L’acord PDCAT-PSC a l’Ajuntament de Tortosa i l’entrada dels socialistes al govern municipal pot ser un pas substancial cap a una millor governabilitat malgrat no arribar a tenir majoria absoluta de regidors.
És en primer lloc un mèrit per als polítics locals dels dos partits que en funció del bé de la ciutat deixin de banda diferències ideològiques per a treballar plegats, mantenint l’autonomia de cadascú en qüestions supramunicipals. I és que, al marge de tot legítim criteri politicoideològic, qualsevol observador honrat ha de reconèixer que en aquest país porten vuit anys de moltes manifestacions i protestes, però de molt poques realitzacions en pro dels ciutadans. Fer una aposta per a trencar aquesta dinàmica si més no a nivell local ja mereix l’aplaudiment.
També és bo entendre que fer oposició no ha de significar bloquejar per sistema tot allò que proposa un equip de govern municipal, sigui del color que sigui. El cert, per desgràcia, és que tots els partits fan el mateix: allò que recolzen quan governen ho critiquen o demonitzen quan passen a l’oposició. Reconèixer alguna virtut o bona acció en qui governa, sigui qui sigui, engrandiria el nivell moral dels que són a l’oposició. Fins i tot crec que a mitjà termini pot ser rendible electoralment, perquè es guanya credibilitat entre els ciutadans quan un es mou amb la raó i no amb el sectarisme.
En el Pacte signat entre exconvergents i socialistes s’assenyalen de forma més o menys genèrica línies de millora en urbanisme, serveis a les persones, cultura, esports, etc. Normal i lògic. Caldrà veure com es concreta en la realitat. Però m’he fixat en dues paraules que queden com diluïdes en el conjunt però que em semblen les més importants si es porten a terme: “generació d’oportunitats”.
Crec que a la zona de l’Ebre, i a Tortosa en particular, generar oportunitats, és a dir, llocs de treball, és la tasca més important. Veiem que els joves han de marxar, que les Terres de l’Ebre perden població, que l’envelliment és galopant entre la manca de natalitat i la fugida dels joves formats.
Els ajuntaments tenen certament una capacitat limitada per a canviar la dinàmica econòmica i generar llocs de treball. No em refereixo, per descomptat, a les contractacions pròpies, que més val que siguin poques perquè ja es pateix inflació de funcionaris, sinó de crear condicions perquè la ciutadania pròpia o les inversions de fora creen llocs de treballs. Poden fer poc, però sí alguna cosa si la paraula “desenvolupament” ocupa el primer lloc en els objectius de l’equip municipal.
