HomeSense categoriaLes desproporcions d’una sentència que atia la crisi política

Les desproporcions d’una sentència que atia la crisi política

El Tribunal Suprem ha dictat, finalment, sentència amb relació als impulsors del procés independentista. Una sentència injusta o desproporcionada en el càstig a ulls de molts catalans -no només independentistes- que convertix la resistència passiva de gent que només volia expressar el seu vot, en “alçament tumultuari”, tot just gràcies a l’elevador penal que suposa la indiscutible i imperdonable violència policial de l’1 d’octubre. Una sentència que especialistes en dret penal consideren que posa tècnicament en entredit drets que no estaven en discussió, perquè si el perill residix a incitar a les mobilitzacions, això pot convertir en un delicte l’exercici de drets fonamentals com el de manifestació.

Es pot inferir que la sentència redactada pel jutge Marchena, tot i descartar la rebel·lió -la petició de Fiscalia no s’aguantava per enlloc-, sí que ha fet servir els objectius -polítics- d’una suposada rebel·lió per a poder castigar amb la màxima severitat la sedició, un delicte contra l’ordre públic que sembla concebut contra la revolta i que encomana l’aplicació de conceptes com el d’alçament tumultuari al criteri de jutges que en este cas semblen haver interposat clarament la raó d’Estat a la raó de Dret.

Una sentència que fa la sensació, quant als fets que els magistrats consideren provats, que podria haver estat redactada abans del judici oral. Sense l’expertesa necessària en dret penal, llancem una pregunta innocent: de què ha servit el judici? I, amb relació a la severitat de les penes de presó, per què el tribunal no ha tingut en compte l’article del Codi penal que diu que si la sedició no ha arribat a entorpir greument l’exercici de l’autoritat pública o no s’ha ocasionat la perpetració d’un altre delicte més greu -com la mateixa sentència assenyala que és el cas- els jutges rebaixaran en un o dos graus les penes? Raó d’Estat abans que raó de Dret?

L’únic mal menor és el rebuig a les tesis de l’instructor Pablo Llarena, però fins i tot en este punt, el cas és que ja només el processament per rebel·lió va permetre aplicar suspensions de drets polítics que estaven pensades per als presos d’ETA que aspiraven a càrrecs públics.
Tampoc podem dixar passar una altra aparent incongruència que ens toca de molt a prop. Per què la diferència de tractament entre Carme Forcadell i la resta de membres de la Mesa del Parlament? Raó d’Estat abans que raó de Dret? La justícia espanyola ha buscat uns culpables de l’escac a l’Estat i en certa manera és lògic -no pas just- que estos siguen els líders independentistes, però queda clar que la condemna per sedició condemna d’alguna manera a tots els que l’1 d’octubre van anar a votar. I això, senyor Pedro Sánchez, no és una derrota de l’independentisme, sinó un fracàs de l’Estat de dret, que posa una primera cirereta amarga a la judicialització de la política encetada en els darrers anys pel PP i aprofundix en una crisi política ja estructural en què les apel·lacions al diàleg s’han convertit en automatismes buits de contingut i en què dos imaginaris col·lectius enfrontats avancen paral·lelament, sense ni un sol punt de confluència a l’horitzó immediat.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 88 = 95

Últimes notícies