Ja era hora que es fes justícia! La Llei 18/81 de l’u de juliol de 1981 en matèria d’aigües a Tarragona va ser la solució per als ajuntaments d’aquelles contrades i tota la petroquímica que les envolten.
Una de les meves inquietuds actuals es deixar per escrit el que va ser i significar aquesta norma per al nord de la província i, per què no dir-ho?, ens va salvar, als regants/propietaris del Delta. Antonio Faura Sanmartin, diputat llavors per UCD a Madrid, va defensar, al Parlament, que la Llei fos aprovada el primer de juliol de 1981.
Això va ser ideat i impulsat pels dos presidents de la Comunitat de Regants i Sindicat Agrícola de l’Ebre, els senyors José Lluch Abella i Joel Bonet Giménez. No vull estendre’m, només el que sigui necessari per tirar a la cara a aquells errats de comptes que en varen dir minitransvasament, que significaria la mort del Delta. El Delta, l’han matat aquests ocells de mal averany, molts cops, però segur que viurà més que nosaltres.
No vull polemitzar, però es varen vendre 2 metres cúbics per segon en cada comunitat (dreta i esquerra); i a canvi es varen revestir els canals i sèquies principals, i a la nostra comunitat li varen augmentar la concessió de 19 a 23 metres cúbics per segon. Com que pel túnel de Tortosa no hi cabien més que 20 metres, es va aconseguir que la Confederació, aigües avall de Campredó, construís la bomba de la Pedrera per reposar els metres cúbics que hi mancaven. La de la Pedrera va ser la més important. O sigui, vendre una quantitat d’aigua que no suposava una minva per als nostres regants. Genial!!. Deixo la història per a aquelles persones que poden explicar-la millor que jo, o per quan n’escrigui tot el relat.
Doncs bé, només vull afegir que, avui, cadascuna de les dos Comunitats (dreta i esquerra) reben al voltant de dos milions d’euros l’any. Ara comencen a veure que va haver-hi gent que va fer alguna cosa bé.
Tos aquest relat previ ha sigut per l’alegria que he tingut quan per fi s’ha fet justícia i han nomenat una persona del nostre municipi com a president del Consorci d’Aigües de Tarragona. Cal dir, també, que se n’aprofita el nostre municipi, junt amb Camarles i l’Aldea (Delta Tres), i altres. Vull fer constar que la connexió nostra es va fer gratis, perquè un alcalde va parlar amb el gerent Leandro López, i així ho varen acordar. Clar que llavors hi donaven suport els presidents que he mencionat.
El nou president del Consorci d’Aigües de Tarragona és Joan Alginet Aliau. Ja tocava que fos una persona del municipi, que suposa el 65 % de tots els regants. Sense menysprear ningú, ara toca que el president del Consorci sigui un ciutadà de qui més aporta al Consorci.
Des d’ aquí vull felicitar-lo de tot cor perquè s’ha esmenat un deute històric del nostre municipi. Recordar, un cop més, que lluitar pel Delta es fa des de dintre de les institucions, no criticant i fent xerinola. En aquestes lluites només fem riure, i cada cop desenganyem més els ciutadans.
L’Aigua és dels regants, i les comunitats són entitats econòmiques que el que fan és administrar l’aigua tan bé com poden, clar que uns anys enrere es feia un totum revolutum, i la qüestió era treure els de la Comunitat de Regants.
