Després de ser alliberada del camp d’extermini de Ravensbrük, i a pesar dels horrors que hi va viure, Neus Català va decidir guardar el seu uniforme ratllat de deportada. Ho va fer per poder disposar d’una prova tangible del seu pas per aquell infern. Si no hi havia vestit, un dia algú podria dubtar del que ella havia viscut. Ho explica l’escriptora Carme Martí a Un cel de plom, la novel·la basada en la biografia de l’última supervivent catalana dels camps nazis. De les robes de Neus Català, també en parlava Montserrat Roig. “Vestida amb les robes de la deportació, un vestit que li ve gran, arrugat, les mànegues llargues, els braços deixats anar, plens de fatiga, un rostre tapat per un mocador enorme, un rostre solitari, allunyat del que la volta, els llavis tancats, sense cap moviment que relaxi aquesta cara…”, descrivia l’autora d’Els catalans als camps nazis.
La història d’aquelles robes constata la necessitat de disposar d’elements físics -grans o petits, públics o íntims i privats- als quals aferrar-nos per recordar qui som i d’on venim. Una necessitat que em sembla òbvia, però que potser no ho és tant. Hi penso ara que s’ha anunciat (per fi!) la retirada del monument franquista que es conserva a Tortosa. Després d’una consulta ciutadana plantejada a la babalà (més pensada per treure’n rèdit electoral, que per abordar la complexitat del debat sobre la memòria històrica) encara no està clar quin futur depararà al monument. Treure’l de l’exposició pública contradiu el resultat de la consulta, certament, però em sembla necessari per curar ferides. Ara bé, un cop tret del mig del riu, què en farem d’un vestigi que (ens agradi o no) remet a un període històric i a uns fets que encara avui marquen la ciutat? Potser és hora que Tortosa es plantegi la creació d’un museu de la Guerra Civil, on es pugui exposar el monument i explicar les tristes conseqüències de la repressió que simbolitza. Perquè si l’eliminem de l’espai públic, sense fer-hi res més, estarem eborrant part de la història i de la memòria. I a casa nostra, de desmemoriats, malauradament, ens en sobren.
