Vostè és farmacèutica però es dedica bàsicament a la lluita contra el canvi climàtic.
Soc una farmacèutica atípica. He treballat en diferents camps com la hidrologia, l’ecologia o els residus. De fa uns anys, des de la Fundación Empresa y Clima (FEC), ens dediquem a ajudar qualsevol empresa a ser millors en la lluita contra el canvi climàtic.
I a fer-se escoltar en fòrums internacionals.
La FEC és Observer (observador acreditat) de Nacions Unides en les Negociacions del Clima i fem l’acompanyament a empreses per a atendre les necessitats i dubtes que els genera el canvi climàtic. D’acord amb el Protocol de Kyoto i l’Acord de París, treballem per a reduir les emissions de CO2, promovem la mobilitat elèctrica, els materials constructius sostenibles, l’economia circular, la millora de la qualitat de l’aire o el consum de productes de proximitat.
El planeta ha suportat molts canvis climàtics. Per què amb este ens ha entrat el pànic?
Perquè com este no n’hem tingut mai cap en la història de la humanitat. En el moment que vam creuar les 400 parts per milió (ppm) de CO2 a l’atmosfera, la situació ja no tenia marxa enrere. La fauna i la flora s’està adaptant al canvi, però les persones no ho estem fent.
Tothom està pendent de desgel als pols.
Però el principal problema el tenim amb la pèrdua de gel continental, en llocs com Groenlàndia o Xile, on els glaciars es fonen i puja el nivell del mar. Les nostres costes potser podran aguantar augments de fins a 24 cm durant este segle, però en altres parts del món provocarà grans moviments de població i desastres naturals.
Per què els negacionistes del canvi climàtic ja no es fan sentir com abans?
Perquè els negacionistes avui ja fan diners gràcies al canvi climàtic. Nacions Unides va estudiar fa uns anys quin havia de ser el millor lloc per a emmagatzemar C02, i els experts van determinar que eren les explotacions petrolieres ja exhaurides. Tots aquells que pagaven a científics corruptes per a negar el canvi climàtic van veure l’oportunitat de fer diners llogant els seus pous petrolífers.
Qualsevol canvi té guanyadors i perdedors. Qui guanya amb el canvi climàtic?
A banda d’estos últims, els països del nord del planeta perquè troben noves rutes comercials per l’Àrtic gràcies al desgel, o els qui exploten nou recursos que apareixen sota el gel a la tundra russa. Però sobretot aquí parlem de perdedors, com les víctimes dels huracans, que cada vegada seran més violents i freqüents, o les grans sequeres de la majoria de països africans.
Què és el més urgent que cal fer?
Entrar a les escoles i conscienciar els nostres jóvens. Són els que patiran els efectes de les emissions que estem generant avui. En pocs anys, Espanya tindrà la mateixa climatologia que el Marroc, amb una pluviometria similar però concentrada en pocs dies. Aiguats que no podrem aprofitar.
Reciclar, comprar cotxes elèctrics,… què més podem fer?
Mesures simples com rebutjar un kiwi procedent de Nova Zelanda o taronges de Sud-àfrica. Les emissions que han generat fins que han arribat aquí són molt importants. Hem d’apostar pels productes de proximitat.
Les Terres de l’Ebre som territori sensible.
Som la zona més càlida de Catalunya, amb temperatures que se sostenen per sobre dels 20 graus moltes nits seguides. Amb este clima tropical, les plagues seran el principal problema, perquè faran reaparèixer malalties que pensàvem extingides.
El mar creix i el delta s’enfonsa.
Sí, però el delta no desapareixerà per la línia de costa. El mar l’inundarà a través de les basses i ullals interiors.
Si em dedico a la pagesia…
Planti palmeres datileres. És el que em va dir un gran científic. Els conreus actuals estan en risc. La falta de fred a l’hivern farà que tarongers i altres plantes siguen vulnerables a les malalties.
Les oliveres mil·lenàries ho han aguantat tot.
És la planta més intel·ligent de totes, però el conreu d’olivera aguantarà només si és de regadiu.
I l’arròs?
El problema dels arrossars és la salinització. Cal continuar investigant per a trobar plantes resistents a la sal. La falca salina arriba a Amposta i puntualment a Tortosa.
Francament, no veig motius per a l’optimisme.
N’hi ha. Les noves generacions estan molt conscienciades. Estic convençuda que les noies que ara pugen volen un futur millor per als seus fills. I lluitaran per a tenir-lo
