HomeEntrevistes“Mare, no puc mirar el món sense el teu passat d’ovelles”

“Mare, no puc mirar el món sense el teu passat d’ovelles”

L’hivern de fa tres anys, el periodista i escriptor Gabi Martínez (Barcelona, 1971) es va instal·lar durant sis mesos a la Sibèria extremenya per a aprendre l’ofici de pastor i, així, experimentar les formes de vida de la terra natal de sa mare. Aquella experiència és a la base del seu nou llibre: Un cambio de verdad. Una vuelta al origen en tierra de pastores, un volum que es mou entre la narrativa de viatges, la liternatura (literatura de natura) i l’assaig, en el qual planteja preguntes i dona respostes que en bona part són extrapolables a la casuística social, cultural, mediambiental i econòmica de les Terres de l’Ebre.

Pregunta: Com és la terra natal de sa mare?

Resposta: Una regió amb una densitat de set habitants per quilòmetre quadrat. Un territori amb grans espais que combinen el bosc, l’estepa, les deveses, els rius i els embassaments construïts durant el franquisme. Una part d’esta zona ha estat distingida recentment com a Reserva de la Biosfera. És un paradís del cabirol, la guineu i el senglar, de les vaques i les ovelles que pasturen en extensiu. Una zona despoblada, amb formes de vida amenaçades per les dinàmiques socials que menystenen la ruralitat. Ara, bé, amb la pandèmia milers de persones comencen a observar l’Espanya buida com una alternativa real de futur.

P: El llibre fa un esforç per a no caure en la queixa constant tan habitual en l’àmbit rural.

R: El que he escrit és fruit de la lluminositat que he trobat en lectures sobre el món rural i els espais naturals, especialmentr entre els  escriptors anglosaxons que fa anys que conreen el natural writing, la literatura de natura. Sens dubte que quan escrius sobre espais naturals i formes de vida associacies sempre hi ha una part de foscor que pot donar peu a la ràbia, però és que la ràbia ja ens la sabem. Si volem remoure consciències, és molt més fàcil fer-ho en positiu, perquè la positivitat és un horitzó de futur i porta a l’acció creadora.

P: Reflexiones sobre un cas concret, però amb conclusions extrapolables a molts territoris, també les
Terres de l’Ebre.

R: En un moment del llibre explico que no puc mirar el món sense mirar el passat d’ovelles de la meua mare. És un discurs que a priori pot semblar personal i molt local, però que acaba tocant alguna tecla més universal. Per això pot interessar a la gent de l’Ebre o de Múrcia i de Galícia, o de qualsevol altra regió en la qual la natura i la ruralitat hi tinguin pes. De fet, és previst que el llibre es publique també a França i Alemanya, amb la complicitat dels partits ecologistes més importants de cada un dels dos països.

P: La literatura, per tant, és una eina també per a l’activisme.

R: Els conceptes de canvi i creació són essencials en este llibre. I la literatura ajuda a projectar-los. Però a casa nostra, a diferència d’altres països, encara no s’ha desenvolupat o és molt incipient. Fa falta una pedrera de narradors i escriptors que plantegen esta nova mirada sobre els espais naturals, amb un relat que ajude a construir i transformar la realitat.

P: Els darrers anys La España vacía, de Sergio del Molino és un llibre que ha tingut ressò.

R: Sí, però partix d’un enfocament eminentment sociològic i no tan literari. Cal que ens apropem més a la creació narrativa i a la creació cultural en general, un àmbit des del qual pots desenvolupar l’activisme.

P: Quin és el ‘cambio de verdad’ que proposes?

R: Cal canviar els verbs com a projecte abstracte de cap on volem anar: accelerar per a desaccelerar, crèixer per a reduir. Este és el canvi de paradigma que proposo.

P: Per a aconseguir-ho, necessitem crear relat sobre els tempos de la natura i món rural.

R: Estem en un país en el qual hem posat tots els ous al sector terciari, i sovint hem oblidat i menystingut el primari. Els principals corrents de pensament s’han dixat arrossegar per este paradigma, propagat per la política i els diners. I amb què ens trobem ara? Doncs amb un desert enorme i amb modes de fa quatre dies que ens distancien del que realment som. Ara bé, si som capaços d’explicar un relat de natura potent i sostingut en el temps, sota el pilar de literatura, amb idees clares i solvents, llavors el canvi és possible.

Redaccio
Redaccio
Periodistes
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

8 + 2 =

Últimes notícies

-->