El 28 de maig del 2023, les dotzenes eleccions municipals en democràcia obriran una nova etapa als ajuntaments de les Terres de l’Ebre. Per tant, els consistoris han entrat ja en el darrer any de mandat, en què sovint, des dels governs, s’intenten projectar algunes de les actuacions més populars i girar full dels moments polítics de més dificultat. Lluny del 2017, els comicis locals de l’any que ve obren un interrogant sobre el grau d’influència -se suposa que decreixent- de la política nacional en l’elecció de l’alcalde o alcaldessa.
Es ponderarà la consistència de les 42 majories absolutes registrades excepcionalment el 2019 o la força que tenen els dos partits que governen Catalunya, ERC i Junts, que partixen de situacions molt diferents: els republicans, havent culminat la seua eclosió a l’Ebre amb la victòria incontestable en les municipals del 2019 -ja havien estat la força més votada en totes les convocatòries supramunicipals-, que els va atorgar més de 33.000 vots i 220 regidories; Junts per Catalunya, en un procés embrionari al territori, amb les principals alcaldies de l’espai postconvergent -Tortosa, Deltebre i Gandesa- encomanades a plataformes o partits municipalistes que podrien competir amb Junts per un espai polític similar si no hi ha entesa preelectoral.
Els comicis també posaran a prova quina salut té el PSC després de la revifalla al Parlament; quina força té Movem Terres de l’Ebre en el seu procés de desplegament, entre l’autonomia ebrenca i la vinculació als comuns, i quin nivell d’estrès és capaç de suportar Ciutadans, que no dixa d’acumular trompades arreu, un fet que també alimenta l’opció que la ultradreta de Vox entre per primera vegada als consistoris ebrencs, una ultradreta que també haurà de competir amb el PP, ensorrat el 2019, i Valents -una altra opció constitucionalista en discòrdia-, del qual alguns cercles polítics territorials han assegurat que presentarà candidatures a les quatre capitals de les Terres de l’Ebre. Es tracta d’una formació derivada del grup municipal de Barcelona pel Canvi, de Manuel Valls, i ara liderada per Eva Parera.
El topall d’Esquerra
Esquerra ho té complicat per a créixer. No pas perquè tinga males perspectives, sinó perquè gairebé ha tocat sostre, políticament, a les Terres de l’Ebre, on va guanyar les eleccions en 24 pobles i governa en 29, amb alcaldies consolidades exercides amb majoria absoluta com les d’Amposta, la Ràpita o Alcanar. “Quan estàs tan amunt, continuar creixent no és fàcil”, valora el responsable de municipals de la federació ebrenca d’ERC i alcalde de Paüls, Enric Adell, si bé matisa: “Tenim un model molt clar de territori i això encara ens pot donar empenta”.
El 2019, ERC va fer rècord amb 46 candidatures. Només li va faltar Riba-roja i Benissanet, a la Ribera, i Prat de Comte, Bot, Batea i la Pobla de Massaluca, a la Terra Alta. És a dir, al Baix Ebre i Montsià va fer ple. Ara, intentarà presentar si més no una candidatura més, avança Adell, que també enfoca l’al·licient de mirar d’assaltar políticament “municipis estratègics”, com Tortosa, Deltebre, l’Aldea, Gandesa o Móra d’Ebre.
El republicà és el partit que ha anunciat més caps de llista -en una aposta clara per la continuïtat-, entre els quals, Adam Tomàs a Amposta, Xavier Faura a Tortosa, Josep Caparrós a la Ràpita o Joan Roig a Alcanar. El canvi a Gandesa, amb Joan Aubanell, ha estat forçat per la defunció de Miquel Aubà. L’objectiu republicà és tenir el 90 % d’alcaldables tancats abans que s’acabe l’any.
