Lluis Salvadó · “L’impost nuclear s’ha de gestionar de forma estratègica per a reactivar l’economia de la Ribera d’Ebre”

El rapitenc Lluís Salvadó actualment és diputat al Parlament d’Esquerra Republicana i va ser secretari d’Hisenda de la Generalitat entre els anys 2016 i 2017. Ha estat l’artífex de l’impost nuclear de la Generalitat de Catalunya i del fons nuclear que ha de destinar un 20 % de la recaptació anual -uns 24 milions d’euros- a polítiques de reactivació econòmica de les àrees nuclears d’Ascó i Vandellòs.

La tramitació de l’impost ha estat molt complexa. El Tribunal Constitucional va declarar inconstitucionals els impostos de 2014 i 2017. Podem donar per fet que ara sí que podrà entrar en vigor?

L’escull de la inconstitucionalitat el tenim ja superat i esperem no trobar-ne cap altre de nou. Este impost el vam crear en la Llei d’acompanyament de pressupostos del 2020, i va passar ja el període de presentar-hi recursos per part del Govern de l’Estat. L’impost ja es va aplicar durant l’exercici anterior, al 2021, i el que hem fet ara és introduir-hi una modificació per a crear el fons nuclear. Hem canviat d’estratègia, ja que les altres dos vegades vam crear impost i fons, tot conjuntament, i això va generar una reacció dels lobbies nuclears que va fer que l’Estat ho acabés tombant recorrent al Constitucional. Ara ho hem fet en dos fases: primer hem aprovat l’impost, i un cop ha estat aplicat, posteriorment, hem creat el fons que ha d’anar a les àrees nuclears.

Què grava exactament? Al 2014 va ser la producció nuclear i, al 2017, la generació de residus radioactius; i tots dos es van tombar per doble imposició.

És així. I en esta tercera ocasió vam optar per una altra via, poc habitual, que és copiar pràcticament un altre impost que aplica Extremadura. És un impost sobre instal·lacions que afecten el medi ambient, molt genèric. A partir d’este text, que havia superat el constitucional, vam fer una petita adaptació, però sense modificar els elements fonamentals de definició de l’impost. Això ens va permetre aconseguir que el Govern espanyol i el Constitucional no apliquessen a Catalunya un criteri diferent del que ja havien aplicat, en este cas, a Extremadura. Segurament no és l’impost més rigorós, com estem habituats a fer a Catalunya, però ens va semblar una forma de blindar-nos d’esta obsessió que té el Govern de l’Estat perquè no gravem els lobbies nuclears.

És un impost que preveu recaptar uns 120 milions d’euros cada any. Si entra en vigor, un 20 % de la recaptació -uns 24 milions d’euroses destinarà a polítiques de diversificació econòmica. Quan està previst que arribe este fons al territori?

Hem pogut posar d’acord els tres departaments del Govern: el d’Economia i Hisenda, el d’Acció Climàtica i el d’Empresa, després d’alguns mesos. Però el fons, que aprovem a la Llei d’acompanyament de pressupostos, entra en vigor al 2022. Així, l’afectació als recursos finalistes té a veure amb allò que es merita a partir del 2022, i no ja, al 2021. Així que el fons s’habilitarà amb els 120 milions que es cobraran respecte del 2022 i que es cobraran al gener del 2023.

I on aniran estos diners del fons nuclear? Emprenedors, administracions, privats…? Quins criteris se seguiran?

És una de les feines que hem d’abordar enguany. Hem de redactar i aprovar el reglament que ha de desplegar el fons nuclear i que es tramitarà en forma de decret. El Govern preveu tenir un termini de dos o tres mesos de redacció. La tramitació habitual, després, és de 4, 5 o 6 mesos, dins el Govern, l’exposició pública i informes que hi puga haver de diversos departaments. Paral·lelament, enguany s’ha de començar a treballar, i això ho lidera el Departament d’Empresa del conseller Torrent, amb el Pla d’inversions.

