Pel simple fet de ser dones

Encara em sorprèn que, avui dia, em trobo determinades persones, casualment una gran part, hòmens, que posen en dubte el feminisme, amb arguments tan absurds que, de vegades, em venen ganes de plorar. Simplement, perquè se senten atacats. Em sembla un fenomen ‘curiós’, per no titllar-ho d’una altra manera, que quan una dona denuncia una violació, encara hi hagi qui ho posa en dubte “perquè n’hi ha que s’ho inventen per danyar l’home”, o es parli de com anava vestida, o si havia begut alcohol, o tants ‘o’ com a condicionats, que pretenen despistar l’atenció del que realment ha passat: una violació. Em sembla ‘curiós’ que ara, amb el Dia Internacional de les Dones a la vora, ens emplenarem la boca reivindicant la lluita pels drets, la igualtat d’oportunitats, l’equitat i la justícia; però les dones encara tenim salaris inferiors pel simple fet de ser dones; encara hem de lluitar contra els sostres de vidre que ens impedixen arribar a alts càrrecs pel simple fet de ser dones; encara hem de suportar conductes hostils i comentaris repugnants quan anem pel carrer pel simple fet de ser dones; encara tenim por en tornar soles a casa de nit i preguntem a les amigues ‘si han arribat bé’ pel simple fet de ser dones; o encara hem de suportar el pes de la maternitat o les cures dels familiars malalts a les nostres espatlles pel simple fet de ser dones, compaginant la jornada laboral amb la domèstica, o sembla que prioritzar-nos siga dolent pel simple fet de ser dones, i un llarg etcètera. I tot i que som l’altra meitat de la societat, encara ara les dones som oblidades, com als assajos clínics de determinades vacunes que ni preveuen els possibles desajustos que poden causar en els nostres cicles menstruals. I encara hi ha qui s’atrevix a qüestionar la gran tasca que fa el moviment feminista.