HomeEntrevistes“L’autèntic problema del Delta és la falta de sediments, no pas el...

“L’autèntic problema del Delta és la falta de sediments, no pas el canvi climàtic”

Javier Sigró és professor del departament de Geografia i membre del Centre en Canvi Climàtic (C3) de la URV.

Els investigadors i professors que l’integren treballen en la detecció i caracterització del canvi climàtic per a determinar com ha evolucionat el clima des del període industrial fins ara.

 

 

Pregunta: El Glòria és del tot imputable al canvi climàtic?

Resposta: El Glòria és una llevantada, un procés normal en el clima mediterrani, encara que no habitual en esta època de l’any. El canvi climàtic fa que hi haja un increment de la temperatura de l’aire i del mar, fet que ocasiona que este tipus de fenòmens meteorològics tinguen més energia i siguen més extrems. 

P: Com podem determinar que els canvis que estem experimentant són fruit o no del canvi climàtic?

R: Gràcies als estudis d’atribució, es construïxen models climàtics que permeten calcular com hauria pogut ser el succés sense l’efecte del canvi climàtic i veure què és atribuïble a la crisi climàtica com a tal. 

P: Científics experts en canvi climàtic avisen que estos fenòmens seran més freqüents i més intensos en el futur.

R: Més intensos i d’una major durada. Això també ho veiem en les onades de calor, que cada cop són més persistents. El Glòria ha fet molt de mal: ha sigut molt intens i molt durador. El nivell d’afectació del litoral ebrenc del dimarts no era comparable amb el del dijous, després de quatre llargs dies de temporal. 

P: Per què el litoral català és avui més vulnerable que fa 50 anys? 

R: Les costes i platges són sistemes dinàmics. De forma natural, retrocedixen i tornen a guanyar terreny al mar: mai estan iguals. Amb el Glòria s’ha produït una erosió molt forta. El problema és que el dinamisme dels sistemes de costa està molt limitat per l’actuació humana, ja que en l’àmbit urbanístic -amb la construcció d’habitatges a primera línia de mar o passejos marítims- s’han intentat fixar les platges a una franja més o menys estreta i s’ha perdut esta mobilitat.

P: I pel que fa al Delta?

R: Al Delta això no passa, però sí que és un sistema molt mòbil i es va adaptant a situacions diferents. Si agafem reconstruccions de segles passats, podrem veure com ha anat canviant, la Barra del Trabucador n’és un exemple molt clar. Si intentem fixar estos sistemes, agreugem la situació perquè el sistema es reconfigura tot sol i no el deixem. El Delta està experimentant regressió en alguns sectors, com en la Platja de la Marquesa, i a la vegada està expandint-se en d’altres, com per exemple a la Platja dels Eucaliptus. 

P: Com evolucionarà el Delta en els pròxims anys? 

R: Hi ha diversos estudis sobre com pot evolucionar el Delta amb el canvi climàtic. Ens dirigim cap a un Delta que serà més aquàtic, amb l’expansió de les llacunes interiors, que farà que les zones interiors es vagen inundant. En canvi, hi ha zones de la barra externa, platges externes, que tindran bona salut. Estos canvis xoquen amb les estructures fixes: pobles, restaurants, carreteres… que s’hauran d’adaptar a la situació canviant. És impossible o molt difícil mantenir el delta en la fisonomia que té actualment, caldria blindar-lo per complet. 

P: Quina és la principal problemàtica actual del Delta?

R: L’autèntica problemàtica continua sent la falta de sediments, no pas el canvi climàtic. Tenim un enfonsament del delta per la compactació dels sediments, i a això s’hi suma la pujada del nivell del mar, fruit del canvi climàtic. Ambdós efectes se sumen i agreugen la situació.

P: Hem de parlar d’adaptar-nos a estos canvis? Ja és massa tard per a frenar-los?

R: Van de la mà: frenar els efectes i adaptar-nos als canvis. Tenim uns efectes lligats a l’augment de temperatura, pujada del nivell del mar i fenòmens extrems, que sabem que es tornaran a repetir. Hem de prendre les mesures perquè la pròxima vegada el nivell d’afectació no siga tan greu. Al mateix temps haurem de pensar com modificar les nostres activitats per a reduir la vulnerabilitat de tot plegat.

P: Com pot afectar això a la llarga? I en concret, com pot afectar les Terres de l’Ebre?

R: Hem de ser conscients que la temperatura continuarà pujant. Els nostres estius s’estan allargant, ara per ara tenim quasi dos mesos més d’estiu que fa 60 anys. I això va estressant els conreus, els ecosistemes… Ara hem vist un canvi d’un efecte extrem sobre el Delta, però veurem canvis en el paisatge que envolta l’Ebre, com els Ports i la Ribera d’Ebre, així com a tota Catalunya. Segurament el paisatge d’aquí a 30 o 40 anys serà diferent de l’actual.

P: Com hem de prosseguir després de l’efecte del Glòria? 

R: Hem de repensar el model de planificació territorial tenint en compte el context de crisi climàtica i pensar en la gestió territorial de forma integral. El que no pot ser és que cada municipi o sector aplique la seua idea en funció dels seus interessos. S’ha de fer un pla ben pensat i meditat. Hem d’asseure’ns tots junts i exposar quin model de Delta volem tenir en un futur i què podem fer per a aconseguir-lo. El canvi climàtic ha arribat a una intensitat molt palpable en el nostre medi natural i social i hem d’incorporar-lo com més aviat millor a les decisions de cara al futur.

P: El Glòria serà un punt d’inflexió?

R: El que té un impacte real són les situacions com estes: és quan es parla i es prenen determinades accions. Les decisions que s’han d’aplicar són mesures que superen els temps polítics de les legislatures. És per això que costa tant prendre iniciatives que poden ser costoses i són a mitjà termini.

Paula Pedrero
Paula Pedrero
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 26 = 29

Últimes notícies