HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catPobles que no són unes sigles

Pobles que no són unes sigles

A Catalunya hi ha seixanta-sis pobles que administrativament es designen anteposant les sigles EMD (Entitat Municipal Descentralitzada) al nom propi de la població. D’entrada, aquesta nomenclatura ja fa evident el reguitzell de limitacions, restriccions i contradiccions que es deriven de la mateixa essència de la institució, definida com una entitat d’àmbit territorial INFERIOR al municipi. A més, i com a conseqüència, aquesta designació atorga de manera implícita la condició d’inferioritat als ciutadans que viuen en una EMD.

Malgrat que les EMD van ser creades per tal d’atendre millor les necessitats dels nuclis de població allunyats dels centres més poblats dels municipis, a la pràctica, i amb el temps, es constata que no ha estat així; perquè malgrat el que teòricament es digui sobre el paper, els desequilibris entre els habitants del municipi mare i els de les EMD es constaten diàriament i es poden documentar.

La setmana passada el Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat, mitjançant diverses esmenes a la Llei d’acompanyament dels pressupostos 2023, van fer un primer pas per corregir aquestes injustícies. Entre les propostes plantejades és de destacar el fet que els Fons de Cooperació Local que perceben les EMD tinguin en compte tant el nombre d’habitants com les competències d’aquests ens municipals, de manera que s’equilibri el finançament d’acord amb el volum de població.

Una altra esmena presentada planteja introduir les modificacions necessàries en les convocatòries de subvencions perquè les entitats municipals descentralitzades puguin optar-hi sense obstacles.
D’aquesta manera, les EMD podran obtenir recursos de la Generalitat destinats al món local dels quals, fins ara, quedaven excloses pel fet de no ser estrictament un municipi.

Una tercera esmena pretén reformar la legislació per atorgar a les EMD la possibilitat de mancomunar els serveis locals. Aquest canvi facilitarà la prestació de serveis als ciutadans que visquin fora del nucli municipal.

A això se suma el fet que al juny d’enguany Esquerra Republicana de Catalunya ja va registrar una proposta de resolució, aprovada al Senat, per exigir a l’Estat incloure les EMD a les convocatòries dels fons
europeus.

Sens dubte, aquests canvis impactaran directament en el benestar de les persones i en els serveis que perceben, i mostraran la sensibilitat de l’actual Govern cap a les realitats i les demandes d’aquests ens locals. Si el divendres vinent al Parlament s’accepten les esmenes d’Esquerra Republicana, Comuns i PS, i compten amb el probable suport de la majoria de la resta de l’arc parlamentari; estarem davant d’un canvi important en la història de les EMD i es veuran recollides les demandes de l’Agrupació d’Entitats Municipals Descentralitzades de Catalunya (AEMDC), les mateixes que hem compartit sempre des de Campredó.

Tot i la bona nova, és inevitable preguntar-se també per què unes mesures tan reclamades, tan transversals i que han generat tant consens han trigat tant a arribar. Mentre es discuteixen i s’implementen, des de les EMD hem de continuar el treball encetat: garantir que les matrius municipals compleixin amb l’obligació de respectar els convenis econòmics i competencials, reclamar el reconeixement de la representativitat de les EMD en organismes supramunicipals, buscar els mecanismes legals perquè els pobles puguem decidir si volem esdevenir municipis de ple dret, i replantejar els mecanismes d’elecció dels nostres representants locals.

Per tant, aplaudim la valentia dels avenços que s’han fet i que es faran aviat, i encoratgem el Govern i tots el partits polítics a continuar treballant per acabar amb fórmules de governança local que generen ciutadans de segona.

Damià Grau i Arasa
Damià Grau i Arasa
alcalde de Campredó
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

3 + 1 =

Últimes notícies