alcaldes de la zona que en un termini fins al 2025 la Generalitat invertiria a la C-12 un total de 60 milions d’euros fent un tercer carril des d’Amposta a Lleida. Aquesta ja seria una inversió important. Pot tapar una mica la boca dels descontents.

Però és mentida.
Qualsevol que conegui una mica de costos d’obres públiques pot saber que, ni de lluny, podran fer un carril addicional a 130 quilòmetres de carretera amb 60 milions d’euros. Només cal fixar-se en l’orografia del terreny en tota la part interior del Baix Ebre i l’enllaç amb Ribera d’Ebre. Si volen dir fer un carril addicional a diversos trams és una altra cosa, però segur que no a tota la carretera.
Hi ha un altre aspecte: en què queda la variant de Tortosa? Poden, amics lectors, buscar a l’hemeroteca, i sobretot, en el que és molt més important, al Diari Oficial de la Generalitat. Dia 3 de febrer del 2014. Han passat més de sis anys. 

Departament de Política Territorial i Obres Públiques, que aleshores ja en deien “Territori i Sostenibilitat”. Era conseller Santi Vila. A exposició pública apareix el desdoblament de la C-12 a Tortosa, tram de Vinallop fins a Jesús, un total de 6,5 quilòmetres, i que incloïa un túnel de 860 metres per sota de la plaça de la Corona d’Aragó, lloc on cada dia es produeixen grans retencions de trànsit.. El pressupost de l’obra era de 106,5 milions d’euros.

Aquest traçat es va decidir després del conflicte del “Canalet”, a Jesús, quan es va rebutjar la variant prevista inicialment.

Tot això no ha quedat en res. Des del Govern de la Generalitat ja ni en parlen, i tampoc les autoritats locals han pressionat gaire perquè es fes.

Fixi’s el lector. Per a aquells 6,5 quilòmetres, encara que eren més complets, el pressupost era de 106,5 milions d’euros. Algú creu de debò que es pot fer un tercer carril a 130 quilòmetres de carretera amb terreny accidentat amb només 60 milions?

Aprofito per a un altre detall. Aquests dies s’ha conegut que la Generalitat de Catalunya no ha demanat ajuts a l’Estat per l’incendi de fa uns mesos a la Ribera d’Ebre, i que és l’única Comunitat Autònoma que no ho ha fet.

Per al senyor Pallarès, com per a la resta de delegats del Govern de la Generalitat, és terrible ser delegat del Govern quan no hi ha Govern. A la plaça de Sant Jaume hi són unes persones que fan reunions, però porten molts anys sense governar. La inoperància és absoluta. Un govern a qui li interessen els llaços grocs però no el groc de les flames que cremaven a la Ribera d’Ebre. 

És clar que el mateix senyor Pallarès i altres el que han estat fent els últims anys és precisament això, promoure cartells, llaços i manifestacions, però deixant arraconat allò que els ciutadans necessiten. Els números de les inversions en són només una petita mostra.

Daniel Arasa
Daniel Arasa
Periodista i professor de periodisme (jubilat)
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

3 + 3 =

Últimes notícies