HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catSi pogués llegir el pensament

Si pogués llegir el pensament

Divendres, 20h, en un concorregut bar de moda del centre de la ciutat. Andreu (35), Marian (42) i Sara (28), companys de feina, després d’unes quantes cerveses comenten amb certa ironia l’actualitat. 

Sara (la més serena): Què faríeu vosaltres si us oferissin el poder de llegir els pensaments d’altres persones? Ho acceptaríeu?

Andreu: A canvi de res? (Aplaudeix pensant en la possibilitat)

Sara: Clar, a canvi de res. (Contesta seriosa)

Marian: I els altres serien sabedors del meu poder o ho desconeixerien?

Sara: No, ells ho ignorarien. Aquí està la gràcia, no?

Andreu: I tant que l’acceptaria! Tu saps què bé m’aniria saber què pensen els altres de mi i poder arrimar-me a segons qui o prevenir-me de qui em vol mal.

Marian: Però això quasi sempre ho sabem sense necessitat de llegir els pensaments dels altres…

Andreu: Sí, però també ens equivoquem. D’aquesta manera sabria exactament com actuar amb determinades persones, podria defensar-me abans que m’ataquessin, parar la traveta a qui em vol perjudicar i, fins i tot, posar-lo en evidència davant altres persones. (Amb molt convenciment)

Marian: I no has pensat que si altres persones tinguessin el mateix poder que tu podrien actuar de la mateixa manera? (Amb to crític)

Andreu: Però Sara ha dit que aquest poder només el tindria jo! (Una mica enfadat per l’atac de la seva companya)

Sara (provocadora): Això no ho he dit. Ho has suposat tu. Però, digues, què pensaries si altres persones llegissin la teva ment?

Andreu: Jo he dit que l’utilitzaria per prevenir-me de qui em volgués atacar o posar-se amb mi. Seria en legítima defensa, com diuen els advocats. (Riu)

Marian (una mica molesta): I tu, no penses mai malament de ningú? I si algú actua d’una determinada manera perquè coneix prèviament els teus pensaments?

Andreu (a la defensiva): Crec que ho estàs embolicant massa, Marian. Segur que hi hauria persones que usarien el poder amb finalitats il·lícites, però jo, ja em coneixes, només l’utilitzaria per defensar-me o prevenir possibles atacs.

Marian (amb veu alta, però sense cridar): I els drets de la persona “espiada” amb el teu super poder? Tu, evidentment, tens dret a poder-te defensar però no el tenen els altres de poder pensar o d’expressar-se com vulguin? Una altra cosa és que actuïn en contra teu… Llavors pots denunciar-ho i demanar a la justícia que actuï.

Andreu: Ja, però, de vegades és massa tard i l’atac ja no es pot revertir…

Marian: De tota manera, una cosa és pensar en fer el mal i l’altre fer-lo.

Sara: Bé, bé, que ens estem posant molt seriosos. Us convido a una altra ronda i us pregunto: què és fer el mal? En quines circumstàncies seria acceptable usar el super poder i en quines no?

Marian: D’acord, però necessito alguna cosa més forta que una cervesa! I demanem per picar, que se’ns farà tard! (Aixeca la mà per cridar el cambrer).

Marta Tena
Marta Tena
Escriptora i professora de secundària i de la URV
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 57 = 62

Últimes notícies