TERRES DE L’EBRE // Les afectacions de la plaga que s’alimenta dels boixos a Catalunya es preveuen aquest 2020 més elevades i amb una propagació major que avança en direcció oest i sud–oest des del focus inicial que va ser a la comarca de la Garrotxa l’any 2014. La papallona del boix, (Cydalima perspectalis), és una espècie invasora les erugues de la qual s’alimenten dels boixos. Els efectes de la plaga són molt impactants perquè deixen els boixos absolutament defoliats, comprometent la seua capacitat de supervivència. De fet, es calcula que només a Catalunya ja ha afectat unes 110.000 hectàrees. La previsió és que aquesta plaga arribe a totes les zones de Catalunya amb presència de boix i apunta a un escenari de pèrdua progressiva de les masses de boix.
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació va crear un grup de treball, conjuntament amb tècnics el Departament de Territori i Sostenibilitat, l’Ajuntament d’Olot, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, el CREAF i altres entitats, per intentar cercar mesures per minimitzar els efectes sobre els boixos. En el marc d’un Pla d’acció consensuat, es tenen establertes una sèrie de mesures de seguiment sobre la dispersió de la plaga i la valoració del grau d’afectació amb una periodicitat anual.
El control efectiu de la papallona del boix en l’entorn natural esdevé pràcticament inviable, tal com demostra l’experiència d’altres països europeus que se n’han vist afectats. Tot i això, s’estudien mètodes de control per intentar preservar les boixedes més emblemàtiques i els exemplars singulars. En parcs i jardins, es fa la màxima difusió de les eines més efectives per lluitar contra la plaga. El plantejament i les possibilitats de tractament són totalment diferents si es tracta d’una zona forestal o d’un jardí.
La Garrotxa, el Ripollès i Osona: les comarques amb major grau d’afectació
A partir del seguiment que han realitzat els Agents Rurals comparant l’afectació final de l’any 2019 amb l’any anterior 2018 i mostrejant 101 punts i 41 municipis més, les comarques amb major extensió i grau d’afectació són la Garrotxa, el Ripollès i Osona. Els transsectes realitzats confirmen que la plaga està afectant un 20% dels boixos de Catalunya.
Este seguiment determina que l’any 2019 la plaga va aparèixer per primera vegada a 5 comarques més: l’Anoia, el Solsonès, l’Alt Penedès, el Garraf, el Montsià i el Tarragonès. En altres comarques com ara el Vallès Occidental, el Bages, el Moianès, Osona, la Selva, l’Alt Empordà, la Garrotxa, el Pla de l’Estany i el Ripollès, la plaga ha augmentat en recobriment i grau d’afectació. Contràriament, hi ha comarques on sembla que la plaga està estancada i té una afectació lleu en algunes zones del Berguedà, el Baix Llobregat i el Vallès Oriental.
Hi ha comarques on s’ha detectat la plaga en jardins i espais verds de zones urbanes però no en l’entorn forestal de moment com ara la Cerdanya, el Maresme i el Baix Empordà. Per ara, les comarques sense afectació en l’entorn forestal són l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, la Noguera, el Baix Ebre, la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat, el Baix Camp, la Conca de Barbera i l’Alt Camp.
Les comarques sense presència de boix o amb presència molt poc significativa en entorn forestal són el Barcelonès, el Maresme, el Baix Empordà, el Segrià, l’Urgell, el Pla d’Urgell, la Segarra i les Garrigues. A la comarca del Baix Penedès, enguany no s’ha trobat afectació, i a l’extrem nord-oest del Gironès s’ha detectat una afectació severa aquests dos anys i molt localitzada.
Les erugues del boix no són urticants i les papallones se senten atretes per la llum
En els boscos amb presència de boix, podem veure des d’ara i fins a aquest mes de juny principalment les erugues que s’alimenten de les fulles i provoquen una defoliació extrema que danya la planta. Si aquestes defoliacions són contínues, acaben debilitant la planta fins a provocar-li la mort. Tot i que les erugues de la papallona del boix no tenen pèls urticants, és millor no manipular-les.
Les primeres papallones acostumen a volar a partir de juny i, més tard, en una 2a i 3a generació seguides, d’agost a octubre. En nombre d’individus, la segona generació és molt més nombrosa que la primera. Els adults se senten atrets per la llum i això fa que en moments d’alta explosió demogràfica en ple estiu hi haja moltes papallones voleiant al voltant de làmpades, faroles i focus. Per això, quan volen tantes papallones vora les nostres llars, el més recomanable és tancar portes i finestres per evitar molèsties.
Xarxa de seguiment i parcel·les d’assaig
El Pla d’acció contra aquesta plaga estableix una xarxa de seguiment de la papallona amb trampes de feromones en 20 punts distribuïts pel territori català. La revisió setmanal de les trampes permet obtenir una corba de vol en diverses zones de Catalunya. També s’han establert parcel·les d’assaigs per poder provar els diferents mètodes de control que permetran augmentar el grau de coneixement de la plaga i possibles mesures de control.
En boscos, el Departament d’Agricultura fa el seguiment de les actuacions per intentar garantir la persistència de les boixedes com a hàbitat i de la biodiversitat que s’hi desenvolupa. Es tracta d’identificar-ne les més emblemàtiques i els exemplars singulars de Catalunya, que en molts casos es troben associats a altres valors patrimonials com ermites, fonts o indrets singulars. En jardineria, es revisa el material vegetal dels planters i s’informa sobre com prevenir i disminuir la plaga en jardins i espais verds públics i privats dintre de l’àmbit urbà.
La importància d’evitar la dispersió
El Departament disposa d’una fitxa tècnica informativasobre aquest insecte i el seu control que dóna informació sobre la biologia de l’insecte a més de proporcionar una orientació sobre les possibles mesures a adoptar en el cas de detectar-ne la presència. També va distribuir un material divulgatiu a través dels ajuntaments per adreçar-se a la ciutadania sobre les mesures preventives i de lluita en cas de detecció.
Prevenir la dispersió d’aquesta plaga és complicat, atesa la seua capacitat de vol, reproducció i hàbits alimentaris. Per això, és molt important comprovar l’estat fitosanitari del material vegetal procedent dels planters per verificar que és lliure de la papallona del boix.
La dispersió i l’establiment de la papallona es realitza a través del vol dels exemplars adults. El moviment de plantes i de persones de zones infestades a altres zones pot suposar el transport d’erugues, atès que són de mida petita i, en zones amb una forta infestació, poden quedar amagades entre la roba, el material o els vehicles i desplaçar-se a llocs llunyans.