Les estadístiques diuen que la Ribera d’Ebre està a la cua en competitivitat i al capdamunt en despoblament. Sembla una dinàmica perillosa.
En este moment, el pèndol pot anar cap a qualsevol dels dos costats. Fa dos-cents anys érem una de les comarques més riques del país. S’han comès molts errors. L’últim important, el minitransvasament.
Creu que sense el minitransvasament, l’Ebre hauria captat més inversions?
El que està clar és que tot el potencial industrial se’l va quedar el Camp de Tarragona.
Quan han volgut venir determinat tipus de factories s’han alçat veus contràries.
La indústria de Tarragona tampoc sembla que siga un model de futur. Estem en fase de transició ecològica, i això implica que anem cap a un tipus d’activitats econòmiques més sostenibles.
La Ribera d’Ebre ha estat la comarca més industrialitzada de l’Ebre.
És un dels territoris que es va industrialitzar abans. L’arribada de la química a Flix, a finals del XIX, n’és l’exemple.
Em diu que hi ha motius per a l’optimisme, però que hi ha riscos.
Tenim emprenedors locals que estan tirant endavant projectes empresarials d’èxit, però són petits. El risc actual és la manera en què es faça l’apagada nuclear, perquè duu associats centenars de llocs de treball. Si no es fa una bona planificació, podem tenir un problema a mitjà termini.
De quin horitzó parlem?
Dels propers 20 anys. Serà més o menys ràpid en funció de qui governe.
S’està planificant el futur sense nuclear?
Almenys ja som conscients que anem tard i que no podem ajornar-ho més. Però penso que encara no tothom té prou clar quines han de ser les fonts de riquesa de la comarca en el futur.
Quines són les alternatives?
Cal crear noves oportunitats i no perdre els actius actuals. Som capdavanters al país en producció energètica. Disposem d’una gran xarxa d’infraestructures de producció i distribució d’electricitat. Si la transició nuclear no es fa bé, es desmantellaran i es perdran.
Com ho aprofitem?
Les instal·lacions de la central que no formen part estricta del reactor nuclear poden alimentar-se amb fonts energètiques alternatives. Així aprofitem també l’estesa de distribució.
De quin tipus d’energia parlem?
Els experts proposen diferents fases fins a arribar al cent per cent renovable. Amb una fase intermèdia de gas natural i acabar, per exemple, amb hidrogen, que el podria generar l’eòlica i la fotovoltaica.
S’està vivint una febre d’or amb l’energia solar?
S’estan comprant molts drets de superfície que, en molts casos, són contractes especulatius. El titular del terreny rep molt pocs diners, mentre que el benefici acaba sortint de la comarca. No podem tornar a caure en el mateix error com quan vam renunciar a l’aigua de l’Ebre perquè un altre territori s’enriquís.
Què proposa?
Que productors i inversors locals s’agrupen, de manera que els recursos revertisquen a la comarca i tinguen un efecte multiplicador.
La nuclear o els fangs tòxics de Flix han fet mal a la imatge de la Ribera?
Per això el canvi cap a energies netes podria modificar esta percepció. De tota manera, penso que la mala imatge és més interna que externa. Els turistes que ens visiten no tenen esta acumulació d’imatges negatives.
El turisme és un sector amb potencial?
És un element important, però jo crec que no ha de ser el majoritari. Cal diversificar perquè els jóvens tinguen oportunitats per a quedar-se. A banda del tema energètic, hi ha emprenedors que estan fent coses interessants en el camp de les noves tecnologies i molts altres.
Sembla que allò que es decidisca ara serà decisiu per al futur de la Ribera. També les
comunicacions.
Històricament, esta comarca ha estat un hub de comunicacions. La fusta, el blat i armament fabricat a Navarra baixaven pel riu i es distribuïen des d’aquí a tot el món. La química i la nuclear també van venir aquí pel riu i pel tren. Cal cuidar més les vies de comunicació. Necessitem el desdoblament de la C-12 i l’N-420, així com una posada al dia del ferrocarril.
La marca Terres de l’Ebre ha interpel·lat tothom de la mateixa manera?
Crec que este és un fals debat a la Ribera. L’Ebre vertebra la comarca. De tota manera, les divisions administratives per a legitimar-se han de donar servei al ciutadà. Les identitats, cadascú se les tria. No cal mitificar.