El debut de Junts
Junts per Catalunya, amb la nova direcció nacional liderada per Laura Borràs i Jordi Turull, busca arrelar al territori amb un temps rècord. El responsable de política municipal del partit a l’Ebre, Xavier Pallarès, ho té clar: “Som nous en tot i el nostre treball consistix a conèixer i fitxar gent disposada a defensar la marca Junts del president Puigdemont, no pas Junts per Tortosa ni Junts per Gandesa”. De fet, l’ús de les sigles JUNTS, si bé Junts per Tortosa -el partit localista impulsat i liderat per Meritxell Roigé- va actuar amb diligència i es va constituir en partit polític, està pendent encara d’una resolució judicial que dirimisca en este sentit el conflicte entre Junts per Catalunya i el PDeCAT.
Tot i que Roigé es mostra convençuda que la nomenclatura de la marca Junts per Tortosa no té marxa enrere, la idea de Junts per Catalunya, segons expressa Pallarès, és poder fer servir arreu la fórmula ‘Junts per’ si la justícia ho avala. L’exdelegat del Govern a l’Ebre assegura que ja estan en condicions de fer llista al 50 % dels municipis, amb “la meitat de gent que ja són alcaldes o regidors, i l’altra meitat, gent nova”. Admet que hi ha hagut converses amb els alcaldes del PDeCAT de referència -Roigé, a Tortosa o Soler, a Deltebre-, però avisa que la voluntat és “pactar només amb qui vulga sumar-se al projecte de Junts de Puigdemont, no pas tenir un paper testimonial”.
“En la situació en què estem, la qüestió municipal encara depèn molt del tema nacional”, afegix. Per tant, no descarta que l’espai de l’antiga CiU es dividisca en més d’un municipi, cosa que semblava inversemblant fa un temps, atenent també que això no només diversificaria el vot als ajuntaments, amb la consegüent pèrdua de representació, sinó també a l’hora de constituir els consells comarcals i la Diputació.
Segons Pallarès, ara mateix el principal cap de cartell de Junts seria el nou alcalde de Móra d’Ebre, Rubén Biarnés, però també tindria garantida, per posar-ne dos exemples, l’afiliació de l’alcalde d’Arnes -el successor de Pallarès, Joaquim Miralles- o la incorporació de l’alcalde de Miravet, procedent d’ERC, Antoni Llambrich.
La dissolució pràctica del PDeCAT
El PDeCAT és el principal damnificat del conflicte amb Junts sobre el mapa territorial. Els que fins fa poc havien estat els seus referents, Meritxell Roigé, a Tortosa, Lluís Soler, a Deltebre, o Carles Luz, a Gandesa, aposten per partits o agrupacions de signe exclusivament municipalista (Junts per Tortosa, Enlairem Deltebre o Junts per Gandesa). L’executiva del partit a les Terres de l’Ebre ha quedat escapçada i reduïda per les incorporacions a Junts o als esmentats projectes d’obediència local, fins al punt que fins i tot la presidenta del PDeCAT, Cinta Espuny, ha dixat de ser-ho per a centrar-se en Junts per Tortosa, del qual és portaveu municipal.
Ara mateix, no hi ha lideratge orgànic territorial i l’executiva, segons les fonts consultades en el si i a l’entorn del partit, es limita a una eina latent que no s’ha dissolt formalment però que no té cap intenció de desplegar una estratègia de creixement i d’articulació de llistes amb vista a les eleccions municipals.
Les candidatures potents que defensaran alcaldia, en el cas cada vegada més probable que no s’entenguen amb Junts per Catalunya, podrien buscar algun aixopluc comú amb vista als consells o la Diputació, però tampoc això té ara mateix concreció: “Tot s’ha d’acabar de parlar i de lligar, i està obert fins i tot que siguem llistes independents”.
Ara bé, segons les mateixes fonts, qui té els drets electorals -espais de campanya, per exemple- assolits per les candidatures que fa quatre anys es van presentar com a Junts, seria el PDeCAT. La situació, per tant, és complexa i incerta. Fa tres anys, Junts, com a hereva de l’antiga CiU i vinculada al PDeCAt, va ser segona força al territori amb 135 regidories.
