HomeSense categoriaEls alcaldes de l’Ebre rebutgen el decret d’energies renovables

Els alcaldes de l’Ebre rebutgen el decret d’energies renovables

TERRES DE L’EBRE // Els alcaldes i alcaldesses de les Terres de l’Ebre diuen no al Decret 16/2019 d’emergència climàtica. Quinze batlles ebrencs consultats per este setmanari i les quatre presidències dels consells comarcals creuen que el decret actual no afavorix els interessos de les zones rurals ni són una aposta de futur sòlida per al territori. A més, tots ells són partidaris de modificar el decret o derogar-lo i obrir un nou debat al voltant de les energies renovables i la seua implantació sobre els municipis.

Únicament el delegat del govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, ha defensat que el decret pot ser bo per al món rural i, tot i això, ha assenyalat la necessitat de millorar-lo en el mateix sentit que apunten tots els alcaldes: evitar la massificació i escoltar la veu dels ajuntaments. Per a Pallarès, “el decret va millorar la normativa antiga, de les Zones de Desenvolupament Prioritari” i ha creat la nova ponència d’energies renovables, que fa un primer filtre dels projectes que són viables, però també ha reconegut que és un decret que cal “millorar”. En este sentit, ha apuntat que “la massificació” hauria de ser un factor a tenir en compte a l’hora de declarar un projecte com a viable i també “el posicionament dels ajuntaments envers els projectes eòlics i solars” que arriben. 

Precisament, la massificació d’aerogeneradors en territori ebrenc i el respecte a la voluntat de cada Ajuntament han estat les dos principals crítiques que fan alcaldes i alcaldesses de les Terres de l’Ebre. A la vegada, molts també destaquen que el nou decret “no preveu compensacions” per als ajuntaments més enllà dels impostos preceptius per a construir els aerogeneradors i explotar-los com qualsevol altra activitat econòmica. 

Tots els alcaldes ebrencs consultats han reconegut la seua inquietud davant la massificació de centrals energètiques que hi ha al territori i, sobretot, critiquen que la Generalitat no escolta els ajuntaments a l’hora de decidir-ne l’emplaçament. Lamenten que, tot i presentar al·legacions i posicionar-se contra algun projecte amb un acord de ple, n’hi ha que continuen endavant igualment amb el vistiplau de la ponència d’energies renovables. Veuen com una empresa promotora pot adquirir terrenys a un propietari privat i, si aconsegueix el vistiplau de la ponència pot seguir amb la tramitació independentment dels arguments dels consistoris.

“Les empreses promotores poden fer-ho i és el que busquen, i és igual si els terrenys són una explotació agrària, si hi ha regadiu, si malmet el paisatge o si té importància per a la memòria històrica”, ha assegurat l’alcalde de la Fatarella, Francisco Blanch.

Alguns ajuntaments han rebut més d’una trentena de projectes entre parcs eòlics i solars, com és el cas de Tivissa o l’Ametlla de Mar, uns municipis que, per la proximitat a les línies d’evacuació elèctrica de la central nuclear de Vandellòs II, són especialment viables per a les energies renovables. “El Decret es va aprovar el 2019, quan molts governs municipals portaven poc temps. Els ajuntaments hem hagut d’assessorar-nos i presentar al·legacions, i això ha acabat tenint un cost molt elevat i un desgast considerable”, lamenta l’alcaldessa de Tivissa, Montse Perelló.

 

El pacte de govern a la generalitat

La derogació o no del decret d’emergència climàtica és un dels punts calents en les negociacions per a arribar a un pacte de govern a la Generalitat. Esquerra Republicana i la CUP han arribat a l’acord de derogar-lo en els propers mesos i tramitar una nova normativa al voltant del desplegament territorial de les renovables. L’acord, però, no sembla convèncer Junts, i el seu vot és fonamental per a la formació del nou executiu a la Generalitat.

El conseller de Territori i Sostenibilitat en funcions, Damià Calvet, va assegurar en un article a La Vanguardia este mes d’abril que “Catalunya no es pot permetre moratòries i derogacions” que afecten el decret d’energies renovables. Segons Calvet, “sense transició energètica, no hi haurà prosperitat” i actualment “la producció d’energia renovable a Catalunya és del tot insuficient” per a les necessitats del país. Per això, el conseller acaba defensant “una implantació accelerada i ordenada” que afecte tant medi rural com urbà. El conseller ha defensat la necessitat de construir noves centrals i que estes es combinen també amb el paisatge i els actius naturals del territori, fent un mosaic que serà, diu, cada cop més habitual i necessari al país. 

Calvet justifica la necessitat d’augmentar la producció d’energia renovable per tal de prescindir de les centrals nuclears. “Les hem de tancar”, ha sentenciat el conseller de Territori i Sostenibilitat en funcions, Damià Calvet.

 

Acció reivindicativa 

Des de la nova plataforma Terra Alta Viva han organitzat una nova jornada reivindicativa contra la proliferació d’aerogeneradors a la comarca. L’entitat ha convocat la població a l’estació d’autobusos de Gandesa este dissabte, dia 24, amb vehicle particular. Des d’allà, es traslladaran fins a Vilalba dels Arcs, on hi haurà una cassolada a la plaça de la Vila. Terra Alta Viva inclou agents econòmics i socials de la comarca, sovint vinculats al món de l’agricultura i el turisme -els dos principals sectors econòmics- per tal d’aturar la construcció de nous parcs eòlics a la comarca.  

Andreu Prunera
Andreu Prunera
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

46 + = 48

Últimes notícies