Tots els alcaldes de la Ribera d’Ebre reunits, excepte el de Tivissa, van acordar, en la reunió del Consell Comarcal, seguir treballant de manera conjunta per a poder elaborar una proposta de rebuig a la construcció de l’abocador de Riba-roja; a més de voler reunir-se amb el director de Residus de la Generalitat i el conseller de Territori i Sostenibilitat. La proposta de l’abocador en principi la va donar l’alcalde de Riba-roja però, veient que tota la resta s’hi oposaven, s’ha volgut negociar amb tots els municipis per a veure’n la viabilitat.
El denvolupament econòmic de totes les societats es manté per un seguit d’activitats que utilitzen una gran quantitat de recursos naturals i que, en la seva gran majoria, no són renovables i que se’n gasten més dels que es poden treure del medi, una mala combinació. Aquests productes, que són de diverses procedències, es caracteritzen per tenir un cicle de vida molt curt i, per tant, quan la finalitzen es transformen en residus. Es dona el fet que com més productes s’elaboren industrialment, més residus es generen i han de ser controlats. Aquesta és la proposta que es vol rebutjar des del Consell Comarcal, un abocador o dipòsit de residus industrials no perillosos que alguna organització ecologista ha titllat d’una nova agressió a la qualitat de vida dels ciutadans de la comarca que, a més, segons ells, han de suportar altres passius ambientals i del medi com les dues centrals nuclears o el tema de Flix i que consideren que volen hipotecar el futur a canvi de pocs llocs de treball.
L’alarma produïda en la classe política per la possible ubicació d’aquest abocador de residus industrials a la comarca, en principi, no hauria de preocupar ningú perquè com molt bé s’ha dit no són perillosos i és la manera més econòmica de tractar-los i reciclar-los fent que es gastin menys recursos naturals i allargant-ne la vida productiva. S’ha parlat d’agressió al territori i jo demanaria que la concreció guiï les paraules dels que veuen la proposta negativa perquè només aporta valor afegit a la comarca i llocs de treball, pocs, potser sí, però tots són vàlids; i que resol, sense cap agressió ni impacte ambiental contra les persones ni contra el territori, el problema dels residus que tenim en totes les societats avançades.
El que sí demanaria és que no es confongui la gent fent servir paraules com passius ambientals, per a barrejar-hi l’energia nuclear, perquè són diametralment oposades. Aquesta última sí que és terriblement perillosa i seria l’objectiu perfecte per a fer pinya i reclamar a tots els alcaldes la fi de l’energia nuclear i no pas de l’abocador. Jo voldria que la proposta tirés endavant i per això animaria l’alcalde que la va proposar a defensar-la, perquè és innòcua i no té cap mena de perill. Reflexionem-hi.
