HomeEntrevistesCarles Ibàñez · “Cal tenir una vacuna per al canvi climàtic...

Carles Ibàñez · “Cal tenir una vacuna per al canvi climàtic abans de deu anys”

ENTREVISTA // Ara que hem interioritzat això de créixer de manera sostenible, vostè diu que toca decreixement.  

Els límits al creixement ja es plantegen als anys 70 al Club de Roma. El tema està en el fet de posar límits, perquè si no ho fem i continuem parlant només d’eficiència, el consum global de recursos no disminuirà. La clau està a consumir menys i, al mateix temps, viure millor.

Això és possible?

Jo crec que sí. És la manera d’evitar el col·lapse del planeta i l’economia. L’eficiència sense límits no té sentit. En el debat sobre les renovables, per exemple: si continuem augmentant el consum d’energia, no podrem desplegar-les correctament perquè haurem d’omplir molts km2 de territori. Cal transformar el model social i econòmic per a consumir menys recursos.

Volem les renovables però no a qualsevol preu. El repte és gran.

Un repte en llocs com Catalunya, amb gran densitat de població i valor paisatgístic. Ja tenim problemes als territoris i encara no hem assolit els objectius de desplegament de renovables. Imagine’s en 10  anys. Cal partir d’una posició de reequilibri territorial.

En deu anys comencen a tancar les nuclears.

Per això cal un pacte global: el desplegament de renovables ha d’anar acompanyat de mesures per a reduir el consum energètic.

Toca fer renúncies per a garantir-nos el futur?

No es tracta tant de renunciar com de canviar de mentalitat. Podem viure millor sense consumir tant. Si tots tenim dret a tenir un segon habitatge, dos o tres cotxes i a viatjar cada any a l’altra punta de món, hem d’assumir un impacte sobre el planeta que tampoc ens agrada. Ho volem tot, i tot, materialment, no pot ser.

La mà de l’home explica tots els mals?

Sí, si parlem del deteriorament del medi ambient i l’esgotament de recursos. Els efectes negatius del que fem avui tardaran dècades a manifestar-se i ho pagaran les properes generacions.

Per què la península s’escalfa més de pressa que la resta del planeta?

Als Acords de París es parla d’1,5 o 2 graus d’increment de mitjana global. Els continents s’escalfen més que els oceans. I, en determinades zones, com la Mediterrània, es pot arribar a més de 5 graus. No som conscients de les conseqüències.

Diu que societat i governants han fet cas als experts en la covid però no als del canvi climàtic.

Anem massa lents. Calen canvis ràpids i ben fets. Hauríem de treballar amb mentalitat covid: ens cal una vacuna per al canvi climàtic en una dècada.

Tothom s’omple la boca de la fragilitat del Delta, però tardem molt a posar-hi solució. 

És per un seguit d’inèrcies i per la mentalitat immobilista de qui ha de prendre decisions. Venim d’una política de l’aigua molt simple: els embassaments són bons per definició. L’altra cara de la moneda és que han destruït els rius. És hora de revertir-ho.

Com?

Canviant la gestió dels embassaments i tombant els obsolets o els que ja no són necessaris.
Ja estem veient la seua cara b:  acumulació de sediments i risc de trencament, com alerten el
experts de l’ONU:

Hi ha perill en este sentit?

Hi ha riscos creixents. No coneixem els mecanismes de seguretat de les preses perquè la llei no obliga a informar del seu estat. Falta informació.

Ja es parla d’expropiació climàtica al Delta. Tindrem també refugiats climàtics? 

Igual que molts se’n reien al principi del canvi climàtic, ho fan ara també del concepte refugiat
climàtic. Però siguem realistes, cada vegada serà més difícil viure i treballar en segons quins llocs.
Al Delta, una pujada del mar d’un metre podrem manegar-la guanyant amplada a les platges o construint guardes costaneres a les badies. Però hi ha escenaris que preveuen crescudes de molts metres a partir del segle XXII. Seria una catàstrofe.

El debat entre mesures dures i toves és etern. 

Construir guardes és una mesura dura, perquè implica polderitzar, posant els arrossars per sota del nivell del mar. Però té sentit, perquè és barat i efectiu. En canvi, fer això a la costa exterior no serveix de res; la platja és la millor defensa, com als Països Baixos.

Hi ha pagesos que hauran de continuar perdent conreus. 

Molts propietaris fan renúncies perquè construeixen una autopista que passa pel mig de la seua propietat. El bé públic de vegades implica afectar propietats privades. Tothom té dret a opinar i a ser compensat, però, si us plau, escoltem els que hi entenen; i si no te’n refies d’un tècnic, pregunta’n a deu.

Com estabilitzem el perímetre del Delta?

No té sentit fer recircular arena d’altres punts del Delta, perquè la suma és zero. N’hem d’incorporar de nova, com fan a Holanda o el Mississipí, tant del riu com de mar endins. No podem pretendre que el Delta siga rígid, però hem d’intentar que globalment no perda terreny.

Albert Mestre
Albert Mestre
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 46 = 53

Últimes notícies