EDICIÓ PAPER // El Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha iniciat esta setmana una excavació al cementiri dels Reguers per a intentar recuperar les restes de Francisco Serrano Iranzo, el maqui aragonès conegut amb el sobrenom d’el Rubio, per a tornar-los a la seua família. Un cas en bona part propiciat per este periòdic, que la primavera del 2018 va publicar que Serrano no estava enterrat al cementiri Tortosa, on suposava el govern d’Aragó quan va reclamar el cos, sinó als Reguers. La principal font d’aquell reportatge va ser el reguerenc Adrian Grau, que també ho ha estat de l’informe previ a la intervenció actual del Govern. Un informe que assenyala dos punts possibles, tots dos a la franja nord-oest del cementiri. L’excavació ha començat pel lloc que sempre ha assenyalat Grau, que tenia set anys quan van enterrar el guerriller després que morís en un tiroteig quan ell i el mític Florencio Pla Meseguer, La Pastora, van assaltar el xalet dels Nomen.
El setmanari va contrastar aleshores amb altres fonts bibliogràfiques i documentals, com ara l’acta de defunció, que Serrano havia estat inhumat en terra als Reguers. La Direcció General de Memòria Democràtica ha fet ara un treball de documentació sobre el cementeri per a intentar precisar l’indret exacte.
Sobre el que no hi ha cap dubte és sobre els fets del dia que va morir Serrano. Els dos maquis, que havien desertat feia quatre anys de l’Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó controlada pel Partit Comunista, van assaltar el xalet la nit del 3 d’agost de 1954. Van entrar a la casa a l’hora de sopar i van intentar segrestar la filla de la família per poder obtenir diners i menjar. Un dels fills, oficial de milícies, tenia una pistola amagada i va aprofitar un moment de distracció per a disparar a Francisco Serrano, que en la fugida va morir dessagnat sèquia amunt en direcció a la Vallcervera, on va ser trobat l’endemà.
L’agutzil i el sereno van carregar el cadàver dalt d’un carro i se’l van emportar al cementeri, on va ser enterrat a terra, no se sap si amb taüt o sense. La Guàrdia Civil va comunicar la mort a la família, de Castellote, però no va permetre el trasllat del cadàver ni que la família acudís a l’enterrament. Este dimecres, en entrar al cementeri, la seua filla de 84 anys, Lidia Serrano, no va poder contenir un plor deslligat. Després, envoltada de mitjans, va dir que s’havia sentit “malament” en haver de recordar les circumstàncies de la pèrdua -ella tenia 18 anys i el seu pare ja en feia vuit que havia fugit de casa, assetjat per les pallisses de la Guàrdia Civil-, però també va donar una resposta alleugerida: no s’esperava en cap cas, va dir, després d’anys de reclamar-ho estèrilment, poder entreveure la possibilitat real de recuperar les restes del seu pare i enterrar-lo a Castellote.
El Govern d’Aragó venia reclamant des del 2018 a l’Ajuntament de Tortosa un permís per a intervenir directament al cementeri de la seua pedania, però qui va desencallar el cas fa un any va ser l’associació memorialista AFFAEM d’Aragó, que va contactar amb el Memorial Democràtic. Aleshores es va inscriure el cas de Lidia al Cens de persones desaparegudes del Memorial; es va impulsar l’anàlisi documental del cas, en què també ha intervingut l’Ajuntament i esta publicació, i al febrer d’enguany es va obtenir una mostra del seu ADN per mitjà d’un kit enviat expressament a la presidenta d’AFFAEM, Pilar Gimeno. Els encreuaments genètics amb l’ADN de les restes n’hauran de determinar la identitat.
En l’escenificació de l’obertura de la fossa, l’alcaldessa dels Reguers, Anna Rehues, va reivindicar el paper dels veïns del poble implicats en la recerca. La regidora de Memòria de l’Ajuntament de Tortosa, Dolors Bel, va fer un al·legat del dret a recuperar els cossos de desapareguts i assassinats durant la guerra i la postguerra, un dret negat pel “règim de terror i silenci” instaurat pel franquisme, per a tancar el dol de les famílies en el marc d’una societat ja completament “democràtica i madura”. Al seu torn, la directora general de Memòria Històrica, Gemma Domènech, va reivindicar el paper del Memorial i va exhibir el compromís del Govern per a tornar les restes a Lídia, tot i que també es va mostrar prudent. Recentment, es va tancar sense resultat una fossa a Bot.
Amb la fossa dels Reguers, des del 2017, se n’han obert 33 de les 527 que hi ha documentades, al Pla de Fosses de la Generalitat. Amb les excavacions s’han recuperat les restes mortals de 330 persones i 8 han estat identificades amb el Programa d’identificació genètica, on es disposa de 2.500 mostres d’ADN i uns 300 perfils genètics de restes de fosses. El Cens de persones desaparegudes hi ha uns 6.000 casos inscrits, 1.500 dels quals corresponen a persones naturals de la resta de l’Estat que van morir o van desaparèixer a Catalunya.
