Enguany les VI Jornades de Patrimoni Literari Ebrenc dedicades al Patrimoni oblidat, memòria viva s’han celebrarat en streaming del 9 al 13 de novembre del 2020. S’han pogut seguir en directe a través de la pàgina web de la biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa i a les xarxes socials (Facebook, Twitter i Youtube). En esta edició s’ha volgut posar èmfasi en aspectes, perduts, oblidats, inexistents ja, del nostre patrimoni… però que revivim mitjançant la literatura, la paraula, la música o el cinema. Així hem recorregut camins gairebé perduts, pobles i masos abandonats, (Fullola, Mas de la Franqueta, Mas de Forés..), tanmateix documentats per la literatura i vius en la memòria col·lectiva. Hem recordat personatges reals, com ara La Pastora, Pamxampla o el General Cabrera, desdibuixats per la llegenda i la ficció, lo seginero, les marfantes… i reviscut la transhumància, un ofici antic, per resseguir-ne les petjades presents encara en el territori i el paisatge a través del documental el Somni de la mà d’un dels darrers pastors, Joan “Pipa”. Vivim moments complicats, una allau de canvis de tot tipus que ha fet trontollar no ja tan sols les bases de moltes estructures que semblaven sòlides. Ens hem adonat que som humans i vulnerables, que la tecnologia i la ciència estan presents per ajudar-nos, però que no ho són tot ni poden fer-ho tot. En l’actualitat amb un context de pandèmia global, de confinament i de crisi econòmica, on el sector cultural pareix ballar dalt la corda fluixa, se’ns planteja el repte de qüestionar-nos què hem fet fins ara, on som i cap a on anem. A les biblioteques ens afecta també aquest atípic context que ens fa adaptar-nos i crear nous productes culturals virtuals, clubs de lectura, contacontes, tallers, jornades. L’impacte de la Covid-19 ha comportat un canvi radical en la manera de crear cultura, produir-la, difondre-la i consumir-la. Segur que se’ns obrin molts interrogants sobre quina ha de ser la relació, la comunicació i la interacció entre els professionals de la cultura i els públics habituals que venien fins ara a la biblioteca i els nous públics als quals pretenem arribar. Per aquest motiu no vam dubtar a dissenyar un format digital de les Jornades que durant sis edicions havien estat sempre presencials amb ponents amb els quals establíem una relació propera i sovint càlida. Amb aquest nou format digital trencàvem les parets físiques i arribàvem més enllà de les Terres de l’Ebre. Tot un repte. Després de la nostra experiència a oferir aquestes Jornades de Patrimoni Literari Ebrenc per primera vegada sense públic present ens plategem qüestions diverses: ha estat positiu?; paga la pena seguir apostant pels dos formats de manera simultània quan tot això acabi?; què voldrà el nostre públic després de la crisi de la Covid-19?; els vindrà de gust tornar a esdeveniments i espais en directe?, i consumir productes culturals en línia?; estem tots preparats i disposem d’unes eines prou potents per seguir-ho en streaming?.
Ens hem adonat que som humans i vulnerables, que la tecnologia i la ciència estan presents per ajudar-nos, però que no ho són tot ni poden fer-ho tot
Potser ara és l’hora d’explorar diversos camins que ens indiquen com hauríem de planejar la reobertura de les biblioteques per idear nous formats de contingut cultural per tal de ser rellevants per al nostres usuaris ara i en el futur.
De ben segur aquests escenaris s’hauran de mantenir si més no en el futur més immediat, mentre continuïn els rebrots de contagis i no es disposi d’una vacuna per a tota la població. Si és així, els interrogants actuals seran part d’un futur híbrid en què la participació presencial, la interacció virtual i el consum digital modelaran en graus diferents les pràctiques culturals de les persones i les seves relacions amb els espais culturals i biblioteques
Necessitem repensar i mentre ens bolquem en l’ecosistema digital amb l’expectativa de mantenir el vincle amb els nostres usuaris, segur que volem encara donar la benvinguda amb un somriure a tots els que venen a la biblioteca. I esbrinar i formular preguntes per trobar una sortida digna.
Quines estratègies cal articular amb aquest teló de fons? En aquest context, quin és el paper de la biblioteca? No em refereixo a si la cultura és segura ara -que ho és-, sinó a com ha de ser la cultura per ser segura sempre. Segura per oferir opcions que ens permetin sentir-nos vives sense patir sobre l’impacte ambiental. Pot ser sostenible la cultura? Pot ser justa? I equitativa? La resposta és que sí, natros ho hem viscut! Endavant!. Abraços i streaming!
