TERRES DE L’EBRE // Diversos ajuntaments de l’Ebre han aprovat una moció per a instar el Govern de la Generalitat i també el Departament de Salut a garantir el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs (IVE) quirúrgica als hospitals de referència de cada regió sanitària, amb l’objectiu que l’avortament voluntari s’assumisca per part de la Xarxa de Salut Pública de Catalunya i no es deriven les dones a centres privats i concertats d’altres territoris.
Amb l’aprovació d’esta moció també es reclama al Govern espanyol que ature el projecte de modificació del Reial decret 831/2010 de garantia de qualitat assistencial de la prestació a la interrupció voluntària de l’embaràs, que pretén dixar el mètode farmacològic com l’únic mètode per a avortar fins a les nou setmanes de gestació, així com demana que s’elimine de la Llei orgànica 2/2010 el requisit del permís parental que es reclama a les jóvens de 16 i 17 anys que desitgen interrompre el seu embaràs.
A més, la proposta exigix que s’inicie una reforma legislativa per a eliminar l’avortament del codi penal, i també requerix que els professionals de la salut siguen formats en perspectiva de gènere, així com que s’anul·len els convenis públics o contractes en centres sanitaris on es practiquen objeccions de consciència com a mandat institucional -en molts casos avalades pels patronats on l’església en forma part-. Es tracta d’una moció que l’Assemblea Vaga Feminista de les Terres de l’Ebre han presentat a nombrosos consistoris, en el marc de la seua campanya ‘A les Terres de l’Ebre, l’avortament a la sanitat pública’.
Tortosa és l’únic consistori ebrenc que ha tombat la moció proposada pel col·lectiu feminista
De moment, els nou ajuntaments que l’han aprovat són el d’Amposta, Bítem, la Ràpita, la Sénia, Roquetes, Sant Jaume d’Enveja, la Serra d’Almos, Tivissa i Ulldecona. Així, els nou consistoris s’han compromès a treballar i vetllar pel dret a l’avortament i perquè es respecte la voluntat de les dones del municipi, així com donaran suport a les accions i reivindicacions dels moviments feministes a les Terres de l’Ebre. Segons ha detallat el col·lectiu feminista, Alcanar, l’Aldea, Bot, Freginals, Gandesa i Jesús ho portaran al pròxim ple, i estan treballant perquè “es debata a més plens d’altres municipis”.
L’únic ajuntament ebrenc que ha rebutjat la moció ha estat el de Tortosa. Tot i que la proposta presentada per la CUP Tortosa en nom de l’assemblea va comptar amb els vots a favor d’ERC Tortosa i Movem Tortosa, els vots en contra de l’equip de govern -format per Junts per Tortosa i els socialistes- i l’abstenció de Ciutadans van tombar-la.
La portaveu del grup municipal de Junts per Tortosa, Cinta Espuny, va assenyalar que “en l’actualitat, a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta es practiquen raspaments per malformació de fetus o perill per a la mare”, així com que el “Departament de Salut ha determinat un centre de referència per a les Terres de l’Ebre a Tarragona, per a les situacions en què la llei ho preveja de forma gratuïta. Demanen que este conveni també hi siga, en un centre a Tortosa”. Tanmateix, afegia que “no correspon a l’Ajuntament de Tortosa decidir sobre què cal fer, ni qui ho ha de fer, ni quan i encara menys, on cal fer-ho. Per tot això el nostre vot és en contra”. L’argumentari de Junts ha “indignat” el col·lectiu feminista, que assenyala que “el que li correspon a les institucions de Tortosa és vetllar pels drets de les dones ebrenques”, i afegien que el seu vot “implica que no vetllaran perquè es garantisquen les necessitats de les dones o les desigualtats territorials”.
Pel que fa als socialistes de Tortosa, la portaveu Dolors Bel va assegurar que “sempre” han defensat “l’avortament com un dret de les dones a decidir sobre la seua maternitat i que s’ha d’exercir amb totes les garanties legals i sanitàries, i de manera accessible a totes les dones independentment de la seua capacitat econòmica”. D’altra banda, Bel assenyalava que les “competències en matèria de salut estan transferides a les comunitats autònomes. Per tant, entenem que garantir l’IVE als hospitals públics territorials o l’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) són competències de Departament de Salut”, així com indicava que no estan a favor amb la referència a la modificació del Reial decret que pretén dixar el mètode farmacològic com l’única opció per a avortar fins a les nou setmanes d’embaràs, perquè “és menys invasiu que el quirúrgic, es pot fer a tots els territoris i es va consensuar amb totes les comunitats”.
A les Terres de l’Ebre, les dones que volen avortar quirúrgicament topen amb barreres sanitàries que les obliga a desplaçar-se fora del territori per a poder interrompre amb este mètode el seu embaràs. De fet, segons indica el col·lectiu, l’any 2019, 262 dones ebrenques van haver de desplaçar-se a Tarragona i Barcelona per a poder practicar-se una IVE.
Segons el diari Públic, l’any 2019, el 47,7% dels avortaments practicats a Catalunya van ser farmacològics (10.473), i el 52,3% van ser avortaments instrumentals -quirúrgics-. D’estos últims, el 97,8% es deriven a clíniques privades que tenen concert amb la Generalitat.
Fa tan sols quinze dies, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va afirmar que el dret a les dones a la interrupció voluntària de l’embaràs “no s’està complint”, i va comprometre’s a garantir este dret, també amb “equitat territorial” efectiva a tota Catalunya. A més, al tancament d’esta edició estava previst que la diputada de la CUP-NGC, Laia Estrada, acompanyada de representants feministes dels territoris afectats, presentés esta moció sobre el dret a l’IVE al sistema sanitari que portaran al pròxim ple del Parlament de Catalunya.
