HomeSense categoriaEls reptes del 2021

Els reptes del 2021

EDITORIAL // Comença l’any que ha de girar full de la pandèmia amb una preocupant acceleració de la tercera onada de contagis que amenaça amb un nou pic d’ingressos a les UCIs durant el mes de gener. El pitjor de tot és que, com la segona onada, era previsible, i probablement no s’han adoptat les mesures restrictives que calia per a evitar una darrera factura dramàtica. Una vegada més han pesat més els equilibris per a fer veure que salvem l’economia -quan en realitat no hi ha hagut recursos suficients per compensar els negocis parcialment clausurats- i la condescendència nadalenca cap a una població lògicament saturada que els criteris dels científics. Això, el govern, però la gent tampoc ha seguit majoritàriament un últim exercici de contenció radical, ara que ja han començat les vacunes i per lògica no hem d’anar cap enrere, amb una regulació més dràstica i una actitud general diferent ens hauríem estalviat uns quants morts més. Una estadística freda però colpidora que impulsa el 2021 no només cap a la resolució de la pandèmia a través de les vacunes, sinó cap a l’establiment d’uns nous fonaments socioeconòmics que tornen a posar en el centre la salut i l’educació, però també la recerca i la innovació tecnològica, sobre la base d’una societat que, realment, més enllà dels eslògans, no dixe ningú enrere. Potser seria el moment que els bancs, per responsabilitat social, tornessen els diners dels seus rescats. Este seria el gran repte de l’any nou, l’any u d’una nova era postpandèmica. 

A nivell territorial, el podem adobar amb altres qüestions i objectius més menuts però també prou ambiciosos. Ha de ser l’any de l’inici de l’aplicació d’una estratègia a mitjà i llarg termini per a protegir el Delta, més enllà de les obres d’emergència post-Glòria. Ha de ser i serà l’any de la capitalitat cultural de Tortosa, que ens ha d’ajudar a una represa de consciència col·lectiva sobre els tresors de la ciutat i que cal contextualitzar en un any que ha de servir per a reimpulsar el consum cultural després de les restriccions covid. Ha de ser l’any en què podrem circular gratuïtament per l’autopista fins a la frontera francesa i en què caldrà no defallir en la demanda d’unes millors connexions ferroviàries, ja que no podem tolerar com a territori que la pandèmia i la reducció circumstancial de la mobilitat que ha comportat, es convertisca en un fre de les aspiracions ebrenques ara que havíem aconseguit posar el transport públic a l’agenda política. 

El 2021, a més a més, avançarà marcat pel resultat de les eleccions al Parlament del proper 14 de febrer, sempre que finalment se celebren en esta data. Cal demanar als partits que siguen clars en els seus programes i que siguen capaços, siga quina siga la composició del Parlament, d’articular governs sòlids que no aparquen el dia a dia sinó que hi treballen a estall, independentment de la idea de futur polític que tinguen per a Catalunya.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

12 + = 19

Últimes notícies