HomeSocietatL’hidrogen verd: la revolució per a fer a les Terres de l’Ebre

L’hidrogen verd: la revolució per a fer a les Terres de l’Ebre

La Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud, formada per un centenar d’institucions i liderada per la Universitat Rovira i Virgili (URV), pretén captar diners dels fons europeus New Generation EU per a convertir oficialment tant el Camp de Tarragona com les Terres de l’Ebre en una vall de l’hidrogen, amb l’objectiu principal d’assegurar la transició energètica amb vista al 2050.

Una transformació a tots els nivells -també en el transport a mitjà i llarg termini- però de forma imminent en l’àmbit de la potentíssima indústria petroquímica del Tarragonès. L’hidrogen (H2), que s’obté separant-lo de l’oxigen (O2) en trencar les molècules d’aigua (H2O) a través de l’electròlisi, és una substància que servix per a emmagatzemar energia, la qual cosa permet abordar el gran dèficit de les centrals d’energia renovable, que no poden acumular la que produïxen i l’han d’injectar directament a la xarxa. L’energia emmagatzemada es pot alliberar posteriorment de manera controlada i transportar-lo, i es pot utilitzar per a generar electricitat o com a combustible.

Segons dades de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), amb seu al campus de la URV a Tarragona, cada quilo d’hidrogen equival a 2,8 quilos de gasoil, 2,62 de butà i fins a 6,09 de metà. També es pot usar com a element en processos químics per a generar nous productes, i aquí rau el seu ús actual i la necessitat que ja tenen avui, més enllà de la revolució energètica que ve, les empreses químiques tarragonines, que actualment fan l’electròlisi a partir de combustibles fòssils com el petroli, la qual cosa genera grans quantitats de CO2.

El subproducte es coneix en este cas com a hidrogen gris i el futur de la química -la mateixa que es va desplegar i desenvolupar gràcies al minitransvasament d’aigua de l’Ebre a partir de la dècada dels 80- està en joc perquè el sector s’ha de reconvertir davant el compromís comunitari de reducció d’emissions contaminants. “Sense hidrogen verd hi haurà més CO2, més impostos, i per tant pèrdua de competitivitat i possible deslocalització de les plantes”, alertava el gerent de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), Juan Pedro Díaz, en declaracions recollides per l’Agència Catalana de Notícies (ACN).

Per a substituir els combustibles fòssils cal energia verda, principalment a partir de plantes eòliques i fotovoltaiques, i la realitat actual concentra estes centrals a les Terres de l’Ebre i a la Conca de Barberà, on l’últim decret de les renovables aprovat pel govern català a finals del 2019, tot i tenir la intenció de diversificar la pressió eòlica per tot el país, va redoblar l’aposta dels promotors pels territoris amb més sol i vent, cas de les comarques ebrenques. Això ha reactivat els moviments socials contraris a la concentració de projectes eòlics i ara també fotovoltaics, sobretot per l’impacte paisatgístic que suposen.

En este context, es podria donar el cas que l’hidrogen es produís al districte eòlic ebrenc per a ser consumit als grans polígons petroquímics, fet que propiciaria com una espècie de segon minitransvasament, el de l’hidrogen, que se sumaria al fins ara inqüestionable de l’aigua. “És una iniciativa que sorgix de la URV i del Camp de Tarragona. Les Terres de l’Ebre som URV i i ens hem de sentir inclosos, però ara per ara és evident la mancança de projectes en comparació amb el Camp de Tarragona, d’on sorgix realment la necessitat”, admet la vicepresidenta del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (Copate) en matèria energètica, la terraltina Marta Fornells. “Ho hem de convertir en una oportunitat”, puntualitza. Així, per a matisar el risc que el tren només esquitxe el territori i s’aprofundisca en els greuges endèmics cap a les comarques que realment són al sud del país, hi ha diferents escenaris a considerar. D’un costat, si les Terres de l’Ebre volen efectivament participar de la revolució de l’hidrogen verd, han d’impulsar projectes que el tinguen com a element bàsic. Això suposa noves implantacions o usos industrials que utilitzen l’hidrogen -ara mateix no hi ha cap consumidor a les Terres de l’Ebre-, però també i, així com la generació, acumulació o venda d’hidrogen en les anomenades comunitats d’autoconsum energètic que en breu estan cridades a constituir empreses privades i particulars, amb la cooperació de les institucions públiques.

Hife i Balfegó

També inclou la renovació de la flota de vehicles públics o de grans empreses, primer, i de vehicles privats més a llarg termini. Segons revela el coordinador de la Plataforma Catalunya Sud, Jordi Cartanyà, la companyia d’autobusos Hife o la tonyinaire Balfegó es volen abastir en el futur de vehicles que funcionen amb hidrogen.

