Joan Roig, alcalde d’Alcanar: “Necessitem accions preventives per a no estar segrestats per l’atzar”

La primera setmana de febrer del 2025, Alcanar convocarà la segona reunió d’una comissió d’experts que es va crear a principis d’enguany per a prendre mesures preventives estructurals per a mitigar els efectes dels aiguats. L’alcalde, Joan Roig, analitza què n’espera i reclama a les administracions superiors que facen un pas endavant.

Què espera de la segona reunió de la taula tècnica?

Moltes coses. Serà una sessió protagonitzada per professionals, del món de la geologia, l’urbanisme o l’emergència, que abordaran les possibles mesures preventives que s’hagen d’implantar a les diferents zones afectades per inundacions: el Fondo de Jan [el final del barranc de les Forques per on l’aigua no té una línia de canalització i s’escampa per una zona urbanitzada], el barranc de les Cases i el barranc del Llop [a Alcanar Platja]. A més a més, se treballaran idees i accions vinculades amb la gestió de l’emergència.

En quin sentit?

Com podem millorar la comunicació entre l’Ajuntament i les administracions superiors i com podem transmetre informació a la ciutadania de forma més àgil i coordinada, tot i que ja ho estem fent prou bé. Se tractarà quin missatge hem de donar a particulars que tenen domicilis en zones inundables per a salvaguardar-ne la integritat física.

Per exemple?

Quan hi ha alerta roja i l’habitatge només té una planta, cal contactar amb els veïns que no poden fer una evacuació vertical per a fer-los saber que no es pot garantir la seua seguretat. Ara ja se’ls comunica, amb una trucada meua o d’algun membre de l’equip de govern, i n’hi ha que passen la nit en un altre domicili, però cal millorar la fórmula per a contactar amb ells. A part, hi ha mesures pal·liatives com ara la instal·lació de plaques a les portes per a dificultar l’entrada de l’aigua. Hem de saber explicar quins materials s’han d’utilitzar o com s’han de col·locar.

Per on passen les accions preventives a mitjà i llarg termini?

Basses de laminació, basses de distribució o increment de les canalitzacions cap al mar.

Quin serà el primer gran projecte que veurà la llum?

Ja tenim redactada la primera fase del projecte de renaturalització del barranc de les Cases, que està fent la Diputació, i serà una obra que la comissió podrà analitzar en profunditat. Li tornarem l’espai natural a l’aigua. Eliminarem la plaça i el parc infantil que hi ha perquè el barranc no tinga sostre i tinga molta més capacitat. Tapar el barranc amb la plaça ja és una cosa que no s’hauria d’haver fet.

El primer lloc on ja s’ha comentat a treballar és, però, el barranc del Llop.

Hi tenim feta una primera bassa de distribució dalt de l’N-340, projectada per l’Ajuntament i finançada per Carreteres de l’Estat, i s’ha comprovat en els darrers aiguats que permet un bon drenatge. També hi ha projectades dos basses de laminació per baix; l’enderroc d’un pou i d’una centraleta elèctrica que interrompien el pas de l’aigua a la urbanització l’Estona i l’obertura de 18 metres de canalització al càmping Alfacs [l’establiment ha reduït el nombre de parcel·les en un 10 %].

Com funcionen les basses de laminació?

Se tracta d’habilitar una superfície molt àmplia on, a partir d’un estudi topogràfic, s’aconseguix que l’aigua perda virulència en estancar-se sobre un terreny rústic amb capacitat d’absorció. Està funcionant molt bé en països anglosaxons. És una manera de parar la força de l’aigua, que no baixe ni en tanta quantitat ni en tanta força, perquè el problema que tenim a la nostra zona és que la serra del Montsià té molta verticalitat en les seues parets

Heu tingut una reunió recent amb els veïns del Fondo de Jan, la zona potser més delicada, i ha transcendit que ciutadania i consistori reclameu a les altres administracions que es posen les piles.

Des dels primers aiguats torrencials del 2018, ha quedat clar que al Fondo de Jan se dona una situació extraordinàriament complexa, ja que baixa molta aigua pels barrancs sense sortida efectiva al mar i, per tant, se donen problemes greus de drenatge atenent que el nivell del mar queda per sobre de les urbanitzacions. Necessitem l’ajuda de Costes, tant de l’Estat com de la Generalitat, i de l’Agència Catalana de l’Aigua per a actuar-hi de forma sincronitzada, perquè els habitatges s’inunden no només quan hi ha pluja torrencial, sinó quan cauen 25, 30, 50 litres. Hi ha un risc no només de patir danys materials sinó també personals.

Els veïns s’han plantejat convocar mobilitzacions.

I nosaltres hi estarem al costat. Hem dixat passar el temps, però no tenim ni tan sols un projecte damunt de la taula. Necessitem que els professionals de les diferents administracions supramunicipals dibuixen una sèrie de solucions que puguem materialitzar, també amb el seu finançament i incloent-hi la Diputació. Primer, necessitem estudis tècnics, perquè no sabem quina pot ser la solució definitiva al Fondo de Jan. Estem d’acord que la solució és complexa, però estem segurs que amb els tècnics adients i el compromís de tota l’Administració, esta solució es pot trobar.

Ja hi esteu fent moviments de sediments amb màquines.

Sí, però són solucions provisionals, aportades amb l’ajuda dels veïns. Tenim un grup de WhatsApp i quan hi ha temporal fem guàrdia 24 hores i intentem aturar el cop, amb màquines pesades contractades per l’Ajuntament que van llevant sediments i obrint dia i nit la sortida de l’aigua al mar. Però esta no és una solució estructural.

El 2018 va ser un punt d’inflexió?

Sí, el que passa és que fins ara només passava a Alcanar. El canvi climàtic que fa anys dèiem que arribaria, ja ha arribat, i no afecta només una població de 12.000 habitants sinó tot l’arc mediterrani. I no passa cada 100 o 200 anys sinó que és més recurrent. Necessitem accions preventives que no ens dixen segrestats per l’atzar.

En general, vostè mateix no ha dixat de plantejar que l’últim recurs poden ser les expropiacions de propietats que es troben en el curs de l’aigua.

Sempre he dit que això ha de dixar de ser un tabú en el moment que puga ser part de la solució. No hem de tindre temor a plantejar expropiacions si això salva vides, perquè la vida d’una persona no té preu. Si la Generalitat ha d’abocar recursos en un municipi per a compensar econòmicament els veïns que tenen el xalet al mig del barranc, s’ha de plantejar així. Si totes les altres solucions estructurals no acaben de funcionar, haurem de recórrer a les expropiacions. No és un tema material, sinó que es tracta de salvar vides. Arran del que ha passat a València, sabem quin és el perill real quan una DANA s’instal·la dalt del teu poble.