El Nadal no ha estat diferent per haver pogut gaudir d’un menú o d’un altre diferent dels d’anys anteriors, com ens volen fer veure alguns anuncis comercials. Tampoc per modificar el repartiment i intercanvi de regals. Més important ha estat l’alteració en les relacions familiars i d’amistat per impedir trobades nadalenques com les dels altres anys. El que eren encontres familiars extensos han quedat reduïts enguany a reunions en petit comitè. Penso en el nostre cas quan sempre ens reuníem a Tortosa el dia de Sant Esteve unes cinquanta persones de la família i enguany s’ha anul·lat per tal que cadascú quedés només amb els familiars més immediats… i tampoc tots alhora.
És una llàstima per als qui considerem extraordinàriament positiu tenir una estructura familiar sòlida, que és per la seva pròpia naturalesa la xarxa més bàsica per a l’ésser humà, el lloc principal d’acolliment i estimació de les persones, el resguard més segur davant les ventades de la vida. La família extensa és també com la pinya dels castellers, que ajuda de manera substancial a suportar tota l’estructura dels que pugen cap amunt.
Però si lamentem la desaparició d’aquelles trobades no podem perdre de vista que l’essència del Nadal és la mateixa de sempre, la de rememorar el naixement de Crist vingut al món per a redimir-nos i moment especialment indicat per a treure’n d’Ell els fruits d’amor, de fraternitat, d’humilitat, de generositat. Això ha estat igualment possible malgrat els estralls de la pandèmia i les limitacions imposades. Alguns en tenim l’experiència i ho hem volgut aprofitar, de manera similar a la que ja vam viure a la Setmana Santa amb un confinament encara més estricte que l’actual. Va ser també una altra forma, però ben vivencial, d’acompanyar Jesús en la soledat i el dolor de la Passió.
El secularisme ha transformat el Nadal i jornades de l’entorn en la festa del consum sense mida. Són dies de tiberis interminables i regals i més regals. Aquest criteri i praxi ha penetrat en la majoria de la població, però no l’ha fet més feliç. En si mateix tot això no és dolent, ni molt menys, sempre que no es perdi de vista el que és substancial. Per aquest motiu la forçada aturada d’enguany ha estat, i segueix perquè les festes nadalenques no han acabat, és un bon període per a la reflexió sobre tot allò que és veritablement el més important en la vida. Per als que tenen el cor i la ment receptives permet obrir-se a una major espiritualitat, o retornar als que ho havien deixat. Perquè anar al portal de Betlem amb cor senzill i esperit d’entrega és tornar a la casa del Pare.