“Per a fer hidrogen es necessiten dos coses: aigua i energia verda. Aquí estem ben servits de molinets, quan en canvi a Tarragona no tenen aigua [la química s’abastix en bona mesura de l’aigua de l’Ebre a través del CAT]. Natros hauríem de ser el motor de l’hidrogen. O ens omplirem de molins perquè facen l’hidrogen verd a Tarragona?”, es pregunta Jesús Álvarez, regidor de Serveis i primer tinent d’alcalde de Móra la Nova i vicepresident del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre.

L’Ajuntament moranovenc i el Copate han començat a concretar alguns dels pocs projectes amb hidrogen al territori. El consell comarcal riberenc, que ha creat un espai específic de transició energètica per a tots els municipis de la comarca, i el Copate són dos dels ens integrats a la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud, que es va constituir formalment l’octubre del 2020. També en formen part els altres tres consells comarcals ebrencs (Terra Alta, Baix Ebre i Montsià), la Cambra de Comerç de Tortosa i els ajuntaments, si més no de Tortosa, Amposta, Ascó, Gandesa, Móra d’Ebre, Móra la Nova, Flix i Riba-roja d’Ebre. També hi ha l’emergent firma energètica tortosina Somfets, Hife, Balfegó i algunes de les principals empreses químiques del Camp de Tarragona, entre les quals Ercros, que manté a l’Ebre la planta de fosfat de Flix i l’estratègica factoria de compostos orgànics de Tortosa.

L’escenari idoni, segons constaten fonts de l’Agència de l’Energia de les Terres de l’Ebre -integrada al Copate-, seria que si es produïx hidrogen a les centrals verdes ebrenques, i encara que una part pogués anar a parar per hidroducte cap a Tarragona, es vaja generant necessitat d’hidrogen al territori a través d’inversions que generen al seu torn llocs de treball de qualitat, eficiència i compromís amb la transició energètica. “És una qüestió de model de país a 15 o 20 anys vista. Si esta evolució no es fa ben feta, aquí acabarem com sempre, enfortint altres territoris i quedant-nos el que no vol ningú”, expressa Àlvarez, d’Esquerra Republicana.

La Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud, conscient que la pedra a la sabata puga ser el rebuig del territori emissor d’hidrogen -a la Conca de Barberà ja ha sortit un moviment contrari a la implantació d’una macroplanta d’hidrogen d’Endesa que requerix la construcció de nous parcs eòlics- té plantejades alternatives: importar energia de fora de Catalunya; instal·lar plaques solars a les teulades dels polígons industrials, com ha proposat Unió de Pagesos, o crear un par eòlic marí a prou distància de la costa perquè no es vegen els aerogeneradors. Esta opció recuperaria l’essència del descartat projecte Zèfir que l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) -amb subseu a Tarragona- va projectar durant anys a L’Ametlla de Mar, una plataforma d’assajos d’eòlica marina de referència internacional que finalment no es va materialitzar a conseqüència sobretot de l’anterior crisi econòmica.

Inversió milionària

La revolució també depèn dels ajuts que siguen capaços de captar les desenes de projectes que hi ha sobre la taula, ara per ara concentrats majoritàriament al Camp de Tarragona. L’aspiració passa per atraure uns 6.000 milions d’euros en 10 anys -un 25% procedent de fons europeus- entre inversió pública i sobretot privada, per a fer una gran transformació energètica, industrial i social.

Europa ha de transferir a l’Estat espanyol 72.000 milions fins al 2023 per a reactivar l’economia i apostar per la transició energètica. El 37% d’estos diners anirien destinats a energia verda i en concret uns 1.500 milions es destinarien a projectes relacionats amb l’hidrogen verd. Empreses i administracions ja els estan presentant al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco), que és qui fa de filtre.

La plataforma Catalunya Sud actua com a aglutinadora d’idees i coneixement i promotora d’aliances. “Tenim grans oportunitats com a regió. Som la regió de l’energia d’Espanya [més enllà dels parcs eòlics, a Vandellòs i a Ascó funcionen els tres reactors nuclears de Catalunya] i una de les principals del sud d’Europa”, posava en valor Jordi Cartanyà, en declaracions a l’ACN, sense diferenciar entre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

L’impuls a la tecnologia de l’hidrogen verd haurà d’anar també per força lligada a la formació i la investigació. Des de la URV, en coordinació amb l’ICIQ, estarien treballant en la creació d’un màster universitari relacionat amb l’hidrogen verd i les renovables. A més a més, el vicerector de Recerca i Planificació Científica, Francesc Díaz, assumix que “caldrà adaptar les enginyeries cap a este sector d’una manera molt ràpida”. Caldrà veure el paper del campus ebrenc de la URV en tot plegat.

 

 

O.M.J
O.M.J
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

9 + 1 =

Últimes notícies