He vist repetidament anuncis com aquests a la premsa de Barcelona i de Madrid. Empreses i fons d’inversió s’ofereixen per a adquirir naus industrials. Posen una condició prèvia: que estiguin situades a un màxim de 50 quilòmetres de Barcelona o de Madrid.
També hi ha anuncis similars sobre adquisicions d’edificis d’habitatges. La condició, en el cas català, és que estiguin a la ciutat de Barcelona o, en alguns casos, tampoc gaires, l’entorn immediat.
Passo a les Terres de l’Ebre. Quedem massa lluny de Barcelona per a poder beneficiar-nos de l’impuls i l’atractiu de la capital catalana, a més que aquesta ha perdut pols els darrers anys. També lluny de València, que en darreres dècades -pandèmia a part- està tenint un ritme potent de creixement. I el mateix passa amb Saragossa. Estem quasi equidistants d’aquestes tres grans ciutats i les comunicacions amb elles són bones, però no ens serveix com a actiu per atreure inversions.
Un altre pol de desenvolupament important, encara que menys que els anteriors, és l’entorn de Tarragona, molt més proper. Tampoc no incentiva les inversions a l’Ebre. Més aviat xucla cap allà a la gent d’aquestes comarques.
En plena campanya de les eleccions catalanes el desequilibri territorial no pot deixar de ser un punt fonamental per a la tasca de govern. Cal exigir als polítics una veritable atenció a les Terres de l’Ebre. No està de més recordar la importància de la idea de la Vegueria de l’Ebre, tan morta durant els darrers anys, o com a mínim adormida,
No em sembla malament la proposta d’un “Pacte per l’Ebre” formulat per un grup polític, però quan un ja té uns quants anys havent seguit la vida pública i ha comprovat reiteradament que aquest tipus de declaracions acostumen a ser retòriques, queden molt bé, però no tenen cap plasmació en la realitat. Val més un compromís d’inversions potents, immediates i concretes. Per exemple, als pressupostos de l’any vinent i fent ja aquest any els estudis, projectes i tramitacions necessaris.
No són poques les coses a fer, des de la protecció del Delta a la reconversió i ampliació de la C-12, el nou pont a Tortosa, la solució definitiva de l’Hospital Verge de la Cinta, l’ampliació a tot el territori del servei de fibra òptica o restants noves tecnologies de comunicació que permetin el teletreball des de tot arreu, etc. Sumant-hi una conscienciació clara que no pot ser que un territori de Catalunya quedi sistemàticament marginat.
La inversió pública no ho pot resoldre tot, però és fonamental per a que una zona pugui resultar atractiva per a la iniciativa privada, sigui pels de fora o els autòctons.
