TERRES DE L’EBRE // Este pròxim dilluns 5 d’abril el Ministeri per a la Transició Ecològica (Miteco) tanca el període de consulta pública del Pla per a la protecció del delta de l’Ebre. Una proposta de més de 600 pàgines que posa damunt la taula tres grans propostes per a actuar al Delta: la creació d’una franja litoral d’acomodació; l’aportació de sorres de les zones en creixement cap als punts més afectats per l’erosió, i el rescat dels sediments fluvials. El Pla ha aixecat un intens debat al territori i el programa El Mirador de Canal Terres de l’Ebre va traslladar este debat a les tres principals institucions implicades en la gestió del Delta: l’Estat; la Generalitat i ajuntaments i regants representats a la Taula de Consens del Delta.
Malgrat les consideracions a fer al Pla, totes les parts reconeixen dos temes importants: que per primera vegada hi ha un pla damunt la taula a partir del qual començar a treballar i el fet que l’Estat reconega, també per primera vegada, que hi ha un problema de regressió al delta de l’Ebre. Així ho reflectia el cap del servei provincial de Costes del Miteco a Tarragona, Antoni Espanya: “L’administració de l’Estat reconeix que hi ha un problema d’estabilitat i d’integritat de la costa del Delta i per primera vegada planteja una proposta de pla que lliga tant fenòmens erosius com els problemes derivats de la gestió de la conca”.
Per la seua banda, el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat, Ferran Miralles, agraïa “poder estar parlant sobre un projecte concret”: “Ho veiem com una oportunitat. Al pla li falta concreció i en alguns punts ambició, entenem que és millorable, però el nostre esperit és constructiu. És la primera vegada que en un document es parla sobre determinades coses que fins ara no s’havien atrevit a recollir en un document”. Xavier Curto, portaveu de la Taula de Consens també reconeixia que “era molt esperada i necessària” una proposta d’actuació al Delta per part de l’Estat.
Des de la Taula veuen positiu que per primera vegada es comence a parlar seriosament de determinats temes com els sediments fluvials i la gestió de la conca o el fet que plantege de manera “tímida” la mobilització de sorres. “Si realment la voluntat del Ministeri és recollir observacions i recomanacions i després se les llegeix i les té en compte, creiem que és possible arribar a una entesa”, deia Xavi Curto, tot i matisar que hi ha molts aspectes del Pla en els quals no poden estar d’acord. Antoni Espanya recordava, però, que l’actual pla és una proposta elaborada pel CEDEX per encàrrec del Miteco, i afegia que “esta encara no és la proposta definitiva del Ministeri, que sortirà de les aportacions i del debat que s’està produint” i encara assegurava que “l’Estat en cap cas actuarà en contra del territori”.
L’hora del debat tècnic
Un cop tancat el període de consulta pública, “ara el que hi ha d’haver és un debat tècnic”, assegurava Ferran Miralles, que instava les diferents administracions “a posar-nos d’acord en el full de ruta. El problema el tindrem d’aquí a un temps si veiem que això no avança i que no s’enfortix i millora el document”. També Antoni Espanya confia que ara siga l’hora dels tècnics: “Esperem que en este procés de consulta pública sobretot hi haja aportacions de caràcter tècnic. Esperem molt de les aportacions que puga fer la Taula de Consens, les entitats mediambientalistes i també dels col·legis professionals, però sobretot esperem moltíssim de la Generalitat de Catalunya amb la qual, quan la versió definitiva del pla estiga aprovada, estem obligats a col·laborar”.
Curto avançava en el debat que la Taula de Consens estava ultimant un document tècnic [més informació a la pàgina 4] amb una trentena de recomanacions al Pla i recordava el posicionament de la Taula, que aposta per abordar la problemàtica de Delta com una complementació d’actuacions i amb un ordre lògic d’acció: “Primer caldria fer actuacions molt contundents i en grans volums i decisió, tant a les zones litorals com als embassaments i en últim termini la zona d’acomodació, que per a nosaltres pot esperar fins a l’any 2050”. A tot això, el director general de Medi Natural posava en valor, precisament, la tasca de la Taula de Consens: “Al delta s’ha passat de la reivindicació a la proposta i este és un canvi conceptual molt important”.
Zones d’acomodació
Una de les propostes que planteja el Pla del Miteco i que ha despertat més rebuig al territori és la creació de les anomenades zones d’acomodació, una franja litoral de protecció que podria arribar a suposar la incorporació al domini públic marítim terrestre de 832 hectàrees, que afectaria centenars de propietats i terrenys agrícoles. Segons explicava Antoni Espanya, l’amplada d’estes zones d’acomodació s’ha calculat en funció de diferents variables com són “la recurrència dels temporals de llevant, l’increment del nivell de mar i la subsidència del Delta” i per això el pla fixa diferents amplades d’esta franja litoral de protecció: de 200 metres a la zona de la badia del Fangar i d’entre 300 i 550 metres a la resta del litoral del Delta.
