Fàtima Beltran Curto (Tortosa,1977) és una advocada i escriptora tortosina que després d’estudiar Dret a la URV va cursar un postgrau en Dret Concursal en l’Abat Oliba i un altre de Pràctica Jurídica a l’ICAB. Al món de les lletres ja havia fet els seus passos publicant alguns relats breus i guanyant amb els seus textos alguns premis literaris de poesia, però va ser el 2020 quan va fer el salt a la narrativa publicant la seua primera novel·la, ‘Bienalados’. Després d’esta obra n’arribarien altres com ‘Los recuerdos de Olvido’ o ‘Canción bajo el agua’.
Pregunta: Qui diries que és Fàtima Beltran?
Resposta: Una ebrenca emigrada a Barcelona per feina però que, a pesar dels anys passats lluny de casa, ha sabut no perdre l’accent que ens distingix i ens connecta, ni tampoc el sentit de l’humor.
P: Com va néixer Canción bajo el agua?
R: Va venir-me al cap la frase que l’enceta, viatjant en Metro. Jo havia publicat a mitjans del 2019 Bienalados amb una petita editorial independent, però tradicional. La distribució era pràcticament inexistent, però tot i això les crítiques que va aconseguir havien estat força positives, cosa que em va encoratjar a l’hora d’atrevir-me a començar una nova història. A principis del mes de març de l’any passat, tenia escrits els primers tres capítols i com que estava força animada per les bones crítiques, vaig enviarles primeres pàgines al correu d’Espasa. La sorpresa va ser que, a l’altre cantó d’aquell correu, hi havia vida i em responia, a les poques hores, una editora dient-me: “Me has mandado solo una muestra, por favor mándame la novela entera”. Jo havia enviat aquell correu electrònic com qui llença una ampolla al mar, sense esperar gaire. Va ser una sorpresa i un “subidón” memorable. Vaig haver de contestar-li que encara no la tenia escrita, però que quan ho estigués li faria arribar d’immediat. Tres dies després ens confinaven, i vaig tenir temps per a treballar-hi!
P: Per a la gent que no et coneix, com va néixer la teva passió per l’escriptura?
R: Escriure sempre ha estat una distracció per a mi. Contar o que et conten històries és una forma de fugir d’aquella pandèmia anomenada avorriment. Penso que el gènere humà s’ha passat la vida intentant escapar de l’avorriment i per això ha inventat indústries senceres com ho són el cinema, la televisió o la literatura. Jo fins als onze anys, que vaig canviar (gràcies a Déu) d’escola, no tenia amics. Així que em vaig veure abocada a aprendre a distreure’m soleta per a passar les llargues hores d’esbarjo millor. D’esta manera vaig treballar la imaginació i a aprendre a traduir-la en paraules per a poder jugar amb ella i passar, una mica millor, aquelles hores de pati marginals.
P: Una magnífica novel·la plena de realisme màgic que construïx personatges inoblidables, quin significat li has volgut donar, al llibre?
R: El vaig escriure durant els dies de confinament més estricte. Necessitava fer alguna cosa que m’entretingués i també que em carregués d’esperança i humor. Canción bajo el agua es troba ambientat durant èpoques molt dures, però volia tractar-les amb la perspectiva i el respecte que els cent anys que gairebé ja han passat des de tot allò ens conferixen. Durant els dos mesos que vam estar tancats, jo necessitava bones sensacions i una bona manera de trobar-les, tal com ja vaig fer en aquell pati de col·legi que et deia abans, va ser treure’m una història entretinguda i esperançadora de la mànega.
P: Quina diferència hi ha amb Bienalados? Sempre ha sigut el mateix estil?
R: El realisme màgic és un gènere en el qual m’hi sento, de moment, força còmoda. Potser podríem interpretar Bienalados com la sala de proves o laboratori previ per a esta Canción bajo el agua. Entenc l’estil literari com el to en el qual l’escriptura de cadascú es troba més a casa seua, i la meua manera de contar històries sintonitza força bé amb els recursos que este gènere oferix. Amb la meua primera novel·la no vaig treballar tant el rerefons històric perquè la vaig plantejar més com una espècie de faula. En Canción bajo el agua sí que he fet una faena de recerca i documentació profunda per tal de fixar, d’una forma més precisa, els esdeveniments històrics que hi apareixen com la batalla del Jarama, les missions pedagògiques de la Barraca de Lorca i Ugarte, o el Plan Hidrológico Nacional. Quant a l’estil, les dues novel·les que tinc publicades en paper sí que corresponen a un mateix gènere. Però en funció del tipus d’història que explico puc canviar. Faig col·laboracions puntuals en diferents publicacions (tant en català com en castellà) i no recorro al realisme màgic, adopto altres tons per a poder contar altres coses.
P: Estàs preparant alguna nova novel·la?
R: Sí, i serà la més ebrenca de les que fins ara he escrit!
