S’havien pronunciat els col·legis de professionals, s’ha creat una Plataforma cívica per un Nou Hospital i el debat polític bull des de fa mesos, exactament des que la nova Direcció Territorial de Salut va qüestionar el projecte d’ampliació del Verge de la Cinta acordat amb l’Ajuntament de Tortosa a finals del 2020, i els partidaris de fer un nou centre que gire el full de les dificultats “insalvables” que presenta la ubicació de l’actual hospital van veure el moment de donar-ho tot.
Fins ara, però, este moviment havia tingut dos puntes de llança: la ciutadania organitzada, per una banda, i els partits polítics, per l’altra, amb l’eventual risc de politització de la qüestió. Ara, “l’ara o mai” ha estat llançat pels metges que treballen a l’hospital, pels caps de servei aplegats a la Junta Facultativa del Verge de la Cinta, que han identificat el moment oportú de transmetre la seua “preocupació” i han subscrit un dur comunicat que probablement marcarà un abans i un després en el debat públic.
“Si no es fan inversions de forma immediata, no es podrà garantir el servei de salut que estem donant a la població”, alerta Gaspar Masdeu, cap de Servei d’Intensius de l’hospital, “una població de les més envellides de Catalunya”, que comporta patologies cada cop més complexes, afegia Ester Comellas, responsable de traumatologia.
Els metges i les metgesses ho tenen claríssim: cal “un nou hospital del segle XXI, dissenyat i construït des de zero, funcionalment modern, punter i dotat d’equipament i espais suficients, on l’accessibilitat no siga un problema”, un nou hospital que no hauria de trigar més de 10 anys a ser una realitat, demanen.
Reivindiquen la legitimitat de la seua veu perquè els 29 membres que integren la Junta Facultativa tenen “experiència” i fa anys que comproven sobre el terreny quines són les necessitats i mancances, i que així ho han exposat als responsables polítics i administratius des de fa anys. “Però si bé ens entenen i diuen que tenim raó, això no passa del suport emocional i afectiu”, lamenta Masdeu, que fa la reflexió que el fet que els metges, que no acostumen a fer rodes de premsa, hagen aixecat la mà, ja és simptomàtic del nivell de necessitat. “És per la societat, no per la nostra faena. Estem en una situació límit i s’ha d’actuar ja. No es poden posposar més les decisions”, conclou.
Reclamen, també, una “veritable gerència clínica única i valenta al territori”, per a materialitzar el procés pendent cap a l’especialització de cada centre de la regió sanitària, que permeta compartir professionals entre centres i amb una bona coordinació amb l’Atenció Primària, amb un treball conjunt “liderat des d’un centre de referència amb recursos professionals i tecnològics punters”. “Amb la covid, tots els proveïdors de Salut s’han coordinat i, si hi ha voluntat de fer-ho, les coses poden funcionar bé. Nefrologia ha de continuar a l’hospital de la Santa Creu, però cal un nefròleg que atenga les urgències al Verge de la Cinta”, va posar com a exemple Gaspar Masdeu.
Defensen que l’especialització i la coordinació evitaria “duplicitats de recursos humans i tecnològics” i es podrien unificar protocols, processos i comitès assistencials o posar en comú llistes d’espera quirúrgiques i d’exploracions diagnòstiques.
Falta d’espai i de metges
I calen, també, espais i professionals. Els facultatius denuncien una manca d’espais insostenible, per exemple, en l’àrea ambulatòria i quirúrgica: “L’activitat quirúrgica és molt superior a la de fa 40 anys, quan es van dissenyar els quiròfans actuals”.
Falten espais per a dur a terme més intervencions i reduir les llistes d’espera, per exemple, en traumatologia. Així ho constata Comellas. I falten professionals, sobretot, en àmbits com la cardiologia, i per això reclamen fórmules per a atraure i retenir professionals, amb un futur hospital universitari que garantisca la formació i la investigació.
“Si tens professionals i tens tecnologia, pots assumir patologies i això és atractiu. Si no, continuarem perdent metges”, afegix la cap de servei de traumatologia.
Admeten que cal fer una remodelació o ampliació urgent de les actuals instal·lacions del Verge de la Cinta, per a donar cobertura a urgències imminents, però matisen que qualsevol actuació ha de fugir de l’ampliació milionària que es va fixar el 2020 i ha de tenir un caràcter de transició, sense invertir grans quantitats de diners que hipotequen la construcció d’un nou centre hospitalari.
En este sentit, els seus arguments coincidixen plenament amb els que ha desgranat la Plataforma per un Nou Hospital a l’inici de la seua campanya per a recollir suports.
La provisionalitat es podria abordar, suggerixen els facultatius amb mòduls prefabricats per a ampliar les àrees ambulatòria i quirúrgica, com es va fer a d’altres hospitals catalans durant la pandèmia, com Can Ruti o Bellvitge.
Els dos portaveus de la Junta Facultativa, amb la seua intervenció pública, no només van fer una interpel·lació a l’Administració i al Govern de la Generalitat, sinó, també, a la ciutadania de les comarques de l’Ebre, perquè siga còmplice de la reclamació.
“Se n’ha de parlar, del tema, i la societat ho ha de tenir com una prioritat, no ha de donar per fet que té garantit el servei en el futur”, avisen. “Portem 20 anys xocant amb un sostre de vidre, adonant-nos que, per molt que fem al nostre entorn proper, si des d’instàncies més altes no es prenen decisions i estes no es plasmen en fets, el nostre esforç és del tot inútil”, carrega el comunicat, que no entra a valorar on s’hauria d’aixecar un nou hospital: “No ens correspon a nosaltres decidir on i com, però sí exigir immediatesa en la resposta”, reitera la nota difosa pels metges