Els ànims del PSC
Per la seua banda, el PSC de les Terres de l’Ebre està convençut que podrà créixer. Va ser la tercera força el 2019, amb 63 regidories a partir del seu pitjor resultat en unes municipals, amb menys de 12.000 vots a les quatre comarques. Ara, el primer secretari dels socialistes a l’Ebre, Manel de la Vega, fixa l’objectiu a passar del 50 % al 70 % de municipis amb candidatura socialista, amb el repte de “recuperar l’espai perdut anteriorment”, en bona mesura fruit de la crisi sobiranista a Catalunya, i de millorar el rendiment a Tortosa i a Amposta, on hi haurà alcaldable nou per a esgarrapar més vots: “Són dos llocs on estem per sota del vot de la marca PSC i l’objectiu és recuperar-lo”.
La gran aposta és Tortosa, on De la Vega sosté que no pot garantir que el PSC esgotarà el mandat dins del Govern municipal, de la mà de Junts per Tortosa: “Hem tingut discrepàncies importants i hem patit faltes de lleialtat, sobretot, amb l’hospital. El pacte es pot trencar, si bé la governabilitat està garantida durant el que queda de mandat”. Per tant, el dirigent territorial no dona per resolt el període de reflexió que semblava haver-se tancat amb l’anunci de la marxa del portaveu municipal i primer tinent d’alcaldessa, Enric Roig.
L’altra línia de treball dels socialistes passa per consolidar els feus on la transversalitat dels seus referents els permet estar per damunt del vot a la marca: Joaquim Paladella, a Batea, que ja ha dit que es tornarà a presentar, tot i que fa més de 30 anys que n’és l’alcalde; Josep Lleixà, al Mas de Barberans, i Joan Castor Gonell, a Sant Jaume. En este cas, l’alcalde santjaumer, busca relleu per a fer un pas al costat, però encara no l’hauria trobat, segons recull l’Agència Catalana de Notícies.
El PSC accelerarà en la confecció de candidatures, “a partir de l’octubre i novembre”. De moment, ha anunciat els candidats d’Alcanar i l’Ametlla.
L’espai en consolidació de Movem
Movem Terres de l’Ebre, hereu de l’antiga ICV, afrontarà les segones eleccions municipals com a marca. En el consell regional celebrat recentment a Corbera d’Ebre va aprovar el reglament de primàries i a partir del juliol engegarà els processos per a configurar i aprovar candidatures. “L’objectiu és enfortir-nos i créixer, i tenir presència a les quatre comarques”, manifesta un dels dos coordinadors, el tortosí Jordi Jordan.
Ara mateix, no en tenen, a la Ribera, ja que la regidoria que van obtenir a Tivissa s’ha desvinculat de la formació. Els municipis amb representació, Tortosa, Roquetes o Santa Bàrbara, i els que hi tenen alcaldia, la Sénia, el Pinell i Corbera, tornaran a centrar els esforços del partit progressista, que també es presentarà a la Ràpita i que està negociant altres candidatures de pes. Tortosa es manté com el gran objectiu i el gran compte pendent de Jordan.
Atenent que la legislatura estatal sembla que s’esgotarà i que Catalunya encara està en el segon any de la seua, Jordan preveu que a partir del setembre el curs polític vindrà marcat per les municipals i per l’impacte de la crisi per la guerra d’Ucraïna.
La resta, plena d’incògnites
Caldrà veure què passa més enllà de l’espai de les quatre formacions que van tenir més representació fa tres anys. La CUP va perdre les regidories de Deltebre i Ulldecona, però va sumar a Alcanar, Móra i Flix, i sembla haver aconseguit si més no blindar el seu espai a les Terres de l’Ebre.
L’estrena de Cs, el 2019, li va reportar tan sols quatre regidores, totes al Baix Ebre. Fonts del partit parlen de continuïtat i de “poques novetats”, sobretot en els llocs on tenen representació.
Està per veure si el PP és capaç d’aixecar-se a l’Ebre després d’haver tocat fons, amb menys de 2.000 vots i només cinc regidories, cap d’elles en municipis grans, mentre que l’altre gran interrogant serà la magnitud de les possibles irrupcions de Vox o Valents.