Però està clar, ja, on poden anar els diners i qui se’n pot beneficiar? O encara s’ha de perfilar?

Sabem el que hem posat a la llei. El fons serà gestionat pel Departament d’Empresa i Treball amb la finalitat d’impulsar projectes que tinguen un impacte sobre l’economia dels territoris nuclears. Qui hi ha de posar la concreció és el reglament, però amb els esborranys que vam treballar al 2017 i que teníem a punt d’aprovar. Preveien la creació d’una taula presidida pel Departament d’Empresa, amb una presència important tant de les administracions locals de les dos zones nuclears de Catalunya (ajuntaments i consells comarcals), com d’actors econòmics (sindicats i institucions empresarials), i serà esta taula la que determinarà els aspectes i concrecions d’on han d’anar estos fons i els projectes prioritaris. La voluntat que compartim la majoria d’actors polítics i administracions, però, és que això no ha de ser una repartidora, sinó un projecte de caràcter estratègic. El que volem amb este fons és transformar el territori. Tenim temps, però tampoc massa i, si no el transformem, arribarem al 2030 i ens podem trobar, de forma segura, que milers de treballadors perden la seua faena. I això generarà un impacte econòmic brutal.

Des del PSC han demanat, tant en els impostos anteriors com en l’actual que el territori perceba un 50 % de la recaptació, 60 milions anuals.

El que podria fer el partit socialista és parlar menys i fer alguna cosa de profit. El Govern de l’Estat, ara al PSOE des de fa anys, recapta milers de milions d’euros de les centrals nuclears, i el retorn al territori és zero. No demano que ells destinen el 50 %, em conformaria que dediquessen el 0,5% de la recaptació i parlaríem d’una xifra enorme per al territori. De totes maneres, 24 milions d’euros cada any, és parlar d’uns 240 milions d’euros en deu anys. Parlem d’una xifra històrica i que, si som capaços de gestionar, generarem un impacte molt important al territori. D’altra banda, ens hem trobat que el govern socialista va tombar l’impost al 2017. Els vam demanar, des del Govern de Catalunya, que retiressen el recurs al Tribunal Constitucional del govern anterior i no van voler-ho fer. Veiem com els representants territorials a l’Ebre demanen el 50 % de l’impost i els seus caps a Madrid ens tomben el 20 %, i no hi destinen res. És d’una hipocresia política bestial.

I ja que parlem d’energia i la Ribera d’Ebre, què pensa sobre la central hidràulica reversible de Riba-roja d’Ebre?

És un projecte que ens agrada, i ens agradaria que tots els projectes d’inversió a les Terres de l’Ebre s’haguessen gestionat com este. És un projecte de renovables i capacitat d’emmagatzematge d’energia que des del primer dia s’ha gestionat de forma transparent. Han parlat amb el territori de cadascun dels passos que cal seguir. A més, té un impacte sobre el riu pràcticament nul, perquè fa només una captació inicial i després treballa en un cicle tancat. A més, serà una mobilització de recursos i una creació de llocs de treball important per al territori, en este cas, a la Ribera d’Ebre nord. Tot i això, no és un projecte imminent i encara queden anys de tramitació.

Menys impacte que els tres assuts de Sercosa?

Sercosa és un projecte que seguim des de l’any 1995, i quan ens hi posicionem en contra ho fem després d’haver-lo estudiat a fons. No improvisem, ni en un cas ni en un altre. Sercosa va fer una primera instal·lació a Xerta que genera un lloc de treball. I sabem perfectament que els assuts modifiquen la làmina d’aigua als tres punts on s’instal·len i també els criteris d’inundabilitat. També generen un impacte o incrementen un impacte preexistent de la baixada de sediments. Respectem legítimament els interessos de les empreses privades, però la nostra obligació és analitzar els dos plats de la balança i tenir en compte què ens aporta i quins impactes ens genera. En un cas, tenim clar que l’afectació final del projecte és positiva per al territori, i en l’altre, és negativa.