HomeCiència"Thalastasi", la nova instal·lació que dona visibilitat als microorganismes marins, s’estrena aquest...

“Thalastasi”, la nova instal·lació que dona visibilitat als microorganismes marins, s’estrena aquest dijous a Amposta i Tortosa en el Festival Eufònic 2024

Els científics de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), Vanessa Balagué i Pablo Sánchez, juntament amb els artistes Alba G. Corral, Santi Vilanova (Playmodes) i l’estudi creatiu SHOOK Studio, del qual formen part els investigadors i artistes visuals Marta Royo i Toni Aranda, presenten “Thalastasi“, una peça d’art digital desenvolupada en el marc del Programa Art & Sea for Social Change de l’ICM-CSIC amb el suport de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), que proposa un viatge vertical abstracte des de l’atmosfera a les profunditats de l’oceà.

Aquesta instal·lació revela com la gran diversitat de microbis marins, invisibles a l’ull humà, participa en la regulació del clima del planeta. Amb un enfocament innovador que combina art, ciència i divulgació científica, la peça convida els espectadors a submergir-se en un oceà de dades científiques i de vida que garanteix l’equilibri planetari, fomentant la reflexió sobre la relació de la humanitat amb el mar i les espècies no humanes, especialment en el context actual de canvi climàtic.

La peça, que s’estrenarà al Festival Eufònic 2024, es podrà veure de l’11 al 14 de juliol de 16:00h a 21:00h al FAB LAB Terres de l’Ebre. La presentació oficial tindrà lloc el 12 de juliol a les 16:00h, si bé abans, a les 10:30h es presentarà també a l’Escola d’Art i Cultura de Tortosa en el marc d’Eufònic PRO, la trobada professional del festival.

Amb aquest projecte no només hem volgut crear una peça artística partint d’unes dades científiques, sinó que ens interessava especialment com es podien hibridar els sabers durant el procés. La metodologia de treball utilitzada a “Thalastasi” és innovadora en el sentit que s’ha creat un espai de recerca i co-creació entre científics i artistes, on hem explorat conjuntament les dades, les metodologies i les narratives”, exposen Vanessa Balagué i Pablo Sánchez, de l’ICM-CSIC.

El projecte

Thalastasi” dona veu i visibilitat als microorganismes marins i al seu paper fonamental en la regulació climàtica i el manteniment de la vida a la Terra. La peça segueix el viatge del CO2 des de l’atmosfera fins a les profunditats oceàniques, mostrant com el carboni és metabolitzat pel microbioma marí fins quedar segrestat al fons de l’oceà durant milers d’anys. Alhora, del metabolisme dels bacteris a la superfície del mar se’n deriva el DMS, un gas responsable de la generació de núvols que reflecteixen la llum del Sol. Ambdós processos són clau en la regulació de la temperatura del planeta, i sostenen la Teoria de Gaia, on tots els organismes viuen en interdependència i permeten la continuïtat de la vida a la Terra. Aquesta narrativa central es tradueix de manera visual i sonora mitjançant eines de codi generatiu, interpretant dades genòmiques i ambientals recollides en l’expedició Malaspina, realitzada l’any 2011.

Concretament, per a la confecció de la instal·lació es van processar i interpretar dades de l’oceà global a diverses profunditats oceàniques, incloent-hi informació com la temperatura, la salinitat, la concentració d’oxigen o l’ADN microbià. Posteriorment, a través d’un rigorós procés d’anàlisi, les dades van ser visualitzades i transformades en una experiència artística immersiva.

El resultat final

El resultat final posa sobre la taula els molts beneficis de la col·laboració entre científics i artistes. El disseny sonor recrea entorns i processos ecològics marins mitjançant motors de síntesi sonora. Harmonies de piano basades en les lletres de l’ADN -la G, la A, la T i la C- complementen l’obra evocant emocions. Finalment, el disseny visual, basat en l’anàlisi de dades, fa visible l’invisible, representant metabolismes i diversitat microbiana en ambients que van des de la capa fòtica, on encara arriba la llum, fins a l’hostilitat de l’oceà fosc i profund, el batipelàgic, on tenen lloc els processos de segrest de carboni.

Onades, bombolles, líquids, emissors de gasos, partícules en decantació, micro-organismes, altes pressions, etc. Cadascun d’aquests elements s’ha treballat de forma individualitzada i se n’ha creat un model de síntesi sonora. El resultat és un conjunt d’instruments que, a través de processos generatius, donen com a resultat un seguit de sistemes sonors “vius” i impredictibles, de sonoritat exòtica i genuïna”, explica l’artista Santi Vilanova (Playmodes).

Per la seva banda, l’artista Alba G. Corral afegeix: “Incorporant la metàfora creativa estudiada durant el procés de visualització de les dades, s’ha construït un imaginari oceànic que explora possibles comportaments en contextos d’abundància i incertesa proporcionats per les dades, recreant ambients específics de cada profunditat oceànica”.

Thalastasi ha estat un repte a nivell professional perquè obre noves rutes de divulgació de conceptes científics invisibles i abstractes a través de llenguatges artístics poc convencionals. Estem molt satisfets amb tot el procés, en el que hem actuat com a mediadors entre els científics i els artistes, fent d’intèrprets entre els dos móns i definint una narrativa que fos fidel als resultats de la recerca”, conclouen Marta Royo i Toni Aranda, de SHOOK Studio.

Redaccio
Redaccio
Periodistes
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

3 + 3 =

Últimes notícies