HomeTerres de l'EbreLa nova llei de memòria democràtica de l’Estat posa l’accent en l’obertura...

La nova llei de memòria democràtica de l’Estat posa l’accent en l’obertura de fosses

La Generalitat té previst aprovar una nova llei de memòria històrica en els propers mesos. El nou text ampliarà el concepte de víctima del franquisme, sancionarà els actes d’enaltiment del feixisme i protegirà els espais de memòria. Serà la nova llei catalana de memòria que unirà les actuals lleis de fosses, de memorial democràtic i la Llei de reparació jurídica dels judicis del franquisme.

En la mateixa línia, a finals del passat mes de juliol, el Congrés dels Diputats va aprovar la nova llei espanyola de memòria democràtica, que també amplia el concepte de víctima i posa l’accent en la necessitat de promoure l’obertura de fosses de la Guerra Civil i la identificació dels cossos mitjançant un procés d’anàlisi genètica.

La nova llei es va aprovar al Congrés el passat 14 de juliol enmig d’una forta polèmica. El vot favorable de les formacions de PSOE i Podem va rebre també el suport d’EH Bildu, un fet que va encendre els ànims de les formacions de dreta, que s’hi van oposar en bloc. D’altra banda, ERC s’hi va abstenir, i Junts i la CUP van votar-hi en contra per considerar-la “insuficient”. Des del PDeCat hi van donar suport.

En primer lloc, cal destacar que la nova llei de memòria democràtica posarà en marxa un nou cens de víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista, i es podrà consultar a través d’Internet. A la vegada, es crearà un banc d’ADN per a prendre les mostres genètiques a les persones que busquen algun familiar desaparegut durant la guerra.

Paral·lelament, es finançarà l’exhumació de fosses per a recuperar les restes òssies dels excombatents. Un cop recuperades, les dades genètiques dels cossos es creuen amb les dels familiars que busquen algun desaparegut. Si hi ha coincidència en les dades genètiques, es pot establir una relació de parentiu, i les restes s’acaben lliurant a les famílies que les busquen.

La Generalitat ja va crear un banc d’ADN públic l’any 2016, que actualment compta amb més de 2500 mostres genètiques de famílies que busquen algun excombatent desaparegut durant la guerra.

D’altra banda, la nova llei de memòria democràtica de l’Estat posa l’accent, en primer lloc, en la il·legalització de les institucions, les sentències i els tribunals franquistes. Així, es considera il·legal i il·legítim qualsevol sentència, tribunal o organisme jurídic que haja emès una sentència durant el franquisme per a condemnar pensaments i creences polítiques, ideològiques o religioses.

Este punt, però, és un dels que ha tingut més desavinences entre els partits, ja que no deroga la Llei d’amnistia de 1977, tal com demanaven formacions com ERC, Junts o la CUP perquè es puguen jutjar els crims comesos durant el franquisme.

El ministre de Presidència i Memòria Democràtica, Félix Bolaños, va defensar, de fet, la “vigència” i legitimitat de la Llei d’amnistia, que seguirà present a l’ordenament jurídic espanyol.

La llei preveu la creació d’un nou fiscal de sala que tindrà la funció d’investigar els crims del franquisme, però no establix cap criteri que possibilite el processament dels responsables i la seua condemna.

La nova llei amplia el concepte de víctima. Reconeix les que hi va haver fins a l’entrada en vigor de la Constitució espanyola del 1978, tot i que alguns partits reclamaven fer extensiva la consideració a les víctimes d’abusos policials fins ben entrada la dècada dels 80.

Es consideren víctimes totes les persones que van ser assassinades, empresonades o condemnades a treballs forçats, víctimes de l’exili, la repressió econòmica i els nadons robats. Segons la llei, una comissió tècnica, en un any, haurà de proposar mesures per a compensar econòmicament estes víctimes.

Pel que fa a les víctimes de després de 1978, en principi no tenen el reconeixement, però una comissió tècnica d’experts es dedicarà a l’estudi de cada cas per tal de poder considerar la seua inclusió com a víctima del terrorisme i establir un seguit d’indemnitzacions.

Un altre dels punts que inclou la nova llei de memòria és la dessacralització del Valle de los Caídos, que passarà a dir-se Valle de Cuelgamuros i serà considerat un gran cementiri civil de morts durant la Guerra.

Es preveu l’expulsió dels monjos benedictins que custodien la basílica -tot i que no s’establix quan es farà- i també es dona el vistiplau per a fer exhumacions i que es puguen recuperar els cossos que hi ha enterrats a les criptes, que en ocasions es van traslladar sense l’autorització de les famílies, després d’exhumar algunes fosses l’any 1959. També es declaren il·legals les institucions que facen apologia del franquisme i el feixisme, com la Fundació Francisco Franco.

El text també incorpora un règim sancionador a les persones que destruïsquen fosses i llocs de memòria. Les multes poden arribar als 150.000 euros. És una altra de les novetats respecte de l’anterior llei, aprovada el 2007 pel govern de Rodríguez Zapatero.

Redaccio
Redaccio
Periodistes
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

9 + 1 =

Últimes notícies