EDITORIAL // El 2020 toca a la fi. Atenent a tot el que arrosseguem, això tan inevitable i tan poc noticiable com que els anys s’acaben, podria considerar-se una bona notícia. Estos dies han circulat per xarxes els clàssics mems que enfocaven la crida ‘El millor del 2020’, i a l’hora de clicar-hi, no hi apareixia res. El buit. Abundant en el fet que no hi ha hagut gaires coses bones a celebrar socialment. Diríem que ha estat un any per a oblidar.
Però si fem un balanç honest i racional, i partint de la base que és un any que recordarem per a sempre, el 2020 ens ha dixat molts motius per a no girar full com si res. I no ens referim al factor obvi que la pandèmia encara és vigent, sinó al fet que la sotragada inesperada i històrica que ens ha infringit el coronavirus ens ha dixat moltes lliçons per a aprendre i molts deures per a fer. Durant l’any, ens hem tornat a demostrar a nosaltres mateixos que ens costa molt assimilar este tipus d’aprenentatges, ni tan sols quan estem colpejats pel drama constant i esgotador que han viscut i projectat els que més han patit els efectes covid en tots els seus vessants.
L’any 2020 ens hauria d’haver conscienciat per a no tornar a retallar mai més els sistemes públics de salut i educació i per a alimentar-los discriminadament a partir d’ara. Ens hauria d’haver fet veure que la ciència és molt important, que els científics haurien de marcar de forma gairebé exclusiva els criteris en situació de pandèmia i els governs s’haurien de dedicar a compensar els efectes negatius de les restriccions. Que si es va fer tot allò que calia per a salvar els bancs, cal fer el mateix i molt més per a blindar els més perjudicats i els més desafavorits. Ens hauria d’haver dixat clar que cal una aposta política decidida i sense complexos per la recerca i la innovació, especialment en l’àmbit de la medicina, i que cal un compromís de transparència amb la societat, que no vol dir que siga necessari comparèixer cada dia i anar a tots els mitjans de comunicació, sinó donar o facilitar l’accés a informació rigorosa i de qualitat. I que cal unitat política i diàleg per a abordar problemes greus. Moralines que queden bé en un editorial, però que de moment no sembla que ens hagen fet canviar com a societat.
