La cimera de Madrid sobre el canvi climàtic, que es tanca este divendres, no és una entelèquia ni una reunió de polítics cridats a escenificar una cimera. Afortunadament, és alguna cosa més. La Conferència de les Parts de la Convenció Marc de Canvi Climàtic de l’ONU (COP25) per a abordar l’emergència climàtica mundial ha aplegat estos dies a Madrid més de de 25.000 membres de 196 països, experts, empreses i onegés, malgrat les baixes lamentables d’alguns actors importants com el govern dels Estats Units.
Tampoc no ens toca de més a prop perquè s’haja fet finalment a la capital estatal, després que es traslladés la seu arran de les protestes i revoltes de Xile, el país que presidia la Conferència. Ens toca i ens ocupa perquè la crisi climàtica és tangible i sobretot abordable a nivell local, i des de la suma de les accions locals es podrà articular una solució global progressiva, que permeta reduir efectivament i amb efectes palpables les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Este objectiu de reducció d’emissions passa, entre altres coses, per una descarbonització de l’economia i de la mobilitat que és responsabilitat de tots. Encara més en un territori amb espais que configuren una Reserva de la Biosfera i que són tan vulnerables a la crisi climàtica com el Delta.
En este context, l’abordatge local de la crisi del clima passa per un model energètic renovable, de proximitat, distribuït i controlat pels ens locals i amb la ciutadania com a actor protagonista i corresponsable. El Pla del Copate, a través de l’Agència d’Energia de les Terres de l’Ebre, per a poder inventariar i impulsar en els propers anys actius renovables al territori -aprofitant les possibilitats que va obrir enguany el Decret d’autoconsum- i articular al seu voltant petites xarxes de generació i consum intel·ligents, governades també a nivell local, sembla un full de ruta tan ambiciós com racional que necessita la implicació dels ens locals del territori i té el potencial de convertir-se en un model a exportar si es fan les coses bé. I si ho permeten els gegants elèctrics. Si més no, paga la pena intentar-ho.
