Encara no fa un any, la Ribera d’Ebre patia el greu incendi de la Torre de l’Espanyol. Fa pocs mesos, un temporal de pluges va afectar greument diverses comarques ebrenques. I fa unes setmanes no donàvem crèdit a les imatges que vèiem, provocades pel temporal Glòria a tot el litoral català, i que va afectar de manera molt crua i dramàtica el delta de l’Ebre. Un temporal devastador, com no havíem vist abans, que va destrossar tot el que trobava al seu pas provocant una situació d’emergència total, com va resumir l’alcalde de Deltebre, Lluís Soler.
En menys d’un any, doncs, tres situacions d’emergència. Per tant, el que abans eren fenòmens puntual (els incendis, les pluges torrencials, les riuades, o temporals de neu, per posar alguns exemples) ara s’han convertit en fenòmens freqüents. De fet, els experts fa temps que ens alerten de les conseqüències que està tenint el canvi climàtic. En un estudi recent de Climate Central, que publica la revista Nature Communications, s’adverteix dels efectes que el canvi climàtic pot tenir en les inundacions de la zona costanera. Altres estudis avisen dels efectes que pot tenir sobre una major freqüència de temporals. Igualment, l’increment de les onades de calor afavorirà una freqüència més gran d’incendis de gran extensió. En definitiva, doncs, el que abans era un risc d’episodis excepcionals ara s’han convertit en episodis freqüents.
Des de les administracions ja fa temps que estem treballant per mitigar els efectes d’aquest canvi climàtic. I vull recordar que el Govern de Catalunya ho està fent amb mesures com l’impost per gravar les emissions de CO2, l’establiment de Zones de Baixes Emissions, el foment del transport públic, l’adopció de mesures per promoure la recuperació dels ecosistemes i reduir la vulnerabilitat dels sectors socials més sensibles als impactes provocats pel canvi climàtic, entre moltes d’altres.
Però quan es produeixen desastres climàtics s’espera de les administracions la màxima diligència per respondre a l’emergència, prenent les mesures més adequades en cada moment. És ben cert que, des de l’any 1997, tenim una estructura global de protecció civil que ens dona un excel·lent sistema de resposta a les emergències. Una resposta coordinada des dels diferents cossos operatius, organismes i institucions que estan involucrades en la resolució de les situacions d’emergència (Generalitat, Administració Central, administració local), amb una finalitat molt clara: la seguretat de les persones, dels seus béns i drets, i també la previsió i la minimització dels efectes que poden patir.
Un cop la fase d’emergència es dona per finalitzada s’inicia la fase de recuperació de la normalitat o fase que en diem de postemergència. I és en aquesta fase on volem incidir per revisar i, si cal, millorar la resposta. És per això que, des del Govern, concretament des del Departament de la Presidència, que tinc l’honor de presidir, a través de la Secretaria d’Administracions Locals i Relacions amb l’Aran, hem creat el Programa de coordinació de les mesures de postemergències en el casos de desastres naturals i altres emergències precisament per millorar, centralitzar i sobretot protocol·litzar la resposta en aquesta fase. Perquè és en aquest moment, un cop les càmeres de televisió i els mitjans de comunicació abandonen el lloc on s’han produït destrosses, i els focus s’apaguen, quan hem d’acompanyar i donar als ciutadans, als nostres alcaldes i territoris afectats més suport que mai per restablir la normalitat al més aviat possible.
La previsibilitat en la freqüència de les situacions d’emergència i la multiplicitat d’administracions i departaments exigeixen ara més que mai una major coordinació per assolir l’objectiu final, que és la recuperació de la zona afectada amb la màxima celeritat. La resposta per part de les administracions, per tant, no pot ser la mateixa ara que fa uns anys enrere, quan els desastres naturals a casa nostra no eren tant sovintejades.
Aquest programa el que pretén és revisar i clarificar tots els itineraris i passos a seguir en els casos d’emergències naturals. Estem parlant de clarificar qui fa les avaluacions i com es fan les avaluacions dels danys en municipis petits mancats d’una infraestructura tècnica, de revisar les bases dels ajuts, d’accelerar els procediments i, fins i tot, de plantejar-nos la possibilitat d’incorporar una partida estructural d’emergències en el pressupost del Govern català que permeti una resposta més ràpida, o de crear una “declaració de zona catastròfica” catalana.
Avui constituïm la comissió interdepartamental del Programa de coordinació de les mesures de postemergències en el casos de desastres naturals i altres emergències, en què reunirà els diferents departaments de la Generalitat i les diferents administracions. I ho fem a Deltebre. L’elecció no ha estat menor ni anecdòtica. Per una banda, Deltebre, recordem-ho, va ser un dels llocs més devastats pel recent temporal Glòria. Però per altra part pretén simbolitzar una nova manera de treballar d’aquest Govern des de la bilateralitat i la cooperació amb el món local i els agents econòmics i socials: detectar i analitzar conjuntament els problemes, i també junts aportar-hi le
solucions.
