PREGUNTA: Per primer cop en serà director, però fa anys que és una peça important de la maquinària de la Mostra. Com afronta el nou repte?
RESPOSTA: Amb responsabilitat. La Mostra me la conec moltíssim: en formo part des del 1999, sobretot amb tasques tècniques i logístiques relacionades amb els artistes que hem tingut tots estos anys. És cert que fins ara no em tocava ser la cara visible i la responsabilitat és gran. La prioritat és que tot surta bé.
P: En què es notarà la nova direcció d’Albert Ormazàbal?
R: He adoptat un tarannà continuista a quan la dirigia Xavi Bertomeu. Perquè, en 31 anys, la Mostra no ha caminat al 100 % pel camí que podies imaginar o dissenyar mentalment, tot i que s’hi acosta molt: ha sigut l’acceptació del públic i dels agents econòmics i socials que també col·laboren en la Mostra el que ha ajudat a traçar la línia.
P: I a nivell artístic?
R: M’agradaria introduir una mica més de funky, una mica més de soul, una mica més de gent jove… són àmbits que conec i que crec que poden ajudar a sembrar estes llavors que són clau per a traure la temor de la gent: moltes vegades, quan algú escolta la paraula jazz se tira enrere perquè pensa que només pot ser un estil molt seriós, o una música molt elitista. Però no és així: hi ha molts estils dins del jazz, i crec que tothom hi pot trobar alguna cosa que li agrade. És el que seguirem promovent.
P: Què veurem enguany?
R: Tenim un ventall molt ampli. Començant amb el primer concert, de gòspel, passant per llegendes com Paquito D’Rivera, artistes espectaculars, com Nik West, que ha tocat amb gent de la talla de Prince o Lenny Kravitz, o vells coneguts, com la Tortosa Big Band. Però també una vintena llarga de concerts gratuïts a restaurants de la ciutat. Veniu, que xalarem.
