EDITORIAL // Al juny ja va haver-hi una setmana amb diversos focs a les Terres de l’Ebre i ara tres petits incendis ens han recordat que estem en plena campanya forestal. Una campanya que en l’àmbit nacional haurà de gestionar este cap de setmana mateix un elevat perill d’incendi a conseqüència de l’acusada sequera al litoral i prelitoral de Barcelona i Girona, juntament amb l’increment de la temperatura, la baixada de la humitat i els vents del sud i de ponent.
A les Terres de l’Ebre, com explica en este número el cap de la Regió d’Emergències dels Bombers, la situació no és -o no ho ha estat fins ara- gens preocupant, i a la majoria del territori la vegetació té una humitat acumulada que ens situa ben lluny de l’inici de l’estiu del 2019, quan el ja històric incendi de la Ribera d’Ebre va cremar 5.000 hectàrees a un ritme frenètic.
Que ara no estem en una situació límit com aleshores, i que haguem encadenat dos anys amb unes dades (2020) i unes previsions (2021) optimistes no vol dir que no haguem de prendre consciència del perill que suposen certes activitats o actituds a l’estiu. En este sentit, és prou contundent el percentatge del 54% de negligències com a detonants dels incendis de l’any passat a
Catalunya.
Com a societat, hem de reclamar al Govern que invertisca en el cos de Bombers i en la resta de cossos de prevenció, que havien arribat a una situació límit després d’anys de desinversió per l’anterior crisi econòmica. El Pla Bombers 2025 suposa intentar trencar aquella dinàmica i ha de tenir una repercussió també a les Terres de l’Ebre, amb més efectius i més i millors recursos materials en els propers anys. Cal exigir al Departament d’Interior que complisca les previsions.
Però, també, com a societat ens hem d’exigir el màxim de rigor i cura quan som al bosc, perquè després les lamentacions servixen de poca cosa. És una cançó recurrent, en forma de crida tants cops feta anunci publicitari, però el risc, més alt o més baix, és la crua realitat que ens enfronta a un canvi climàtic que cada vegada allarga, agreuja i desestacionalitza més l’amenaça d’incendi. Siguem tots responsables. Que ara tinguem menys risc no vol dir que qualsevol imprudència, barrejada amb un episodi meteorològic advers, ens puga encastar de nou a moments dramàtics com el que el territori ja ha viscut en el passat.
