HomePolíticaRubén Biarnés encara el repte de revalidar les majories de Joan Piñol...

Rubén Biarnés encara el repte de revalidar les majories de Joan Piñol a Móra d’Ebre

Les eleccions municipals a Móra d’Ebre tenen una rellevància especial. A més de definir les forces que governen l’Ajuntament, també exercixen una forta influència a la comarca i als municipis veïns, i assenyalen alguns polítics que seran referents en els propers anys al nord de les Terres de l’Ebre.

Les mirades se centren en l’actual alcalde, Rubén Biarnés, de Junts. Seran les seues primeres eleccions com a cap de llista després de rellevar a l’exalcalde Joan Piñol el 30 de juny de l’any passat. De fet, Biarnés no va començar tampoc el mandat com a regidor, i en va prendre possessió al setembre de 2019 -quatre mesos després de les eleccions- per a rellevar Noèlia Guirao, que va dixar l’acta per motius professionals. Serà, doncs, el primer repte electoral de l’alcalde Biarnés a les urnes. l’objectiu, a més, no és menor: reeditar les majories que Joan Piñol va obtenir en els darrers dos mandats, i assolir set regidors dels tretze que hi ha al ple morenc. Entre els reptes pendents, hi ha la construcció del nou Centre d’Atenció Primària (CAP) de la localitat, la posada en marxa del nou museu Julio Antonio i la sempre complicada defensa de l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre, que es troba en plena fase de renovació d’equipaments per part de la Generalitat.

Per a fer front a la majoria de Junts, ERC presenta una llista renovada i amb altes aspiracions; tot i que la capital de la Ribera d’Ebre no ha estat una plaça fàcil per als republicans i han acabat el mandat amb una única regidora després que Andreu Cano passés a ser regidor no adscrit l’octubre de 2020. Per a revertir els resultats, ERC presentarà Marta Montagut com a nova cap de llista, acompanyada al número 2 de Sílvia Sánchez i el número 3 d’Òscar Fortuño. Serà una llista jove i amb noves propostes, ja que cap d’ells ha format part del ple amb anterioritat.

D’altra banda, el PSC tornarà a optar per Dolors Gurrera com a alcaldable, com ja ho va fer al 2015, mentre que el 2019 va ocupar el número 2, per darrere de Montserrat Latorre. Els socialistes donen, així, continuïtat a la seua proposta i volen mantenir al votant fidel a la capital de la Ribera d’Ebre, amb expectatives de creixement després dels anys marcats pel procés català també a escala municipal.

Per últim, la formació Fem Móra Amunt -adscrita a la CUP- tornarà a optar per Jordi Fornós com a cap de llista i seguirà portant els mandats de l’assemblea local al ple. Fornós ha estat regidor els darrers quatre anys, després que la formació anticapitalista aconseguís entrar per primer cop al ple morenc el 2019.

D’altra banda, dos noves llistes han anunciat ja que es presentaran de cara al 28 de maig. La formació de la FIC havia anunciat candidatura, però algunes desavinences entre els seus integrants han acabat dividint la formació en dos blocs que concorreran als comicis en llistes separades. Per una part, la llista Units per Móra, de la FIC, tindrà José Francisco Líndez com a cap de llista, mentre que Endavant per Móra -formació en l’òrbita de Convergents- concorrerà a les eleccions amb Eduard March com a número 1.

Una de les incògnites que es manté en l’actualitat és si el Partit Popular tornarà a fer llista, després que fa quatre anys perdessen l’únic regidor que conservaven al ple, Francisco Launes. Qui no seguirà al ple serà l’exalcalde Santiago Campos, que es retira de la política activa després d’un últim mandat, quan va ocupar l’única regidoria del grup Tots i Totes per Móra. Campos va ser alcalde de Móra d’Ebre entre 1987 i 2003 i també president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre.

Infraestructures i serveis

La campanya electoral arrancarà ja en pocs dies. El compte enrere a Móra d’Ebre, previsiblement, estarà protagonitzat per les propostes al voltant d’algunes infraestructures clau per al municipi, com és el cas del desdoblament de la Nacional 420, una reivindicació que les Cambres de Comerç de Reus i Tortosa han posat sobre la taula de nou, amb el suport dels Ajuntaments de Móra d’Ebre, Gandesa i Falset.

D’altra banda, la reivindicació de millores en la gestió i les instal·lacions dels equipaments i serveis sanitaris també ha estat un punt clau en la gestió pública de l’Ajuntament a la capital de la Ribera d’Ebre. L’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre, després de patir l’espoli de la societat GECOHSA -propietat de l’Ajuntament de Reus- ha passat a mans del Departament de Salut i està gestionat des de l’empresa pública Salut Terres de l’Ebre, que està desenvolupant tot un pla d’inversions al centre. Des de l’Ajuntament, però, reivindiquen que l’helicòpter medicalitzat es mantinga a la capital de la Ribera d’Ebre, i en els últims mesos han avançat també els tràmits per a la construcció d’un nou Centre d’Atenció Primària (CAP) a la localitat, un equipament que en l’actualitat patix deficiències importants.

Andreu Prunera
Andreu Prunera
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 65 = 74

Últimes notícies