HomeEntrevistes“Veure somriure a persones que ho estan passant malament és molt satisfactori”

“Veure somriure a persones que ho estan passant malament és molt satisfactori”

ENTREVISTA // Pregunta: Al setembre inicies un repte que feia molt de temps que gestaves. Com naix l’Upside Down Challenge?

Resposta: El repte Upside Down Challenge va nàixer fa nou anys, quan al meu amic Jano li van diagnosticar ELA. Ell era una persona amb immenses ganes de viure, però fa quatre anys va morir, i estos records tristos em van portar a estar un temps desvinculat del món de la malaltia. I just l’agost del 2019 vaig voler tornar-hi, però amb la intenció d’assolir un repte que no hauria aconseguit ningú fins ara. Volia fer una cosa fora del normal que fes que els mitjans de comunicació posessen la seua lupa sobre l’ELA. I així vaig decidir que nedaria tota la costa catalana.

P: L’any 2015 ja assolixes un repte a la prova d’aigües obertes de Cadaqués. Què aconseguixes?

R: Va ser una animalada de repte. El Jano ja no tenia gens de mobilitat, ni podia menjar ni beure, únicament ens comunicàvem amb els ulls. I ens vam posar amb ell a l’aigua, protegint-lo amb salvavides i una màscara perquè no s’ofegués, i lligat amb cordes i arnesos vam creuar del cap de Creus fins a Cadaqués. Va ser molt bonic.

P: Com ha estat l’experiència de nedar per tota la costa catalana?

R: D’una banda hi ha el que he viscut físicament i com a amant de la natació, que ha estat fantàstic; i de l’altra l’experiència viscuda mentalment, que ha estat molt dura i alhora molt maca. Però el més bonic és el retorn que reps de tots els col·lectius vinculats amb l’ELA. Veure somriure persones que ho estan passant malament és molt satisfactori.

P: Nedar en aigües obertes és una pràctica que pot veure’s afectada per elements externs a la teua persona, com poden ser els canvis meteorològics i l’estat del mar. T’ha acompanyat el temps?

R: En general puc dir que sí, perquè òbviament que si el mar no hagués convidat a nedar no ho hauria aconseguit ni en quatre ni en 24 dies. Tanmateix, vam coincidir amb la ciclogènesi i hem vist onades de fins a dos metres, però hem tingut sort que de 20 dies només n’hem tingut sis de molt dolents.

P: Quin va ser el moment més dur? I el més fàcil?

R: El pitjor moment va ser l’etapa de Mataró. Vaig acabar desmuntat físicament, mentre que mentalment era un dia d’aquells que et passa un peix per davant i et mira amb mala cara. Però la manera de motivar-me en els moments més durs era pensar que, si jo no podia més, tenia la possibilitat de sortir de l’aigua i pujar al vaixell, fins i tot de deixar-ho córrer tot i tornar a casa. I això és una cosa que la gent que patix ELA no pot fer, no li poden dir a la malaltia “ei, avui no vingues que estic molt cansat”. D’altra banda, el més fàcil va ser el primer i l’últim tram, el primer perquè tenia molta il·lusió de començar i el darrer perquè vaig veure que havia aconseguit el meu objectiu.

P: Com va ser l’entrenament per a preparar-te per a la prova?

R: Vam començar al setembre del 2019 i a hores d’ara ja hauré recorregut per mar uns 1.000 quilòmetres en total. Primer vam començar els entrenaments amb trams molt curts, però que requerien molta velocitat, mentre que després vam passar a trams llargs i de poca velocitat.

P: Ja tenies experiència nedant en aigües obertes.

R: Soc un nedador amateur, un boig que li agrada nedar. Sí que havia fet proves d’entre quatre i set quilòmetres, però mai havia nedat com enguany.

P: Has recaptat 85.000 euros per a la investigació de l’ELA i has contribuït a la visibilització de la malaltia. Ara que ja han passat uns dies, estàs satisfet?

R: Súpersatisfet. El que m’omple més és el fet d’haver donat una mica més de satisfacció a les persones que ho estan passant malament. Sempre recordaré una frase que em deia el Jano: “Quan tu fas estes coses em dones il·lusió per a seguir cada dia”, i just això és el que m’han transmès totes les persones que s’han creuat en el meu camí o que 
m’han rebut durant este repte.

P: Donaràs els diners per a la recerca mèdica. A quines entitats?

R: A la Fundación Luzón i al projecte TRICALS, una plataforma contra l’ELA que unix pacients, investigadors i farmacèutiques i que investiga en l’àmbit europeu per a desenvolupar un tractament eficaç per l’ELA.

P: El padrí del repte ha estat l’exfutbolista i entrenador del Futbol Club Barcelona, Juan Carlos Uzué. Com us hi poseu en contacte?

R: Uzué es va posar en contacte amb mi. Quan, per desgràcia, li van diagnosticar ELA, ell es va submergir en este món i va descobrir el que havia fet el Jano i les ganes de viure que tenia i, de rebot, em va conèixer a mi. Des del primer moment es va posar a la meua disposició.

P: Les accions solidàries d’este nivell marquen un abans i un després tant personal com professional. Naixeran nous projectes a partir de l’Upside Down Challenge?

R: Totalment, a hores d’ara ja tenim al cap tres projectes més que iniciarem els mesos vinents. Puc avançar que un serà un repte molt bonic de muntanya i els altres dos d’aigües obertes. Amb la mort del Jano vaig estar tres anys desvinculat del món de l’ELA, però ara que he tornat ja no em puc aturar.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 38 = 41

Últimes notícies