Exactament un mes abans de Nadal commemorem el dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones. Tot i que malauradament no ens agrada recordar que elles són les protagonistes, és necessari fer-ho. A pesar d’això, avui no m’agradaria parlar de les dones, sinó centrar la nostra atenció en l’extrem oposat de la història: els homes. Per entendre la font del problema de la violència de gènere, cal posar el focus en els homes i, més concretament, en tots i cadascun dels homes que abusen física o psicològicament d’alguna dona.
Desgraciadament, la nostra societat ha integrat conductes masclistes fins a deixar-les emmascarades en un concepte de normalitat que evita que puguem detectar-les encara que passin pel nostre costat. D’aquesta manera, veiem que un dels canvis que marcarien una gran diferència és l’educació.
Els estereotips masclistes arrelats en els nostres comportaments des de la infància obliguen els xiquets a tenir conductes que porten com a conseqüència la seva infelicitat. Se’ls ensenya a amagar els sentiments, a no poder plorar, a demostrar sempre la seva força i superioritat. Però per què? Hem d’acostumar els xiquets de ben petits a sentir qualsevol tipus d’emoció, de sentiment i de pensament. Hem d’evitar enllaçar el comportament masculí a una sèrie de rols inventats que definiran de forma errònia la seva vertadera personalitat. Les idees i accions no tenen gènere, i qualsevol pot expressar-les. I la llibertat amb un mateix permet donar llibertat als que els envolten per tal de poder crear una atmosfera de complicitat on no hi hagi espai per als prejudicis, les ofenses o la falta de respecte entre gèneres.
I per això ara necessitem cada xiquet, cada jove i cada home perquè una vegada per totes siguin com volen ser, i puguin tractar les xiquetes, les joves i les dones amb tot el respecte que es mereixen. Així aconseguirem una societat educada des del respecte i l’empatia, que serà capaç de deixar en el passat l’absurd pensament que un gènere està per damunt de l’altre.
