El principi de ‘qui contamina paga’, que recull la Directiva 2004/35/CE sobre la responsabilitat en relació amb la prevenció i reparació dels danys mediambientals, ja fa anys que és vigent, tot i que encara no s’aplica per solucionar els problemes ambientals generats. Però la Llei de responsabilitat mediambiental i el reglament que la desenvolupa van més enllà i diuen que ‘qui contamina paga i també repara’ les zones perjudicades. I això és el que necessita actualment el Delta de l’Ebre.
L’illa de Buda, el cor del delta de l’Ebre, ja ha perdut més de 6 milions de metres quadrats, que mai es recuperaran, i la zona de la platja de la Marquesa i Nen Perdut, més de 2 milions de metres quadrats, l’equivalent en total a 800 camps de futbol. Hem de ser conscients que els valors ambientals i ecològics existents al Delta de l’Ebre són els més importants de tota Catalunya i, juntament amb Doñana, els més valorats d’Espanya, amb espècies de plantes i animals amb perill d’extinció.
Aquesta situació de forta erosió al delta de l’Ebre, com ja és coneguda, és causada per la forta activitat humana a tota la conca de l’Ebre i a tot el litoral català, així com pel canvi climàtic i l’augment del nivell del mar, també provocats per l’activitat humana.
A la conca de l’Ebre hi ha més de 200 embassaments, amb una capacitat de regulació que arriba fins al 7.500 hm3, 360 centrals hidroelèctriques, més de 700 assuts i més de 35.000 pous. A això cal afegir-hi vuit transvasaments, un d’ells a França i set dins de l’Estat espanyol, dos dels quals a Catalunya, en actiu, amb un volum anual de 250 hm3. Ara està previst un nou transvasament, aquest de 4,99 hm3 cap a Santander, que ha mobilitzat la societat de les Terres de l’Ebre i ha generat un rebuig majoritari. No arriba ni al 0,06% del consum d’aigua de la Conca, però és una gota més, que s’acumula als altres usos que ja provoquen perjudicis ambientals al delta de l’Ebre.
És una tautologia tornar a reiterar la relació causal entre la situació de degradació del delta de l’Ebre i la pressió, per l’activitat humana, de tota la conca, del seu entorn més local i també de l’entorn global.
Des de Ciutadans estem a favor de conservar l’status quo morfològic del delta de l’Ebre per garantir-ne el manteniment de l’activitat econòmica, social, agrícola, aqüícola i mediambiental. Les mesures tècniques per aconseguir-ho passen per incrementar el transport de sediments pel riu, una acció que la Confederació Hidrogràfica del Ebre ja ha dit que és viable. També per regenerar les platges mitjançant l’aportació d’arenes des del lloc on s’acumulen fins on hi ha erosions, una mesura avalada pel Ministeri de Medi Ambient, que la Demarcació de Costes ja ha realitzat en diverses ocasions tant a la zona de l’Arenal com a l’illa de Buda. Estos transports d’arenes es poden fer amb camions o amb uns sistemes de dragues lleugeres que podrien estar gestionades pels agents implicats del territori. Altres opcions són implantar una guarda costanera, que és la solució que està realitzant Costes de l’Estat a les dues badies com a solució consensuada amb tota la comunitat científica, i també instal·lar dics submergits off shore a les zones més vulnerables per minimitzar l’energia de l’onatge que impacta en els trams de costa més castigats pels temporals.
Som conscients que aquest manteniment morfològic del delta de l’Ebre necessita una gran quantitat de recursos econòmics, però la Directiva europea i la seva transposició a la normativa espanyola marquen clarament qui s’ha de fer càrrec de reparar les zones perjudicades. Els usuaris aigües amunt d’usos de consum dins de la mateixa conca i els usuaris d’aigües fora de la conca són els principals responsables dels danys mediambientals i, per tant, són ells els qui han d’aportar els recursos per reparar i prevenir qualsevol dany ambiental al delta de l’Ebre. El delta de l’Ebre és el gran perjudicat i ha de ser restaurat.
