HomeOpinióQui decideix el futur de les Terres de l’Ebre?

Qui decideix el futur de les Terres de l’Ebre?

Una bona part dels ebrencs es dediquen, o tenen algú que hi treballa, al sector primari. I la primera lliçó que et dona el camp, el bosc o la mar és que cal respectar els seus ritmes. L’arròs ja s’ha segat i s’estan fanguejant els camps. Els cellers, a plena capacitat amb un mercat saturat. Ara estem enmig de la campanya dels cítrics i ja comencem a tastar els olis del primer raig que sembla que, encara que menys quantitat, seran d’excel·lent qualitat. Tot això amb grans incerteses pel que fa als preus i a les alteracions dels mercats.

Enmig d’una pandèmia dramàtica i les conseqüències sanitàries, econòmiques i socials, la gent s’adapta el millor que pot a la realitat de cada moment. Perquè la vida segueix el seu curs i al seu ritme impertorbable. Les setmanes passen, hi ha parelles que es casen i d’altres que es separen, aniversaris, embarassos i naixements … i des del març que va començar aquest malson que se’ns ha passat l’estiu sense adonar-nos-en i quasi la tardor. Tardor, temps de tempestes i pluges intenses com les que han caigut aquests últims dies, que han deixat més de 100 litres i han afectat, de nou, els punts més fràgils del delta de l’Ebre, com l’Illa de Buda o la barra del Trabucador. 

Però, i què està fent el Govern de la Generalitat per les Terres de  l’Ebre, mentrestant? Rivalitat entre socis de govern, disputes per lluir més i millor que l’altre, intents per guanyar simpaties del territori, lluites internes i purgues de les “pomes podrides”, esforços extrems per no perdre ni un pam de poder…  Però entre els uns i els altres, tot al sac i el sac en terra.

Arriben les llevantades i ja se’ns han oblidat els danys de la DANA del 2018 i les destrosses del Glòria? Dubto molt que als arrossaires se’ls hi hagi oblidat i el mateix a les propietàries del Vascos, dels càmpings i la resta de negocis que viuen del turisme. És cert que, després del Glòria, de seguida els consellers es van comprometre a reservar uns diners per a mesures urgents i reparar tot allò, l’espectacle era dantesc, i així ho van fer. 

Però avui mateix, des de qualsevol casa del Delta es miren el cel i la mar amb molta preocupació i molta ansietat. Els diners promesos per la Generalitat no han arribat i sembla que les mesures urgents no ho són tant. La COVID està fent tot més difícil però, com deia al començament, la vida segueix el seu ritme inexorable i les tempestes de tardor ja són aquí. Si jo fos ebrenc estaria amoïnat, però ho estic igualment, com a tarragoní i com a català. Estic enfadat perquè no veig una preocupació sincera per part dels que tenen la capacitat decisòria, el govern. Estic segur que no entenen que el Delta ens marxa a bocins amb cada tempesta. Si ho entenguessin de veritat, ja s’haurien gastat els sis milions d’euros en aportar sorres a la Marquesa o al Trabucador i estarien exigint que tant el Govern d’Espanya com la Unió Europea col·laboressin en la preservació del delta de l’Ebre com a espai únic que és.

No vull renunciar al Delta dels nostres avis, ni un pam menys de Delta.

Francisco Dominguez
Francisco Dominguez
diputat de Ciutadans al Parlament de Catalunya
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

21 + = 31

Últimes notícies