TORTOSA // L’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa ha analitzat els 408 casos de pacients ingressats al centre amb covid des del 13 de març del 2020 fins al generl del 2021, és a dir, dels casos més greus de les Terers de l’Ebre -altres hospitals com els d’Amposta, Móra d’Ebre o Jesús reben pacients intermedis-, amb l’objectiu de conèixer quins són els factors que poden incrementar la mortalitat dels pacients ingressats i així poder intensificar l’atenció a esta població de risc. L’edat (a més edat, més risc) i el patró radiològic d’infiltrats bilaterals (quan la radiografia confirma l’ocupació dels alvèols, on es fa l’intercanvi gasós, dels dos pulmons per part del virus) són els més predictors de mortalitat.
El risc d’un pacient amb este patró en relació amb qui no té afectats els dos pulmons o té un altre tipus d’afectació (per exemple, el patró d’infiltrats instersticials és indicador d’un edema, però no d’una ocupació alveolar), és un 300% superior, segons es desprèn de les dades de l’estudi i segons confirma el responsable d’epidemiologia del centre i metge del Servei de Medicina Preventiva, Josep Rebull. Els símptomes del patró d’infiltrats bilaterals es traduïxen en més dificultats per a respirar i menys saturació d’oxigen, segons explica el doctor.
També s’associa a més risc de morir portar ventilació mecànica més de 14 dies
Els que van morir tenien més edat (74,9 anys de mitjana) que els que van acabar sent donats d’alta (61,6 anys), i més patologies prèvies cardiovasculars o respiratòries (12,5% i 6,3% respectivament) que els que se’n van sortir (5,3% i 3,6%). La mortalitat entre els majors de 65 anys va superar el 18%, mentre que en el tram entre 40 i 60 anys ja baixava al 4,3%. La majoria dels ingressats eren hòmens (60,3%), amb una edat mitjana de 63,2 anys. El 5% tenia menys de 30 anys i el 2,5%, menys de 15, però d’estos no en va morir cap.
L’ingrés a l’UCI no s’associa per si mateix a més mortalitat, però sí que s’hi relaciona el fet d’haver de portar ventilació mecànica més de 14 dies. La mortalitat dels pacients ingressats al centre va ser d’un 11,8% -van acabar morint 48 d’un total de 408-, mentre que la mortalitat a l’UCI va ser d’un 16,8%. Rebull matisa que la mortalitat ha anat baixant conforme ha avançat la pandèmia i s’han afinat els tractaments i ja hi ha estudis recents -que inclouen tota la tercera onada- amb mortalitats del 7% i el 8%, però també es van assolir mortalitats de fins al 16% dels ingressats en hospitals de les grans ciutats més afectades per la primera onada, que en canvi va ser prou benèvola a l’Ebre.
Segons l’estudi de l’hospital ebrenc de referència, que va rebre la màxima puntuació al segon Congrés Nacional Multidisciplinari Covid-19 de les Societats Científiques d’Espanya, també augmenta la probabilitat de mortalitat la comorbiditat o concurrència amb més de dos factors de risc: embaràs (l’1,2% del total d’ingressats a Tortosa eren embarassades), obesitat (9,6%), diabetis (8,4%) o cardiopatia (6,1%). La comorbiditat és menys significativa que l’edat i la infiltració bilateral en el risc de mortalitat constatable amb regressió logística (estadística avançada), però el cas és que el 77% d’ingressats i més del 93% dels morts tenia comorbiditats.
També es conclou que té més risc de mortalitat el fet de dur ventilació mecànica més de 14 dies, tot i que les dades del quadre poden resultar equívoques perquè la mitjana de dies amb ventilació és major amb els pacients finalment donats d’alta que van requerir-la (21 dies), que no pas amb els que van morir (16,13 dies): “N’hi ha pocs que sobreviuen als 14 dies i després estan entubats encara durant setmanes, i estos fan que la mitjana dels que sobreviuen siga més alta”, aclarix Rebull.
Símptomatologia
Els símptomes més comuns entre els ingressats van ser: pneumònia i dificultat respiratòria (73,3%), febre (70%) i tos (62%). El 23,3% dels pacients, és a dir, fins a 95, van haver de ser ingressats a l’UCI. L’estudi va estar liderat pel Servei de Medicina Preventiva i ha estat elaborat conjuntament pels serveis de Medicina Interna, Pneumologia, Medicina Intensiva i Microbiologia. Rebull valora que l’estudi “dona una base per a poder comparar amb els casos que s’atenguen en els propers anys”.
Actualment, admet que l’impacte de la reobertura per Setmana Santa sobre la xarxa sanitària ebrenca està sent menor del que era previsible: “L’efecte no està sent tan greu com ens pensàvem quan vam veure l’acumulació de caravanes a les Terres de l’Ebre, però ens queden dos setmanes d’anàlisi dels efectes per hospitalitzacions”.
