Com es quantifica l’expansió del virus? Quins avantatges té el distanciament social entre les persones? Com intervé el temps d’incubació de la malaltia en la xifra d’afectats? Com decau la corba quan s’eviten desplaçaments innecessaris? Per què és important l’aïllament i/o confinament? I si només el 80% de població segueix les mesures establertes per fer front a la pandèmia? I si només ho fa el 60%?
Totes aquestes preguntes no tenen una resposta única. No podem saber com es comportarà el virus, però els matemàtics tenim la capacitat de fer-ne prediccions simulant models i poder obtenir resultats. No obstant, els matemàtics no som epidemiòlegs i per tant, els estudis poden contenir resultats no extrapolables, si més no, directament. He decidit escriure aquest article, després de recercar i estudiar diferents simulacions dutes a terme per matemàtics i experts en la matèria, amb la voluntat de difondre una informació simplificada.
Comencem anomenant R al factor de contagis diari, és a dir al nombre de persones que contagia un infectat. A l’inici de la pandèmia aquest valor augmenta, ja que hi ha molts contagis. En el cas del Covdi19, R0 (mitjana de tots els valors R) és superior a 2,5; això vol dir que cada malalt contagia (de mitjana) 2 persones i mitja. En el cas de la grip comuna, R0 és menor, aproximadament 1,3. Quan R comença a decréixer implica que s’està arribant al pic de la corba. Quan R es menor a 1 es considera que s’està acabant la pandèmia.
Un dels factors més importants a tenir en compte és el distanciament social i la higiene. Seguir els consells pel que fa a higiene i mesures preventives no reduirà dràsticament els contagis, però farà que el nombre de casos no es concentri en pocs dies, sinó que es reparteixi al llarg del temps. D’aquesta manera el sistema sanitari reduirà la probabilitat de col·lapsar-se i podrà atendre millor aquells casos més greus, el que provocarà una reducció significativa de les persones que finalment poden acabar morint. Per això és tan important que tothom segueixi aquestes mesures. Només que un 10% de la població cregui que les mesures no són necessàries, i per tant no les segueixi, pot comportar que el temps de confinament s’hagi d’acabar duplicant.
També és important considerar el temps d’incubació, ja que pandèmies com el coronavirus, amb un temps d’incubació relativament llarg provoquen un alt contagi. Si el període d’incubació fos de només 1 dia, la situació no seria tan crítica.
Un dels efectes que mostren les simulacions matemàtiques és que, tot i que pot ser impopular, prendre mesures quan encara hi ha pocs casos és, a la llarga, molt efectiu. Per exemple, si les limitacions de desplaçament es fixen quan hi ha només 50 casos, pot implicar que a la llarga hi hagi fins a 4 vegades menys contagis que si es limita quan ja hi ha 100 casos.
Una de les mesures més efectives per minimitzar la xifra d’infectats és l’aïllament. Si poguéssim realitzar tests 100% fiables al 100% de la població podríem aturar molt ràpidament l’epidèmia, posant en quarantena a totes les persones que donessin positiu. Però malauradament això no és possible. Els malalts són aïllats quan presenten símptomes, però ja han passat per un període d’incubació durant el qual han pogut contagiar altres persones. A més, hi ha part de la població que tot i no presentar símptomes, perquè és immunes, té càrrega vírica que pot transmetre.
Suposem que s’aconsegueix posar un 80% dels casos en quarantena, la corba de contagis seria força plana i aproximadament només la meitat de la població acabaria infectada. En canvi, si només es podés posar un 50% dels casos en quarantena (ja sigui per manca de recursos o perquè no es poden detectar els casos), la corba seria molt més pronunciada i pràcticament tota la població acabaria contagiada.
En conclusió, la base científica hi és, hi ha moltes persones que han dedicat nombroses hores a estudiar els diferents aspectes que afecten la propagació i contenció del virus, a simular-ne models, a entendre’ls i a saber-los interpretar. La nostra societat hauria de tenir més en compte aquests treballs científics.
En una situació com aquesta, a més de la recerca, hi ha altres aspectes a valorar: el sanitari, l’econòmic, el social… Per això vull transmetre un agraïment a totes aquelles persones, en especial als professionals sanitaris i d’emergències, que d’una manera o altra treballen intensament per fer front a la crisi del Covid19. Ens en sortirem!
