Pregunta: Què ha passat? Per què s’ha produït finalment esta trencadissa?
Resposta: El fet que hagen de respondre davant de la justícia dos parts que durant un temps han intentat negociar i defensaven que la política ha de fer el seu camí sense judicialitzar-se, ha fet que es desencadene una situació complexa que ha provocat una sèrie de baixes dins del PDeCat, de gent que havia fet el pas cap a JxCat i d’altra gent que encara no l’havia fet.
P: Més enllà del desencadenant, el que ja es visualitzava abans era la topada, la falta d’entesa.
R: Tot i que encara hi ha algun fil de connexió, és obvi que després de més d’un any la posssibilitat de pacte s’ha complicat molt. No és una cosa dels darrers mesos. Buscàvem la confluència d’un partit amb un espai polític que estava emparat pel mateix partit però que anava més enllà i ha decidit convertir-se en un nou partit, obert, transversal i on té cabuda tothom que compartisca l’esperit de l’1 d’octubre i la voluntat de culminar el procés d’independència, mentrestant es governa el país des del centre.
P: El PDeCAT s’hauria d’haver dissolt en este nou moviment fet partit?
R: No vull dir què ha de fer el PDeCAT ara que no en soc membre i el partit ha de ser el que vulga ser, però m’hauria agradat que la direcció executiva hagués consultat a la militància quin era el millor camí per a arribar a una entesa. La direcció ha pres decisions sense tenir en compte una part dels associats del PDeCAT, que haurien pogut participar en consultes telemàtiques.
P: A JxCat hi ha molta gent que reclamava unitat a ERC i ara en canvi encara es fragmenta més l’espai independentista.
R: Personalment això no ho porto gens bé, perquè sempre he fet una defensa aferrissada de la unitat i no vul que el que ha passat ara em trague d’esta posició. Hi ha un objectiu comú independentista que està per sobre d’altres en què potser podem discrepar, però ja discreparem quan haguem aconseguit l’objectiu comú. He d’acceptar que qualsevol nova fragmentació de l’espai no és positiva. M’hauria agradat una confluència, com m’hauria agradat una candidatura única independentista en eleccions generals o europees.
P: Vostè mateixa ha parlat de transversalitat a JxCat. Més enllà de l’objectiu comú, com es gestiona una diversitat ideològica important en l’eix social o econòmic?
R: Ho estem fent ara, amb un període congressual obert fins al 3 d’octubre. S’ha redactat una ponència política i una d’organitzativa i s’estan rebent esmenes, però el document definitiu fixarà el document ideològic de JxCat.
P: I veu viable esta definició?
R: Sí. Junts sabrà trobar la fórmula per a vertebrar les diferències ideològiques i per a posar sobre la taula i abordar els temes des de la transversalitat. És el que ja ha estat fent el grup parlamentari de JxCat, on hi ha gent més d’esquerres, més de centre o més de centre dreta.
P: Li ha costat molt estripar el carnet del PDeCAT?
R: Quan vaig firmar el manifest en favor d’un nou partit, ja vaig pensar que este moment havia d’arribar, i de fet així ho tenia decidit, i si ara el PDeCAT ha de prendre decisions, no seria just que jo ho condicionés.
P: Al territori ens trobem ara referents enfrontats d’un mateix espai polític.
R: Per part meua no hi haurà enfrontament. He fet el pas per coherència personal, sabent que dixava gent enrere, cosa que no ha estat fàcil, però des del respecte que em mereix tothom i que em mereixo. Persones que treballàvem de manera conjunta potser emprendrem camins diferents, però tots volem el millor per a les Terres de l’Ebre i ens trobarem en les lluites compartides