“Estes zones d’acomodació acabarien amb unes bermes, uns dics d’arena que serien el punt final de recorregut dels temporals d’alta intensitat. La berma seria el punt de separació de les zones agràries de les zones naturals que arribarien fins al mar i servirien de vàlvula de seguretat”, explicava Espanya. L’amplitud final d’entre 300 i 500 metres dependrà de la gestió activa de sorres que es puga fer al frontal litoral, una acció que també preveu el Pla.
Franja d’acomodació i el ritme i la concreció amb els sediments i les sorres, motiu de divergència
Des de la Generalitat, Miralles reconeixia que “hi ha consens tècnic que estes solucions basades en la natura tenen tot un sentit”. Ara bé, remarcava que “no es pot aplicar de manera general ni d’una tacada a tot el Delta, sense ni abans haver assajat altres mesures. En alguns llocs pot tenir sentit i, fins i tot, pot ser una solució per als propietaris afectats, però en altres punts caldria veure moltes altres mesures”. Per a Miralles també caldria veure com es dissenyen estes zones d’acomodació: “No pot ser només una solució d’enginyeria, també hi ha d’haver un projecte de conservació, com dissenyem des del punt de vista natural estos espais i quin aprofitament turístic i econòmic se’n pot fer”.
Esta proposta de creació de zones d’acomodació és la que menys agrada a la Taula de Consens “ja que xoca frontalment amb tota la filosofia del Pla Delta sorgit de la Taula”, defensava Xavi Curto. “Estem d’acord que hi ha d’haver una bona franja de domini públic marítim terrestre, però que el comencen a recuperar allà on està perdut que és al mar”, insistia Curto, que sobretot posava en dubte l’objectiu d’estes zones d’acomodació i que hagen de servir per a aturar la regressió.
“És el primer cop que es recullen determinades coses en un document”. Toni Espanya, Ministeri
“El que hi ha escrit al Pla no ens agrada gens, d’entrada perquè és una proposta generalista que s’aplica igual a tot el Delta i natros sempre hem defensat diferents actuacions a diferents llocs, ja que el Delta no és igual a tot arreu”. Curto encara afegia que, en un document de planificació a molts anys vista, “la creació de les zones d’acomodació no es pot plantejar d’entrada”; creuen que és una estratègia basada en el pitjor dels escenaris en l’horitzó de l’any 2100 i que només l’acceptarien en cas que cap de la resta d’estratègies hagen funcionat. Espanya admetia que caldria que el pla definitiu modulés la creació d’estes zones d’acomodació, de manera que es poguessen implantar de forma gradual i adaptant-les a la realitat de cada frontal litoral.
Mobilització de sorres
Una de les altres accions previstes al Pla és l’aportació d’arenes als punts en regressió per a compensar el dèficit sedimentari que patix el Delta i que el pla xifra entre 180.000 i 519.000 m3 a l’any. Es proposa traspassar sorres des dels punts ara en creixement, com són les puntes del la Banya i del Fangar fins als punts en regressió i també es preveu extreure sorres de les platges dels Eucaliptus i del Serrallo, dos dels punts del Delta amb més amplitud de platja. Per a la Taula de Consens el moviment d’arenes és una de les actuacions prioritàries per a fer front al “desequilibri dinàmic” que patix el Delta a causa del dèficit sedimentari: “Si no es fa gestió, la natura i la força del mar seguiran actuant”.
Curto insistia, a més, que l’aportació d’arenes és “una acció contrastada en altres països i una opció realista, que permet solucions toves, flexibles i adaptatives que contribuïsquen a reforçar espais naturals i que permetrien recuperar amplada de platja”. Des de la Taula de Consens s’insta el Ministeri a avançar projectes executius per a concretar com més aviat millor els volums de sorra que caldria transmetre, els punts d’extracció, i la caracterització de les sorres a extreure per a poder mobilitzar 500.000 m3 la pròxima tardor i fer treballar dragues litorals el 2022. Des de Medi Natural, Miralles va insistir que “seria impensable un pla pel Delta que no preveiés moviment de sorres i de protecció del litoral”, però va reconèixer que “inquieta” el fet que fins ara s’haja actuat “a cop d’emergència”.
