Aquesta frase de l’escriptor romà de temes militars del segle IV Flavi Vegecio, crec que avui té molt de predicament. No és acceptable que un enfrontament bèl·lic ens agafi en fora de joc. Com deia en Flavi, si volem mantenir la pau hem d’estar preparats per a una improvisada guerra.
M’és molt difícil acceptar que una crisi econòmica ens agafi amb el pixats al ventre, però el que no perdono a tots aquests saberuts que ens representen a Europa és que es refiïn tant que acabin confiant la provisió del gas i el petroli a una sola nació. Clar que en caps de la UE com Borrell i Rato tot és possible.
Per desenvolupar càrrecs es necessiten, entre d’altres, tres condicions bàsiques: joventut, preparació i caràcter, no posar-se amb els ulls plorosos com l’alt representant europeu. Crec que quan acabi tot aquest enrenou li donaran una puntada de peu i ens el retornaran al regne de les espanyes.
Dit això, com pot ser que tant de parlamentari europeu es refiï d’un país com Rússia?, governada per un individu com Putin al qual se li veien unes dèries de dictador semblants a les dels nostres de Vox. Mirin, si no: aquest també passeja a dalt d’un cavall i qualsevol psicòleg o psiquiatra diria que muntar en aquesta fanfarroneria es sinònim de mentalitat de dictador a qui agrada veure els seus súbdits des d’una posició aixecada.
Mussolini passejava amb un equí per la platja, i el nostre Franquito es va fer fer un quadre eqüestre per l’hermafrodita d’en Salvador Dalí. Clar que aquests dos dictadors, en ser curts de talla, portaven els estreps curts i a penes hi arribaven amb els peus. No així, el de Vox i en Putin. Napoleó tenia el mateix problema de talla, però, per vergonya va anar poc en cavall.
Això de les cavalcadures devia tenir molta importància, perquè des d’Àtila, que on xafava el seu cavall no creixia l’herba, fins a Babieca del Cid o Rocinante del Quixot, ens han deixat moltes historietes.
Recuperant allò d’estar preparats per a la guerra si volem la pau, no tenen perdó de Déu de no tenir previst un subministrament alternatiu dels combustibles fòssils. Hi havia prevista una canonada de gas d’Algèria pel Mediterrani però, igual que el corredor de l’AVE, no va tirar endavant i es va paralitzar. Ara, a pagar-ne les conseqüències, clar que sempre ho haurem de suportar els que més paguem, els catalans i valencians. La resta, a viure dels romanços.
Els rucs diuen que s’han d’abaixar impostos. Encara sort que persones cultes com la professora Montserrat Nebrera deixen clar que si rebaixem els ingressos qui pagarà, entre altres despeses, als vividors que passegen per Europa… Encara bo que els Tribunals europeus s’ho creuen, això de la democràcia, perquè si només estiguéssim els jutges de Felip V+I estaríem aviats.
