HomeEconomiaReportatge · Dos mesos i mig sense pescar les barques d’arrossegament de...

Reportatge · Dos mesos i mig sense pescar les barques d’arrossegament de l’Ampolla i l’Ametlla de Mar

Els pescadors d’arrossegament dels ports l’Ampolla, l’Ametlla de Mar, Tarragona i Torredembarra es quedaran a terra dos mesos i mig, en una veda que es va iniciar el 19 d’abril i durarà fins a l’1 de juliol.

Esta és la veda biològica més llarga dels últims temps, tal com exigix el Pla Multianual Europeu (MAP) de pesca demersal per a la Mediterrània Occidental, que pretén que, l’any 2025, les jornades de pesca es vegen reduïdes un 40%.

El sector pesquer està en contra d’esta normativa, que busca pescar tan sols sis mesos l’any, fet que faria inviable el negoci. I és que esta situació posa en perill la viabilitat econòmica d’unes 100 embarcacions d’arrossegament de la flota pesquera tarragonina, aproximadament 75 de les quals, de l’Ebre.

 

Un mar sobreexplotat

Les polítiques pesqueres europees s’emmarquen en un context de forta crisi pel sector. Les xifres són demolidores, sobretot, al Mediterrani, un mar petit, molt venut i contaminat: 35 dels 40 caladors més grans d’Europa estan sobreexplotats i no es regeneren amb prou rapidesa.

És per això que cada any s’avança la data en què Europa ha consumit l’equivalent de la totalitat dels seus recursos pesquers anuals. L’any 2019 este dia va arribar el 9 de juliol.

Esta situació explica per què cada cop és més estrany trobar peix europeu a les peixateries i als supermercats, i és que actualment tan sols representa un 40 % del que hi ha al mercat. L’any 2019 la UE va aprovar el MAP, que abasta la flota d’arrossegament dels estats de França, Itàlia i Espanya. Tot i que el sector pesquer admet que són necessàries mesures de recuperació del recurs a la mar, demana reduir la limitació de jornades de pesca, tenint en compte que “els grans canvis demanen terminis més llargs d’implementació”.

 

Manifest en defensa del sector pesquer

En este context de regulació i crispació, diversos municipis catalans amb port pesquer, entre els quals hi ha la Ràpita, Alcanar, Deltebre i l’Ametlla de Mar, han subscrit un manifest conjunt en defensa del sector pesquer, presentat el 20 d’abril en un acte a Vilanova i la Geltrú.

Es tracta dels 17 municipis de la costa catalana on es practica almenys una de les tres modalitats de pesca més perjudicades: arrossegament, encerclament i palangre. Al voltant del 70 % de les vendes de peix provenen de l’arrossegament, però la situació és delicada en estos moments per a totes les modalitats.

El manifest destaca que el sector pesquer patix per la seua viabilitat futura a causa de tres motius. Per una banda, per l’aplicació espanyola del MAP, que regula la modalitat d’arrossegament fins al 2025 amb l’aplicació de vedes cada cop més restrictives. En segon lloc, pels efectes de l’obligació de fer una estimació de les captures abans d’entrar a port, i la tercera causa és l’esborrany del nou Pla de pesca en l’àmbit de l’encerclament.

 

“Cansament col·lectiu”

Miquel Brull, president de la confraria de pescadors de l’Ametlla de Mar i armador, denuncia que a Espanya la normativa europea s’ha aplicat de manera desigual i injusta. I és que esta no afecta de la mateixa manera tots els ports d’Espanya i “afavorix a les flotes que no han fet mai veda i no han cuidat mai el recurs”, com és el cas d’Andalusia.

A més, el nombre de dies que no es pot anar a pescar també depèn de les dimensions de les embarcacions: com més gran és el vaixell, més dies permesos. “No entenem en què es basen per a prendre este tipus de decisions”, explica Rosa Sans, secretaria de la Confraria de Pescadors, en declaracions al Diari de Tarragona.

Per la seua banda, Brull denuncia que este tipus de polítiques creen diferències i malestar entre els pescadors d’un mateix poble. “Hi ha un cansament col·lectiu per la persecució que se’ns està fent en el terreny de les inspeccions”, assenyala Brull. El sector no es mostra gens optimista. “El 2023, quan surta l’ordre per a aprovar els desballestaments de les embarcacions, els pescadors de totes les modalitats ens hi apuntarem per a calar foc a les nostres barques: no hi ha futur aquí. El que s’està aconseguint és que haguem d’acabar exportant tot el peix de fora, de països com el Marroc o Croàcia”, sentencia.

 

Mesures alternatives

El sector pesquer demana que les mesures per a protegir el peix no limiten més els dies de pesca, sinó que “es prenguen per una altra banda”. Brull qüestiona l’efectivitat de les vedes i assegura que hi ha estudis científics que constaten que al 2025 no s’arribarà al rendiment màxim sostenible que té com a objectiu la Unió Europea, i que cal aplicar mesures alternatives.

En esta línia, els pescadors veuen amb bons ulls l’establiment de tancats vedats on no es pot pescar durant un període de temps amb la finalitat d’afavorir el repoblament d’espècies. Esta mesura permetria evitar la reducció de jornades. Així mateix, Brull reclama que si els únics que fan esforços de recuperar els caladors són els pescadors, “estos no remuntaran”. “De l’any 2000 al 2020 la flota de totes les arts pesqueres s’ha reduït un 50 %. Com pot ser que els caladors no es recuperen, tot i que estiguem molt més conscienciats que en el passat?”, es pregunta.

En este sentit, exigix que estes mesures vagen acompanyades d’altres polítiques en àmbits com la contaminació o la presència de microplàstics per tal de solucionar la falta de plàncton actual, el principal aliment dels peixos.

 

Peix al mercat?

Tot i això, la situació actual de veda no posa en risc l’abastiment del mercat: els consumidors podran continuar comprant peix de proximitat. Així, les parades biològiques s’organitzen per zones per a no solapar les vedes.

La pròxima veda serà de l’1 de juliol al 21 d’agost a la Ràpita i a les Cases d’Alcanar, i a finals d’agost i setembre tocarà Peníscola, Benicarló i Vinaròs.

 

Ajudes econòmiques

Per a intentar apaivagar esta crisi, la Generalitat de Catalunya ha convocat, en el marc del Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP), els ajuts destinats a la paralització temporal d’activitats pesqueres de les embarcacions de pesca de les modalitats d’encerclament i palangre per un import de prop d’1 M€.

Cal destacar, com a novetat, que amb l’objectiu d’agilitar el cobrament de les ajudes per part del sector pesquer d’encerclament i palangre de superfície en esta convocatòria s’han separat estos ajuts dels de la modalitat d’arrossegament, pendent de publicació del Reial decret corresponent.

Paula Pedrero
Paula Pedrero
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

3 + 7 =

Últimes notícies