“La Generalitat està en disposició de posar pressupost i del que faça falta”. Ferran Miralles, Territori
Des del Parc Natural no hi ha una oposició als moviments de sorres, segons Miralles, però “no es pot improvisar, cal un projecte i cal un projecte d’avaluació ambiental”. Miralles va anar encara una mica més enllà i va recordar que els moviments de sorra és una solució “antieconòmica”, ja que en determinats punts serà un seguit de posar i reposar arenes si no hi ha “una solució estructural” com és la recuperació dels sediments fluvials. També Antoni Espanya va reconèixer que cal més projectes per a localitzar els punts prestadors d’arena, estudis de caracterització de les arenes i de l’estratègia a seguir: “És per això que com més aviat hi haja una versió definitiva del pla millor”. Amb tot, va garantir que, mentrestant, de cara a la tardor hi ha previstes noves mobilitzacions de sorra al Delta.
Rescat dels sediments fluvials
Finalment al pla també es parla de la mobilització dels sediments fluvials que tothom reconeix que ha de ser la solució estructural per al Delta, però el rescat sedimentari no és un tema al qual el pla li done la prioritat que reclamen els agents del territori. Des de la Generalitat, Miralles, va lamentar que este siga “el punt menys ambiciós del pla”, ja que planteja estudis de format petit i va recordar que la Generalitat a través de l’ACA i l’IRTA està en disposició de dur a terme una prova experimental de gran format des del pantà de Riba-roja i que puga servir “d’assaig real” per a la mobilització de sediments. A més, va manifestar la temor que este tema no quede reflectit amb contundència al nou Pla hidrològic de conca del cicle 2021-2027.
Espanya va reconèixer que el pla “rebaixa” expectatives a l’hora de mobilitzar sediments a curt i mitjà termini, ja que diu que primer s’han de fer una sèrie d’estudis –ja encarregats- de caracterització de sediments, i va posar l’accent en el fet que el pla reconega “que els problemes de regressió del delta venen derivats de la retenció de sediments als embassaments i això ja és molt, ja que mai un document de l’estat ho posava per escrit”. Finalment Espanya alertava que la mobilització de sediments pot comportar també impactes tant en la flora i en la fauna del riu, com en les desenes de concessions i usos actuals existents aigües avall.
“Si realment es recullen les observacions, és possible una entesa”. Xavier Curto, Taula de Consens
“Els sediments són el cavall de batalla de fons, però fins que no tinguem tots els dubtes resolts no podem córrer”, va cloure Espanya. La Taula de Consens defensa també que la mobilització dels sediments fluvial “és la solució estructural”, però lamenten que al Pla no queden clars els objectius pel que fa al trànsit sedimentari. “S’hauria de clarificar dins del primer deceni quins són els objectius quant a la recuperació de sediments i les estratègies a implementar. Això és importantíssim perquè si no es treballa per objectius podem estar parlant i filosofant anys i panys”. Per a Curto, com passa amb la mobilització de sorres, “calen estudis complementaris als que hi ha ara per a definir la disposició, la composició i el mètode de transferència i de distribució dels sediments”. A més la Taula, tal com també defensa la Generalitat, demana “almenys una prova pilot una mica potent per a poder traure conclusions”.
Esperant la proposta definitiva
Un cop tancat el període de consulta pública el pròxim dilluns, “el calendari és incert”, va assegurar Antoni Espanya, que va recordar que caldrà un període de temps per a fusionar les propostes rebudes i passaran molts mesos abans no hi haurà una versió definitiva del Pla. “Difícilment veurem accions derivades d’este pla fins a finals del 2022 o principis del 2023”, advertia Espanya, que va afegir que “mentrestant caldrà conviure amb obres de mobilització de sorres”.
Des de la Generalitat, el director general de Medi Natural, Ferran Miralles, confiava que hi haja “receptivitat” per part de l’Estat a les aportacions que es faran al Pla i va lamentar que fins ara l’Estat haja rebutjat “la col·laboració” de la Generalitat per a actuar al front litoral del Delta. “Estem en disposició de posar pressupost, de signar un conveni, de tenir una comissió mixta. Estem en disposició del que faça falta”, va dir, i va advertir que en este pla “la Generalitat encara no ha trobat un encaix i un pla en el qual no queda clar qui fa que, és incomplet”.
També des de la Taula de Consens es va instar les dos administracions a treballar de manera “col·laborativa” i el portaveu Xavi Curto va manifestar la voluntat d’arribar a un pla que puga ser acceptat per la gent del territori. Això sí, Xavi Curto va afegir que “mentre no es fa el pla, a partir de dilluns que ve s’han de començar a treballar en coses que sabem que passaran perquè la realitat se’ns menja, les llevantades vindran i la regressió continua”.
